Teatre d'operacions de Mesopotàmia
De Viquipèdia
| Teatre d'operacions de Mesopotàmia | |||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| I Guerra Mundial | |||||||||||||||||
| Data | setembre de 1914 – 30 d'octubre de 1918 | ||||||||||||||||
| Localitat | Mesopotàmia | ||||||||||||||||
| Resultat | Victòria marginal aliada | ||||||||||||||||
| {{{mapa}}} | |||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||
.svg/20px-Flag_of_the_United_Kingdom_(3-5).svg.png){kind=small}
El teatre d'operacions de Mesopotàmia fou el conjunt d'operacions militars de la I Guerra Mundial realitzades en els territoris |mesopotàmics de l'Imperi Otomà. Fou una campanya bàsicament britànica, centrada en protegir els seus interessos en les refineries de petroli i els aliats britànics Pèrsia i Kuwait; de pas, es podria obrir un nou front a l'est de l'imperi otomà amb la possibilitat de conquerir Bagdad i provocar revoltes entre els súbdits àrabs de l'imperi. La campanya culminà amb la conquesta britànica de Bagdad el març de 1917, després d'intents anteriors poc planificats, però globalment la campanya no donà els resultats esperats pel comandament britànic més enllà de la protecció dels interessos geopolítics britànics.
Taula de continguts |
[edita] Situació inicial
El 1914 l'imperi turc no semblava mostrar un interès especial per les seves regions mesopotàmiques. Una vegada Turquia entrà en la guerra, el govern d'Enver Paixa donà prioritat a protegir els fronts del Caucas i del Sinaí. A més Mesopotàmia encara estava bastant aïllada de les zones més occidentals de l'imperi: malgrat que el ferrocarril Constantinoble-Bagdad s'havia iniciat el 1888, amb capital alemany, el 1915 encara quedaven quatre trams per construir i el viatge des de la capital fins a Bagdad durava uns 20 dies.
Per la seva banda, el govern britànic, l'únic dels aliats amb una presència propera a la zona, incialment no tenia gaire interès en obrir un nou front i les seves intencions es limitaven a protegir la refineria d'Abadan, una de les primeres del món, i els interessos dels seus aliats, Pèrsia i Kuwait. D'aquesta manera, el govern de l'Índia envià una guarnició (la Force D) per protegir Abadan ja al setembre de 1914.
[edita] Primera campanya britànica
El 6 de novembre de 1914, forces britàniques desembarcaren a Fao i dos dies després capturaren la fortalesa turca que defenia aquesta posició. Dues setmanes després els britànics, remuntant el Xat-al-Arab, ocuparen Bàssora, amb el que guanyaren el control de la part baixa de Mesopotàmia. Les forces turques, sota el comandament de Khalil Paixa, estaven situades uns 450 km més al nord, al voltant de Bagdad, i no feren grans esforços per intentar expulsar les tropes britàniques.
La situació quedà estancada fins l'abril de 1915, quan es nomenà un nou comandant per a les operacions a mesopotàmia, el general John Nixon. Nixon ordenà al seu comandant de camp, el general Charles Townshend avançar cap a Kut i, si fos possible, arribar fins a Bagdad. Townshend avançà amb el seu exèrcit remuntant el Tigris i derrotant diverses forces otomanes. Preocupat per la possible captura de Bagdad, Enver Paixa envià al general alemany Colmar von der Gotz a dirigir les operacions de les tropes otomanes.
Els dos exèrcits es trobaren a les proximitats de Ctesifont, 40 km al sud de Bagdad, el 22 de novembre de 1915. La batalla que se'n seguí resultà inconclusiva, ja que abdós exèrcits acabaren retirant-se sense un guanyador clar. Townshend, però, considerà que mantenir la posició era inviable i es retirà novament fins a Kut, on establí una posició fortificada, on esperà l'arribada de les tropes otomanes.
[edita] El setge de Kut
La defensa de Kut, en lloc de retirar-se fins a Bàssora, constituí un error de Townshend. Kut estava aïllat i no hi podien arribar subministres amb facilitat. Von der Gotz era un militar experimentat i establí un setge meticulós al voltant de Kut; féu construir posicions defensives que envoltaven tota la banda terrestre de Kut, i unes quantes posicions riu avall, per intentar evitar qualsevol tipus de reforç o intent de fugida.
