Universitat Lliure de Berlín

De Viquipèdia

Universitat Lliure de Berlín (FU)

Lema Veritas Iustitia Libertas (Veritat, justícia, llibertat) Fundada [[1948]] Finançament Públic Rector Prof. Dr. Dieter Lenzen Ubicació Berlín (Alemanya) Coordenades n/d Adreça Freie Universität Berlin Kaiserswerther Straße 16-18 14195 Berlin Alumnat (curs 2006 - 2007) 34.000 Personal Docent i Investigador (curs 2006 - 2007) 4.870 Pressupost en milers de € (2006) 350.000 Campus Pàgina web oficial [http://www.fu-berlin.de www.fu-berlin.de] [[imatge: Henry-Ford-Bau |250px|center|foto]]

La Universitat Lliure de Berlín (en Alemany, Freie Universitaet Berlin; abreujat FU Berlin) és la més gran de les quatre universitats de Berlín, tenint en compte el nombre d'alumnes, professors i i el volum del pressupost, i una de les més grans d'Alemanya.

Els motius de la seva fundació, relativament recent, així com la seva història posterior, estan estretament lligats amb els fets polítics i socials dels darrers cinquanta anys a la mateixa ciutat i al país en general, des del final de la segona guerra mundial, passant pels moviments estudiantils del 1968 i la reunificació alemanya.

Actualment la Universitat està immersa en un procés de reestructuració dels plans d'estudis, per adaptar-los als estàndards europeus, tal i com estan fent la resta d'universitats alemanyes. També és candidata a formar part del grup d'universitats d'èlit d'Alemanya, una iniciativa endegada pel govern federal per tal de promocionar i dotar econòmicament a un grup capdavanter de centres de recerca per poder competir amb els homòlegs anglosaxons, en general més avantatjats pel que fa al finançament.

Taula de continguts 1 Història 2 Facultats 3 Instituts 4 Professors destacats 5 Alumnes destacats 6 Vegeu també

[edita] Història

La universitat es fundà el 1948 gràcies a la iniciativa conjunta d'estudiants i professors provinents de la Universitat Humboldt de Berlín, successora de la Friedrich-Wilhelms-Universität de Berlín, sota administració i tutela de les autoritats soviètiques del sector oriental de la ciutat. El 1968 fou escenari de moviments i revoltes estudiantils, així com ho foren també altres universitats i ciutats arreu de tot el món, com a París,a Londres, als Estats Units i al Japó. En l'activisme estudiantil de l'època hi jugà un paper destacat el Sindicat Alemany d'Estudiants Solcialistes SDS i, sobretot, la figura caristmàtica de Rudi Dutschke. El moviment universitari de la dècada dels seixantes i el seu ideari deixaren una profunda emprempta a la societat alemanya en general i a la universitat en particular. A la dècada dels vuitantes, s'havia convertit en la universitat més gran del país amb 66.000 estudiants, nombre que amb el canvi de dècada començà a reduir-se fins a baixar dels 40.000 alumnes, degut per una banda a la reestructuració de la Universitat Humboldt després de la reunificació alemanya, i per altra a la voluntat d'evitar les consequències negatives de la massificació.

El campus principal està situat a Dahlem, districte de Steglitz-Zehlendorf de Berlín.

[edita] Facultats

La universitat té 12 facultats, tres instituts centrals interdisciplinars, així com altres institucions de serveis centrals:

1. Biologia, Química, Farmàcia
2. Empresarials i Econòmiques
3. Ciències de la Terra
4. Pedagogia y Psicologia
5. Història i Estudis Culturals
6. Dret
7. Matemàtiques i Informàtica
8. Medicina i Infermeria (Charité Berlín)
9. Filosofia i Humanitats
10. Física
11. Ciències Socials i Ciències Polítiques
12. Veterinària

[edita] Instituts

1. Institut John F. Kennedy d'Estudis Nordamericans
2. Institut d'estudios d'Amèrica Llatina
3. Institut d'estudios d'Europa de l'Est

[edita] Professors destacats

[edita] Alumnes destacats

[edita] Vegeu també

• Universitat Humboldt de Berlín
• Universitat Tècnica de Berlín