Supergegant blava

De Viquipèdia

Imatge generada per ordinador de Rigel, vista des d'una distància de 1 AU (la distància entre la Terra i el Sol)

Les supergegants blaves són estrelles de gran grandària en les quals els processos de fusió nuclear es desenvolupen a tal ritme que l' hidrogen es consumeix en quantitats ingents, el que les converteix en les estrelles més actives de totes les conegudes. A conseqüència d'això aquestes estrelles són summament calentes, corresponent-los el color de les seves superfícies (blava o blanc blavós) als grups espectrals O i B. Així mateix la vida mitja d'aquestes estrelles és molt curta en comparació amb la d' altres de menor grandària, ja que es consumeixen literalment en un breu espai de temps, acabant la seva existència en forma de supernoves i deixant com residu final una estrella de neutrons o un forat negre.

Les supergegants blaves no han de ser confoses amb les gegants blaves, com Murzim (β Canis Majoris).

Evolució d'estrelles de diferents masses representades en el diagrama de Hertzsprung-Russell. La fase de supergegant blava apareix marcada com SGB, en blau per a la traça evolutiva d'una estrella de 15 masses solars i en rosa per a una estrella de 60 masses solars.

[edita] Principals supergegants blaves

Probablement la supergegant blava més coneguda sigui Rigel (β Orionis), que amb magnitud aparent +0,12 és la supergegant blava més brillant en el cel nocturn. La seva lluminositat real és unes 66.000 vegades major que la del Sol i la seva massa és de l'ordre de 20 masses solars. També en la constel·lació de Orió són supergegants blaves Alnilam (ε Orionis), Alnitak (ζ Orionis) i Saiph (κ Orionis). Així mateix era una supergegant blava la progenitora de la supernova SN 1987A, de nom Sanduleak -69° 202a, en el Gran Núvol de Magallanes.

En la següent taula es recullen algunes de les supergegants blaves més conegudes.

^{*bolomètrica}

[edita] Vegeu també

• Evolució estel·lar
• Supergegant
• Gegant blava
• Variable lluminosa blava