Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

The Velvet Underground and Nico - Viquip??dia

The Velvet Underground and Nico

De Viquip??dia

The Velvet Underground and Nico
[[Image:|200px|Album cover]]
??lbum de The Velvet Underground & Nico
Publicat 12 de mar?? del 1967
Gravat Tracks S1:3, S1:5-6; S2:2-5
Abril 1966 Scepter Studios, Nova York
Tracks S1:2, S1:4, S2:1
Maig 1966 T.T.G. Studios, Hollywood
Track S1:1
Novembre 1966 Mayfair Studios, Nova York
G??nere Rock, art rock
Duraci?? 48:51
Discogr??fica Verve (V/V6-5008)
Productor(s) Andy Warhol
Cr??tiques professionals
Cronologia de The Velvet Underground & Nico
The Velvet Underground and Nico
(12 de mar?? del 1967)
White Light/White Heat
(1968)
Cronologia de Nico
The Velvet Underground & Nico
(1967)
Chelsea Girl
(1967)

The Velvet Underground and Nico ??s el primer disc de la banda de Nova York The Velvet Underground.

Es considera avui dia un dels ??lbums de rock m??s influents de tots els temps. Va sortir al mercat al mar?? de 1967, encara que havia estat enregistrat gaireb?? un any abans, trobant-se despr??s amb diferents problemes, primer de censura i posteriorment de realitzaci?? per la inusual portada.

Al final, van aconseguir un contracte amb el segell de jazz Verve Records, que en aquella ??poca tamb?? va editar discos de The Mothers of Invention, el grup de rock avantguardista de Frank Zappa. Aquest disc ??s molt fam??s tamb?? pel disseny de portada d' Andy Warhol, llavors m??nager del grup. Es tracta de la imatge d'un pl??tan pop, al m??s pur estil de l'artista, amb una invitaci?? a pelar-ho (Peel slowly and see).

En diferents edicions de l'??lbum, inclosa la primera, el pl??tan ??s una calcomania que tapa una imatge f??lica d'un pl??tan rosat sense pell. La contraportada de la primera edici?? contenia una projecci?? del show Exploding Plastic Inevitable.

Eric Emerson, un dels ballarins de l'espectacle, va demandar a la discogr??fica per utilitzar la seva imatge sense rebre res a canvi. L'??lbum, que es trobava en el lloc 171 de el Billboard i en franc ascens, va desapar??ixer de les botigues pr??cticament de la nit al dia.

[edita] Temes inclosos

  • 1. Sunday Morning, 2:55 (Reed/Cale) Aquesta can???? t?? un treball d'edici?? i barreja molt m??s elaborat que la resta de l'??lbum, ja que estava determinada a ser editada com senzill (juntament amb "Femme Fatale"). Originalment, Nico anava a cantar, per?? l'??ltim minut Lou Reed va decidir fer-lo ell mateix. Nico fa els cors de fons, tot just audibles cap al final de la can????. John Cale toca la celesta, mentre que Sterling Morrison toca el baix i Maureen Tucker les percussions.
  • 2. I'm Waiting for the Man, 4:39 (Reed) ??s una de les can??ons m??s conegudes del grup. Tracta d'un home que espera al seu camell per a comprar una dosi d'hero??na per 26 d??lars. Com distintiu, aquest tema inclou algunes notes de piano a l'estil rock and roll.
  • 3. Femme Fatale, 2:38 (Reed) ??s el primer de tres temes que Nico canta en el disc. Lou Reed ho va compondre expressament per Edie Sedgwick a petici?? d' Andy Warhol.
  • 4. Venus in Furs, 5:12 (Reed) Can???? inspirada en la novel??la "La Venus de les Pells" de Leopold von Sacher-Masoch, tracta el tema del sadomasoquisme. ??s notable la contribuci?? de la viola, distorsionada i zumbant, de Cale.
  • 5. Run Run Run, 4:22 (Reed) Can???? que nomena una s??rie de personatges i escenaris de Nova York, al mateix temps que parla de temes religiosos com vendre la seva ??nima, els ??ngels i el Cel.
  • 6. All Tomorrow's Parties, 5:59 (Reed) Va Ser escrita per Reed sobre els personatges que envoltaven a Warhol en el seu estudi, anomenat The Factory. Cont?? un motiu de piano compost per Cale, inicialment com exercici. ??s la segona can???? en la qual Nico presta la seva veu. Una versi?? escur??ada, que inclou nom??s la primera i l'??ltima estrofa, va ser editada com senzill.
  • 7. Heroin, 7:11 (Reed) Es tracta d'un dels temes considerats com m??s assolits de la banda. Novament, Cale aporta una viola per moments distorsionada, mentre que Maureen Tucker fa ??s del canvi de velocitat en els tambors que va d'acord amb la progressi?? del text i ha d'expressar el rush de l'hero??na, l'??s de la qual ??s tema principal de la can????.
  • 8. There She Goes Again, 2:40 (Reed)
  • 9. I'll Be Your Mirror, 2:13 (Reed)
  • 10. The Black Angel's Death Song, 3:11 (Reed/Cale)
  • 11. European Sun, 7:45 (Reed/Cale/Morrison/Tucker)