Rigel
De Viquip??dia
|
||||
|---|---|---|---|---|
| Nomenclatura | ||||
| Bayer | ?? Orionis | |||
| Flamsteed | 19 Orionis | |||
| Altres | HD 34085, HR 1713 | |||
| Dades observacionals (??poca {{{??poca}}}) | ||||
| Constel??laci?? | Ori?? | |||
| Ascensi?? recta (??) | 5h 14m 32,30s | |||
| Declinaci?? (??) | -08??12'06,0" | |||
| Magnitud aparent (V) | 0,18m | |||
| Variabilitat | irreg. | |||
| Caracter??stiques astrom??triques | ||||
| Dist??ncia a la Terra | 773 a.ll. (237 pc) | |||
| Magnitud absoluta | (-6,69 ?? 0,45)m | |||
| Paral??laxi | ??? | |||
| Caracter??stiques f??siques | ||||
| Tipus espectral | B8 Ia | |||
| Lluminositat | ~40.000 LS | |||
| Radi | 80 RS | |||
| Massa | 21 MS | |||
| Temperatura superficial | 10.000 K | |||
| Edat | ??? | |||
| Per??ode de rotaci?? | ??? | |||
Rigel, la Beta d'Ori??, ??s la setena estrella m??s brillant del cel, amb magnitud 0,18. Encara que sigui la "Beta" de Ori??, en realitat ??s m??s brillant que l'Alpha, Betelgeuse.
La dist??ncia a Rigel es calcula entre 700 i 900 anys-llum; l'estimaci?? de l' Hipparcos ??s 773 anys-llum (237 p??rsecs), per?? en aquest rang l'error ??s bastant gran. Rigel ??s una B8 Ia, supergegant, i brilla aproximadament amb una pot??ncia 40,000 vegades superior a la del Sol. ??s per molt l'estel m??s llumin??s en aquesta regi?? local de la Via L??ctia; cal viatjar uns 3.300 anys-llum (1.000 p??rsecs) fins a Deneb per a trobar un estel m??s potent.
Al ser tan brillant, i al moure's en una regi?? de nebulositat, no ??s una sorpresa que Rigel il??lumini alguns n??vols de pols en el seu ve??natge. Rigel est?? relacionada amb la Nebulosa d'Ori??, que est?? aproximadament al doble de dist??ncia de la Terra (encara que t?? la mateixa alineaci?? que l'estel respecte el Sol). A pesar de la difer??ncia en la dist??ncia, observant el cam?? seguit per Rigel a trav??s del temps, el porta molt a prop de la nebulosa. Aix??, Rigel es classifica de vegades com un membre perif??ric de l'Associaci?? Ori?? OB1, de la mateixa manera que moltes altres estrelles brillants en aquella regi?? del cel; tamb?? es pot considerar un membre de l'Associaci?? Taurus-Ori?? R1 (llavors es reserva l'associaci?? OB1 per a estels m??s propers a la nebulosa i formats m??s recentment).
Es creu que Rigel ??s un estel triple. L'estel principal ??s orbitat per dues altres companyes menors, Rigel B i Rigel C, que orbiten una al voltant de l'altra a una dist??ncia de 28 UA i a la vegada orbiten Rigel conjuntament, a una dist??ncia d'aproximadament 2.000 UA.
??s tamb?? variable, a la manera lleu i irregular habitual de les supergegants. El rang de variabilitat va de 0,03 a 0,3 magnituds, de tres al trenta percent, en uns 25 dies de mitjana. De vegades s'ha proposat un quart estel al sistema, per?? normalment es considera que aix?? ??s degut a una mala interpretaci?? de la variabilitat de l'estel principal, que pot estar causada per una pulsaci?? f??sica de la seva superf??cie.
El nom de l'estrella prov?? de la seva posici?? en el "peu esquerre" d'Ori??. ??s una contracci?? de rijl jauza al-yusra, que en ??rab significa "peu esquerre de qui ??s al centre". Un altre nom ??rab ??s ?????????? ???????????? ar-rijl al-jabb??r, "el peu del gegant", que tamb?? ??s l'or??gen d'un altre nom de l'estrella: Algebar.
