Joan Amade
De Viquipèdia
Joan Amade (Ceret, Vallespir 1878 - 1949) fou un erudit, poeta i narrador nord-català, de mare catalana i de pare occità. Cursà estudis superiors a la Sorbona i a la facultat de lletres de Tolosa de Llenguadoc. El 1904 fou agregat de castellà i professor als liceus de Montalban i de Montpeller. El 1919 entrà com a mestre de conferències de llengua i literatura castellanes a la facultat de lletres de Montpeller. Fou nomenat professor a la facultat de Montpeller el 1931.
El regionalista Charles Le Brun el guanyà a la seva causa i, juntament amb d'altres fundà, el 1907 la Societat d'Estudis Catalans i la Revue Catalane (1907-1921), des d'on crida als joves poetes rossellonesos a escriure en català, tot i que la seva pròpia producció literària en català fou ben minsa. Fou membre corresponent de l'Institut d'Estudis Catalans des del 1945. El 1920 acompanyà el mariscal Josep Joffre als Jocs Florals de Barcelona, i el 1935 hi pronuncià el discurs de gràcies. Darrerament els seus poemes han estat musicats per Pere Figueres.
Taula de continguts |
[edita] Obres
[edita] Poesies
- L'oliveda (1934)
[edita] Assaig
- Études de littérature méridionale (1907)
- Anthologie des poètes roussillonnais (1908)
- L'idée régionaliste (1912)
- Origines et premières manifestations de la renaissance littéraire en Catalogne au XIXè siècle (1924)
[edita] Novel·la
- Pastoure et son maître (1909)
- Chants rustiques et orations (1926)
- Mélanges de folklore (1935)
[edita] Enllaços externs
- Joan Amade a la pàgina web de l'Institut d'Estudis Catalans
