Triacilglicèrid
De Viquipèdia
Els triacilglicèrids o triglicèrids són acilglicerols, un tipus de lípids formats per una molècula de glicerol, esterificada en els seus tres grups hidroxil, amb tres àcids grassos saturats o insaturats.
Els triglicèrids formen part dels greixos, sobretot d'origen animal. Els olis són "greixos" líquids d'origen vegetal o que provenen del peix.
Els àcids grassos estan units al glicerol per un enllaç éster:
- CH2COOR-CHCOOR'-CH2-COOR"
on R, R', i R" són àcids grassos; els tres àcids grassos poden ser diferents, tots iguals, o només dos iguals i l'altre distint.
R1-COOH + R2-OH <----> R-COO-R2 + H2O
àcid carboxílic (= àcid gras) + alcohol (= glicerol) <-----> triglicèrid + aigua.
La longitud de les cadenes dels triglicèrids oscil·la entre 16 i 22 àtoms de carboni.
Taula de continguts |
[edita] Síntesi de triglicèrids
La síntesi de triglicèrids es realitza en el reticle endoplasmàtic de gairebé totes les cèl·lules de l'organisme, sent les principals els adipòcits i els hepatòcits. Els triglicèrids són sintetitzats com reserva d'energia. Es formen per reacció de dues molècules de acil-CoA amb glicerol-3-fosfat per a produir àcid fosfatídic, que es desfosforila a diacilglicerol, que és seguidament acilat per una tercera molècula d'acil-CoA, produint finalment el triglicèrid, mitjançant l'enzim glicerofosfat aciltransferasa.
[edita] Metabolisme dels triglicèrids
Els greixos s'hidrolitzen en el intestí prim en els seus àcids grassos i glicerina per a travessar la paret intestinal, aïllats o en forma de sabons al combinar-se amb els sucs pancreàtics i intestinals. Després són reconstruïts de nou a l'altre costat de la paret intestinal i es combinen amb proteïnes sintetitzades per l'intestí, formant unes lipoproteïnes cridades quilomicrons, que es transporten al fetge, des d'on es distribuïxen a la resta de cèl·lules del cos, sobretot les adiposes i musculars en forma de lipoproteïnes VLDL. Les cèl·lules del teixit adipós són les principals cèl·lules de reserva de greixos. Els greixos poden emmagatzemar-se en dos tipus de teixit adipós, el teixit adipós blanc i el teixit adipós marró. El paper d'aquests dos tipus de dipòsits adiposos en l'organisme és ben diferent. Si la funció del blanc és emmagatzemar triglicèrids com a reserva per subsistir en èpoques d'escassetat alimentària, la del marró és, generar calor mitjançant l'oxidació d'àcids grassos, és a dir, emprant com a combustible les seves reserves lipídiques.
[edita] Funció biològica dels triglicèrids
Constitueixen la principal reserva energètica dels organismes animals (greixos) i vegetals (olis). L'excés de lípids és emmagatzemat en grans dipòsits en els animals en teixits adiposos.
Són bons aïllants tèrmics que s'emmagatzemen en els teixits adiposos subcutanis dels animals de climes freds com per exemple, la balena, l'ós polar, etc.
Són productors de calor metabòlic, durant la seva degradació. Un gram de greix produeix 9,4Kcal. En les reaccions metabòliques d'oxidació (les proteïnes i glúcids produeixen 4,1Kcal)
Dóna protecció mecànica, com els constituents dels teixits adiposos que estàn situats a la planta del peu, palmell de la mà i envoltant el ronyó (embolcallant-lo i evitant el seu desprendiment)
[edita] Salut i triglicèrids
L'augment de triglicèrids a la sang s'anomena hipertrigliceridèmia i és un factor de risc cardiovascular.
