Société d'Études Catalanes
De Viquipèdia
La Société d'Etudes Catalanes (SEC, Societat d'Estudis Catalans), fou una entitat nord-catalana dedicada a la promoció d'iniciatives literàries, artístiques i científiques de Catalunya del Nord, en vigor des del 1906 fins al 1921.
Entitat nascuda el 6 de juny de 1906 al Cafè nou de Perpinyà arran d’una reunió promoguda per Pere Vidal, Joan Amade, Josep Calmette i Louis Pastre. L'11 d’octubre del mateix any la S.E.C. constituï la seva mesa. Era composta per Manuel de Vergés i de Ricaudy (President), Jean Amade i Gustau Violet (ambdós Sots-presidents), Louis Pastre (Secretàri), Jules Delpont (Tresorer) i Louis Piquiral (Arxivista).
Aquesta entitat tenia com a objectius de conservar tot el que havia constituït i caracteritzat la psicologia dels Països Catalans, de suscitar o d’encoratjar totes les iniciatives per tal de desenvolupar la vida literària, artística i científica de Catalunya del Nord. La S.E.C. es dotà d’un organ d’expressió i d’informació, la Revue Catalane. El primer any l’associació tenia 112 membres, la major part catalans del nord de professions lliberals i intel·lectuals . Tot i això, hi havia molts membres procedents de la resta dels territoris de parla catalana : setze del Principat de Catalunya, dos de les Illes Balears i dos de l’Alguer. Tres d’ells n’eren membres del Consell d’Administració: Antoni Maria Alcover i Sureda, Francesc Montsalvatge i la Senyora Moncerdà de Macià. Igualment tres associacions sud-catalans van adherir a la S.E.C. : l’Associació Artística Arqueològica, el Centre Excursionista de Catalunya i el diari nacionalista català La Tralla.
La Société d’Etudes Catalanes participà a la introducció del català dins les escoles, en una època on la major part dels institutors menyspreaven aquesta llengua. Per tal de difondre la llengua catalana, la S.E.C. organitzà concursos com els Jocs Florals del Rosselló, a partir del 1913 o bé representacions artístiques al teatre de Perpinyà. Igualment, fundà l’any 1907 una col·lecció anomenada Bibliothèque Catalane, dirigida per Jean Amade. Aquesta biblioteca tenia com a finalitat d’afavorir la publicació d’obres crítiques o d’erudició sobre la llengua i la literatura catalanes, de traduccions franceses dels millors poetes i prosistes catalans, d’edicions de textos antics i moderns i d’obres personals, narracions, novel.les, poesies, peces de teatre lligades a la terra catalana. Un altre de les fites de l’associació des de l’any 1910 fou de publicar un diccionari. Una comissió de la S.E.C., encapçalada per Raymond de Lacvivier, inicià aquesta tasca però no pogué finalitzar-la.
Durant la primera guerra mundial l’entitat esdevingué també una associació filantròpica. El 1915 organitzà un gran concert pels mutilats de guerra rossellonesos i el 1916 una jornada catalana per recollir fons pels ferits. El 1920, la Société, sota la presidència de Pere Vidal, decidí de transformar l’associació, i doncs la seva revista, en una entitat específicament nord-catalana, oberta als escriptors d’expressió francesa del territori. En efecte, la nova direcció tenia com a ambició d’esdevenir la principal força intel·lectual de la Catalunya del nord. Però, la situació financera precària de la S.E.C. propicià la seva desaparició després de quinze anys d’existència, l’any 1921.
