Taronger agre
De Viquipèdia
 |
||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
||||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||||
|
||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
| Citrus sinensis (L.) Osbeck |
||||||||||||||||
El taronger agre (Citrus aurantium subsp. amara) també considerat sovint com a híbrid (Citrus x aurantium), és un arbre conreat pels seus fruits,fulles o flors també com ornamental o per empeltar –hi altres cítrics.Citrus, prové del grec, i significa llimona; aurantium, del llatí, significa daurat en referència al color de seus fruits. Tant el taronger dolç com l’agre o amargant pertanyen a la família de les Rutàcies, al gènere Citrus i a l’espècie aurantium encara que sovint es descriu el dolç com de l'espècie sinensis o la varietat dulcis. A més, tenim la subespècie bergamia que es coneix popularment com a bergamota).
Taula de continguts |
[edita] Ecologia i distribució
El taronger amargant és originari de l'Àsia oriental (Nord-est de l'Índia) i es cultiva a la costa mediterrània desde l'antiguitat. El seu cultiu s'ha extès per totes les zones temperades del món. A diferència, el taronger dolç és originari de la Xina i està més extès com a cultiu.
[edita] Descripció botànica
És un arbre de fins 10 metres d’alçada amb la capçada molt arrodonida i tiges espinoses. Les fulles són aromàtiques, de color verd brillant, medeixen 5-10 cm de llarg i són simples, el·líptiques, normalment acuminades, enteres, coriàcies i amb el peciol alat. Les flors són de color blanc els estams són més grossos que en la subespècie dolça. Androceu amb els estams soldats pels filaments. Gineceu amb 6 a 12 carpels soldats amb el gineceu sincàrpic i l'ovari súper. El fruit és una baia singular que rep el nom d'hesperidi. Un hesperidi és un fruit carnós que té un endocarp amb membranes que contenen vesícules de suc. El mesocarp és la part blanca que és eixuta i no té suc. L'exocarp és la pell glandulosa que conté essències. Aquest hesperidi en la taronja agre és més rugós i més gruixut i de sabor amargant.
[edita] Usos medicinals
Els òrgans utilitzats com a medicinals són les fulles, les flors (tarongina), el fruit sense madurar i el pericarp del fruit inmadur, quasi madur o madur.
[edita] Principis actius
Fulles: oli essencial (0,3%), compostos de carburs terpènics, alcohols terpènics, antranilat de metil (d'on prové l'olor), flavonoides, compostos amargs, betaína, estaquidrina i hesperidósid.
Flors: contenen fins un 0,2% d'un oli essencial anomenat essència de néroli.
Fruits verds: contenen d'un 0,7% a un 2,5% d'oli essencial i àcids nítric i màlic.
Pericardi del fruit: la pell de la taronja amargant desecada conté fins un 2,5% d'oli essencial, alcaloides, carotens, furanocumarines i flavonoides.
[edita] Acció farmacològica / propietats
Les fulles del taronger amargant són aromàtiques, sedants i amargues.
L'azahar de les flors s'utilitza en estat fresc i té un es importants activitats espasmolítiques, sedants (produeix una depresió del sistema nerviós central, disminuint el període d'inducció del son) i aromàtiques.
L'Orexígeno (estimulant de la gana): el taronger amarg estimula les papiles gustatives, les quals per un efecte reflexe augmenten la producció de sucs gastrointestinals, estimulant la gana. El fruit no madur es fa servir com estimulant de la gana i amargant. El pericardi s'utilitza com a estimulant de la gana en problemes digestius amb dolors abdominals i vòmits. També com a sedant lleuger i se sol barrejar amb altres sedants com la valeriana, així el seu efecte augmenta.
El suc de la taronja dolça és tònic antiescorbòtic i antiinfecciós.
[edita] Toxicitat
S'utilitza la droga polvoritzada, infusions, extracte fluid, tintures i xarops. No és recomenable l'us de l'oli essencial del taronger durant un període prolongat de temps o a dosis majors de les recomenades degut a la seva possible neurotoxicitat.
[edita] Altres Usos
- Com a portampelt: és resistent, fins a cert punt al fred, a l'asfíxia radical, a la calç i a la majoria de fongs i de virus excepte el de la tristesa. Quan va aparèixer el fong del terra anomenat Phytophtora es van empeltar tot tipus de cítrics sobre el taronger agre, quan el problema va passar a ser el virus de la tristesa aquest tipus de taronger només va servir per empeltar llimoners.
- Obtenció de derivats: melmelades, licors com el Curaçao , olis essencials, neroli, tarongina (extreta de les flors) etc.
- Ornamental: Es fa servir en jardineria de zones càlides per ser el cítric més resistent i per la fragància i bellesa de les flors.
[edita] Conreu
Al segle X els àrabs introduïren el conreu del taronger agre i no va ser fins el segle XV que els genovesos van portar el taronger dolç. El conreu és molt similar al de qualsevol cítric. Es diferencia perquè és un arbre més rústec que suporta millor el fred, la calç en el terra i més resistent a plagues i malalties, especialment pel que fa a virus i fongs de les arrels. En canvi no suporta el virus de la tristesa
