Suor Angelica

De Viquipèdia

Sor Angèlica

Títol original:	Suor Angelica
Llengua original:	Italià
Gènere:
Música:	Giacomo Puccini
Llibret:	Giovacchino Forzano
Font literària:
Actes:	un
Època de composició:	finals de febrer a meitat de setembre de 1917
Estrena:	14 de desembre de 1918
Teatre:	Metropolitan Opera de Nova York
Estrena Liceu:	21 de desembre de 1948
Personatges:
S'indica en cursiva el repartiment de l'estrena Sor Angèlica (soprano), Geraldine Farrar La princesa, sa tia (contralt), Flora Perini L'abadessa (mezzosoprano), Rita Fornia La zeladora (mezzosoprano), Marie Sundelius La mestra de les novícies (mezzosoprano), Cecil Arden Sor Genovieffa (soprano), Mary Ellis Sor Osmina (soprano), Margarete Belleri Sor Dolcina (soprano), Marie Mattfeld La germana infermera (mezzosoprano) Les germanes almoineres (sopranos) Les novícies (sopranos) Les germanes llegues (soprano i mezzosoprano) Cor fora d'escenari: dones, infants i homes

Suor Angelica (Sor Angèlica) és una òpera en un acte de Giacomo Puccini, sobre un llibret original en italià de Giovacchino Forzano. És la segona òpera del trio d'òperes conegut com Il trittico. Va ser estrenada al Metropolitan Opera de Nova York el 14 de desembre de 1918, sota la direcció de Roberto Moranzoni.

[edita] Sinopsi

Advertiment: A continuació, pot haver-hi informació detallada sobre l'argument. Més informació.

Lloc: un convent prop de Siena.

Temps: les acaballes del Segle XVII.

L'òpera comença amb les escenes de la vida quotidiana al convent - les germanes cantant himnes, la zeladora renyant dues germanes llegues, les germanes congregant-se en el claustre en l'hora del descans. Les germanes estan contentes perquè, tal i com explica la mestra de les novícies, és la primera de les tres vesprades de cada any en què el sol ponent il·lumina la font del claustre i fa que l'aigua semble daurada. Aquest esdeveniment porta a totes el record d'una germana que ja ha mort: Bianca Rosa. Sor Genoveva suggereix dipositar un poc de l'aigua daurada en la seua tomba.

Aleshores, les germanes expressen els seus desitjos. Tot i que la zeladora creu que tenir qualsevol desig és dolent, sor Genoveva confessa que li agradaria veure anyells de nou, i sor Dolcina desitja alguna cosa bona de menjar. Sor Angèlica afirma que no en té, de desitjos, però en acabar de dir-ho, les monges comencen a xafardejar - Sor Angèlica ha mentit, perquè el seu vertader desig és saber notícies de la seua rica i noble família, de la qual no en sap res des de fa set anys. Hom diu que va ser enviada al convent com a càstig.

La germana infermera interromp la conversa, en sol·licitar a Sor Angèlica l'elaboració d'un remei a base d'herbes, la seua especialitat. Aleshores arriben les dues germanes almoineres, portant queviures per al convent, així com la notícia que un gran carruatge està esperant a l'entrada. Sor Angèlica, sobtadament es mostra nerviosa i transtornada, pensant que algun familiar ha vingut a visitar-la. L'abadessa la renya per seu inapropiat capteniment i després anuncia una visita: la princesa, tia de Sor Angèlica.

La princesa li explica a Sor Angèlica que la seua germana es casarà aviat i que Angèlica ha de signar un document renunciant a la seua herència en favor de la seua germana. Angèlica respon que s'ha penedit del seu pecat, però que hi ha una cosa que no pot oferir-li a la Mare de Déu: no pot oblidar la memòria del seu fill (il·legítim) que li va ser arrabassat fa set anys. La princesa no vol parlar-ne, però finalment revela a Sor Angèlica que el seu fill va morir de febra. Sor Angèlica, enfonsada, signa el document i esclata en plors. La princesa se'n va.

Sor Angèlica es envaïda per una visió celestial - creu sentir el seu fill cridant-la per a trobar-se plegats en el paradís. Es prepara una beguda verinosa amb herbes i la beu, però s'adona que, cometent suïcidi s'ha condemnat a si mateixa. Implora a la Mare de Déu la seua gràcia i, moribunda, veu un miracle: la Mare de Déu apareix, portant al fill de Sor Angèlica, qui corre a abraçar-la.