Universitat Lliure de Berl??n

De Viquip??dia

Universitat Lliure de Berl??n (FU)

Lema	Veritas Iustitia Libertas (Veritat, just??cia, llibertat)
Fundada	[[1948]]
Finan??ament	P??blic
Rector	Prof. Dr. Dieter Lenzen
Ubicaci??	Berl??n (Alemanya)
Coordenades	n/d
Adre??a	Freie Universit??t Berlin Kaiserswerther Stra??e 16-18 14195 Berlin
Alumnat (curs 2006 - 2007)	34.000
Personal Docent i Investigador (curs 2006 - 2007)	4.870
Pressupost en milers de ??? (2006)	350.000
Campus
P??gina web oficial	[http://www.fu-berlin.de www.fu-berlin.de]
[[imatge: Henry-Ford-Bau \|250px\|center\|foto]]

La Universitat Lliure de Berl??n (en Alemany, Freie Universitaet Berlin; abreujat FU Berlin) ??s la m??s gran de les quatre universitats de Berl??n, tenint en compte el nombre d'alumnes, professors i i el volum del pressupost, i una de les m??s grans d'Alemanya.

Els motius de la seva fundaci??, relativament recent, aix?? com la seva hist??ria posterior, estan estretament lligats amb els fets pol??tics i socials dels darrers cinquanta anys a la mateixa ciutat i al pa??s en general, des del final de la segona guerra mundial, passant pels moviments estudiantils del 1968 i la reunificaci?? alemanya.

Actualment la Universitat est?? immersa en un proc??s de reestructuraci?? dels plans d'estudis, per adaptar-los als est??ndards europeus, tal i com estan fent la resta d'universitats alemanyes. Tamb?? ??s candidata a formar part del grup d'universitats d'??lit d'Alemanya, una iniciativa endegada pel govern federal per tal de promocionar i dotar econ??micament a un grup capdavanter de centres de recerca per poder competir amb els hom??legs anglosaxons, en general m??s avantatjats pel que fa al finan??ament.

[edita] Hist??ria

La universitat es fund?? el 1948 gr??cies a la iniciativa conjunta d'estudiants i professors provinents de la Universitat Humboldt de Berl??n, successora de la Friedrich-Wilhelms-Universit??t de Berl??n, sota administraci?? i tutela de les autoritats sovi??tiques del sector oriental de la ciutat. El 1968 fou escenari de moviments i revoltes estudiantils, aix?? com ho foren tamb?? altres universitats i ciutats arreu de tot el m??n, com a Par??s,a Londres, als Estats Units i al Jap??. En l'activisme estudiantil de l'??poca hi jug?? un paper destacat el Sindicat Alemany d'Estudiants Solcialistes SDS i, sobretot, la figura caristm??tica de Rudi Dutschke. El moviment universitari de la d??cada dels seixantes i el seu ideari deixaren una profunda emprempta a la societat alemanya en general i a la universitat en particular. A la d??cada dels vuitantes, s'havia convertit en la universitat m??s gran del pa??s amb 66.000 estudiants, nombre que amb el canvi de d??cada comen???? a reduir-se fins a baixar dels 40.000 alumnes, degut per una banda a la reestructuraci?? de la Universitat Humboldt despr??s de la reunificaci?? alemanya, i per altra a la voluntat d'evitar les consequ??ncies negatives de la massificaci??.