Gustau Violet

De Viquipèdia

Gustau Violet (Tuïr, Rosselló 1873 - Perpinyà 1952) fou un escultor i escriptor nordcatalà. Es formà a les classes d'arquitectura de l'Académie des Beaux-Arts de París, però aviat preferí l'escultura. S'abocà a un art antiacadèmic, basat en l'expressió del que ell anomenava la raça catalana i on hom ha detectat l'influx de Constantin Meunier. Treballà la pedra, el marbre, el bronze, el coure i, sobretot, la terra cuita, patinada sovint amb aspecte de bronze. Entre les seves obres grans hi ha el Monument als morts de Perpinyà, l'estàtua funerària de Monsenyor Carsalade i els relleus de la porta de l'Escola Normal de Perpinyà. Si bé exposà a París, on el 1902 rebé menció honorífica al Salon des Artistes Français, preferí l'arrelament a Catalunya, sense fer distincions entre l'un o l'altre costat: aprofità la tradició ceramista de Quart d'Onyar per a produir escultures seriades de qualitat, i a Prada tingué un quant temps per ajudant Miquel Oslé. Exposà a la Sala Parés de Barcelona el 1905. Poc després va unir-se a la Societat d'Estudis Catalans i fou un dels col·laboradors a la Revue Catalane

Descobrí i revalorà a Prada el Crucifix d'El Greco actualment al Museu del Louvre de París. Hom el considera, després d'Aristides Maillol, al principal escultor modern del Rosselló. La seva obra pot assimilar-se al corrent postmodernista català. És representat al Museu Jacint Rigau de Perpinyà i al Museu d'Art Modern de Barcelona. I en el terreny literari, va escriure amb Josep Sebastià Pons La font de l'Albera, que fou estrenada a Ceret amb música d'Enric Morera.