Tom??s de Zumalac??rregui y de Imaz

De Viquip??dia

Tom??s de Zumalac??rregui y de Imaz.

Tom??s de Zumalac??rregui y de Imaz (Ormaiztegi, 1788 - Zegama, 1835) Militar basc antiliberal i general de l'ex??rcit carlista durant la Primera Guerra Carlina. Se'l coneixia popularment com a "Oncle Tom??s".

Zumalac??rregui va n??ixer a Ormaiztegi, poble situat a la comarca guipuscoana de Goierri, el 29 de desembre de l'any 1788. Fill de fam??lia molt humil fou el des?? d'un total d'onze germans nascuts del matrimoni de Francisco Antonio Zumalac??rregui M??gica i Ana Mar??a Imaz Altolaguirre.

A l'inici de la Guerra del Franc??s, l'any 1808, s'allist?? a Saragossa, on particip?? en el primer setge de la ciutat i la batalla de Tudela. En el segon setge de Saragossa fou apressat en una de les sortides. Va aconseguir escapar i es va unir a la guerrilla de Gaspar de Jauregui (El Pastor). A mesura que avan??ava la guerra, Zumalac??rregui, home seri??s i de fortes conviccions religioses, se sentia inc??mode en el sistema de combat de guerrilles. Aix?? doncs, s'incorpor?? al primer batall?? de Guip??scoa de l'ex??rcit regular com a oficial. L'any 1812 fou ascendit a capit??. Tom??s de Zumalac??rregui no simpatitzava amb els principis liberals que en aquella ??poca s'estenien per l'Estat espanyol, sin?? que se sentia m??s proper a la causa dels mon??rquics absolutistes. Quan el 1820 es va tornar a promulgar la Constituci?? Espanyola de 1812, encara era capit??. Fou denunciat al nou govern per oficials liberals, que van sol??licitar la seva expulsi?? de l'ex??rcit. Encara que la den??ncia no va prosperar, va ser apartat del servei actiu. Despr??s es va posar a les ordres de Quesada, ascendint a tinent coronel l'any 1822.

Despr??s de la restauraci?? de Ferran VII d'Espanya i el retorn de l'absolutisme el 1823, va formar part d'una comissi?? militar per a la repressi?? de delictes pol??tics, arribant al grau de coronel el 1829. L'any 1832 va ser nomenat governador militar del Ferrol. En aquells dies, ja era reconegut com integrant del partit absolutista que pretenia afavorir les opcions success??ries del germ?? del rei, Carles Maria Isidre de Borb?? ("Don Carlos"). L'abolici?? de la llei s??lica i la proclamaci?? de la filla de Ferran VII, Isabel (Isabel II) com hereva del tron el va enfrontar amb les autoritats navals del Ferrol, que eren partid??ries de la causa constitucional. Com a conseq????ncia, va ser acusat de desafecte i destinat a Pamplona. En morir Ferran VII, el 29 de setembre de 1833, residia sense comandament i sota vigil??ncia a Pamplona, d'on va aconseguir fugir i unir-se als carlistes revoltats que es trobaven a la vall navarresa de La Berruenza, al comandament d'Iturralde i Sarrasa. Fracassat a La Rioja, a les prov??ncies basques i en d'altres indrets de la resta d'Espanya, l'aixecament dels revoltats que donaven suport a l'infant Don Carlos en defensa de l'absolutisme mon??rquic, va quedar redu??t al petit grup que es trobava ocult a les valls de La Berruenza i Amescoas a Navarra. El 14 de novembre de 1833 els rebels van triar Zumalac??rregui com a cap, aixecant acta a Lizarra. Immediatament va comen??ar a organitzar des del no-res i en molt poc temps un efica?? contingent de l'ex??rcit rebel, anomenat carlista, equipant-lo en molts casos amb les armes preses a l'enemic. Conscient de la seva inferioritat num??rica i armament??stica, va reproduir la t??ctica guerrillera que coneixia des de la Guerra del Franc??s, emparant-se en l'accidentat relleu i el suport de gran part de la poblaci?? civil. El 7 de desembre de 1833, la diputaci?? de Biscaia i la diputaci?? d'??laba el van nomenar cap de les seves tropes. Molt popular entre els seus soldats (l'anomenaven "Oncle Tom??s"), no va dubtar en mostrar-se cruel en la repressi?? dels liberals ni a emprar el terror per a mantenir controlat el territori (per exemple afusellaments d'Heredia).

Durant l'any 1834 es van succeir les vict??ries en importants accions, com l'assalt a un comboi d'armes entre Logronyo i Cenicero, les accions d'Alegria d'??raba i Venda d'Echavarri, fins al punt de provocar la dimissi?? de Jos?? Ram??n Rodil Campillo en el comandament de l'ex??rcit enemic. Per?? va acabar l'any amb una amarga derrota a la batalla de Mendaza i una prudent retirada a la batalla d'Aquijas. Per?? el mar?? i abril de 1835, amb l'acci?? de Larremiar contra Francisco Espoz Mina i l'acci?? d'Artaza contra Ger??nimo Vald??s, va desfer la tropa isabelina que es va veure obligada a desmantellar totes les estrat??giques guarnicions ( Maeztu, Alsasua, Elizondo, Santesteban, Urdax, entre d'altres), ??nicament restant les de capital de les prov??ncies basques (Pamplona, Sant Sebasti??, Bilbao i Vit??ria) i alguns ports de la costa. El gruix de l'ex??rcit isabel?? es va retirar a la riba sud de l'Ebre. Controlant ja la major part de les prov??ncies basques, animat per aquests ??xits (i per la necessitat d'aconseguir diners i suport internacionals), Carles Maria Isidre de Borb?? li orden?? el 1835 prendre Bilbao, malgrat l'opini?? contr??ria de Zumalac??rregui -que hagu??s preferit atacar Vit??ria- i des d'all?? obrir-se cam?? cap a Madrid. L'operaci?? va comen??ar amb ??xit, a l'obrir-se pas cap a Bilbao en v??ncer el general Espartero en el port de desc??rrega, va assetjar la capital bisca??na el 10 de juny de 1835; per??, en la seva obstinaci?? per recon??ixer personalment les fortificacions enemigues i les posicions dels seus homes, el dia 15 va pujar a la balconada d'un edifici per a observar les operacions i va resultar ferit en una cama per una bala perduda de l'ex??rcit isabel??. Immediatament va ser traslladat 60 quil??metres m??s enll??, al poble de Zegama, muntat en una butaca requisada en una fonda i a coll dels seus voluntaris. Es va allotjar a casa d'una cosina i va morir el 24 de juny de 1835, probablement de septic??mia. Com la ferida presentava poca import??ncia, alguns historiadors opinen que va ser una mort molt estranya i recorden que el general tenia molts enemics dins dels cercles de l'aristocr??cia carlista. No obstant aix??, no s'ha pogut aportar cap evid??ncia s??lida en aquest sentit. Altrament es coneix el seu rebuig a ser at??s per un metge, pel fet que fos angl??s.

[edita] Enlla??os externs

Podeu trobar m??s informaci?? en els projectes germans de Wikimedia:
	Commons.
	[{{localurl:Commons:Category:{{{Commonscat}}}\|uselang=ca}} Commons].
	Viccionari.
	Viquidites.
	Viquiesp??cies.
	Viquillibres.
	Viquinot??cies.
	Viquitexts.
	Viquiversitat.