El setge començà el 7 de desembre de 1915, i durà fins el 29 d'abril de 1916. Els britànics van fer tres intents importants de trencar el setge però sense resultats. Després del primer intent el general Nixon fou substituït pel general Lake. En l'operació els britànics patiren 23.000 baixes i 8.000 soldats foren fets presoners pels otomans una vegada Townshend es rendí. Aquests presoners britànics foren obligats posteriorment a realitzar treballs forçats en condicions molt dures. Per la seva banda, el general von der Gotz morí poc abans de la rendició de Kut, sembla ser que de tifus. Amb la seva pèrdua les tropes otomanes a Mesopotàmia es quedaren sense l'únic oficial superior que podia enfrontar-se amb èxit als aliats; de fet, a partir d'aquest moment els otomans ja no tornaren a guanyar cap enfrontament amb els britànics a la zona.
Els britànics consideraren la rendició de Kut com una derrota humiliant que, a més, es produïa poc després de la retirada a Gal·lípoli. Una de les conseqüències fou que gairebé tots els comandant implicats en la campanya de Mesopotàmia foren substituits. El cert és que l'expedició britànica, malgrat els èxits inicials, estava mal preparada per a una campanya llarga en un territori amb molt poques vies de comunicació ràpida; només el Tigris permetia abastar les forces britàniques, però aquestes comptaven amb poques barcasses i només rebien unes 150 tones diàries de les 200 necessàries.[1]
[edita] Segona campanya britànica
Després del fracàs a Kut el comandament britànic decidí, malgrat tot, tornar a intentar una incursió a Mesopotàmia amb l'objectiu final de Bagdad. El general Stanley Maude, nou comandant de les forces a la zona rebé reforços i equips addicionals i durant els 6 mesos posteriors a la rendició de Kut preparà una expedició molt més ben preparada, militarment i logísticament, que la primera.
El 13 de desembre de 1916 Maude decidí llançar l'ofensiva. L'exèrcit britànic remuntà el Tigris per les dues vores i aconseguí expulsar les tropes otomanes de diverses fortificacions. Maude organitzà l'avenç de forma metòdica i tenint molt presents els problemes logístics que havien dificultat l'expedició de Townshend. El febrer de 1917 els britànics recapturaren Kut i causaren baixes importants a l'exèrcit otomà.
A principis de març els britànics havien arribat a les afores de Bagdad i Khalil Paixa, amb la guarnició de la ciutat, intentà evitar que les forces de Maude ocupessin la ciutat. Nogensmenys, Maude aconseguí sorprendre els otomans, derrotà un regiment enemic i capturà diverses posicions defensives al voltant de la ciutat. Khalil Paixa i la resta de tropes otomanes es retiraren precipitadament de la ciutat. L'11 de març de 1917 els britànics entraven a Bagdad, capturant uns 9.000 soldats otomans.
[edita] El final de la guerra
Després de la captura de Bagdad, els britànics realitzaren petites accions cap al nord i cap a l'est, però el general Maude morí de còlera el novembre de 1917 i el seu successor, el general William Marshall decidí aturar les operacions durant l'hivern. A finals de febrer de 1918 reinicià les operacions i les troper britàniques capturaren Kifri i Hit. Durant l'estiu les tropes de Marshall donaren suport a les operacions del general Dunsterville a Pèrsia, però en general no realitzà grans operacions. L'octubre reprengueren les accions ofensives i derrotaren un exèrcit turc a la batalla de Xarqat. El general Marshall acceptà la rendició de Khlail Paixa i del 6è exèrcit turc el 30 d'octubre de 1918. Finalment les tropes britàniques ocuparen Mosul el 14 de novembre.
[edita] Notes
- ↑ D. Stevenson. 1914-1918. The history of the First World War.
| Teatres d'operacions de la Primera Guerra Mundial |
|---|
| Europa: Balcans – Front occidental – Front oriental – Itàlia Orient Mitjà: Caucas – Mesopotàmia – Egipte i Palestina – Gal·lípoli – Aden – Pèrsia Àfrica: Àfrica sud-occidental – Àfrica occidental – Àfrica oriental Àsia i el Pacífic: Illes alemanyes del Pacífic – Tsingtao Altres: Guerra naval – Guerra de cors – Guerra submarina – Guerra aèria |
