Sinàpsid
De Viquipèdia
 |
||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Esquelet de Dimetrodon grandis.
|
||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||
|
||||||||||
|
|
||||||||||
|
||||||||||
Els sinàpsids (Synapsida, «arc fusionat»), tradicionalment coneguts com «rèptils mamiferoides», van ésser un grup d'amniotes que van desenvolupar una obertura al crani, la fossa temporal, darrera de cada ull. Van viure des de fa uns 320 milions d'anys fins fa uns 220 milions d'anys, durant el final del Paleozoic i principis del Mesozoic, tot i que, recentment, unes restres trobades el 1915 a Austràlia pertanyen suposadament a un dicinodont en sediments del Cretaci primerenc.
Taula de continguts |
[edita] Classificacions canviants
Els sinàpsids, primer foren definits, al segle XX, com una de les cinc classes de rèptils, basant-se en la seua distintiva obertura temporal. Aquestes obertures eren, suposadament, per permetre la unió dels forts músculs de la mandíbula, i així donar mossegades més fortes. Els sinàpsids van representar el llinatge reptilià que desembocà en els mamífers, i gradualment van evolucionar incrementat les característiques mamíferes, d'ací que s'anomenin «rèptils mamiferoides».
La classificació tradicional continuà fins la dècada del 1980 (vegeu Carroll 1988). Als anys 1990 aquesta consideració va trontollar per la cladística, basant-se en que els grups vàlids només són aquells que inclouen els ancestres comuns i els descendents. Com que els sinàpsids van evolucionar en mamífers, els mamífers són inclosos sota el clade Synapsida, i alhora, aquests ja no es consideren rèptils.
Una teoria recent (Benton 2004) proposa que la classe Synapsida es un grup parafilètic.
[edita] Història evolutiva
L'Archaeothyris és el sinpàpsid més primitu conegut. Va pertànyer al grup anomenat pelycosauria, i visqué al pensilvanià del Carbonífer. Els pelicosaures van ésser el primer grup exitós d'amniotes, escampant-se i diversificant-se fins que van esdevenir els animals terrestres dominants a finals del període Carbonífer i principis del Permià. Són dividits en quatre clades, els Caseasauria i els Eupelycosauria. Eren allargats, voluminosos, de sang freda, amb cervells petits i eren els majors animals terrestres del seu temps. Molts d'ells, com el Dimetrodon, tenien grans veles les quals les haurien ajudat a termoregular-se. Dos grups van sobreviure fins a les acaballes del permià.
Els teràpsids, un grup més avençat de sinàpsids, van aparéixer a la primera meitat del permià, i també van esdevenir els animals terrestres dominants durant l'altre meitat del període. Eren els animals més diversos i abundosos des del permià mig fins el tardà, incloent-hi un ampli ventall d'herbívors i carnívors, oscil·lant entre animals de la mida d'una rata, fins a voluminosos hervívors d'una tona o més. Després de prosperar durant molts milions d'anys, aquells exitosos animals foren gairebé tots esborrats de la faç de la terra a l'extinció massiva del Permià-Triàssic, fa 250 milions d'anys, la major extinció a l'història de la terra, la qual hauria estat relacionada amb les massives erupcions volcàniques a Sibèria i els enormes asteroides caiguts a l'índic i l'Antàrtida.
Només un parell de teràpsids, però no pas pelicosaures, van sobreviure a la gran extinció, i tornaren a aconseguir èxit al nou paisatge triàssic; el Lystrosaurus, i el Cynognathus. Però ara també hi havien els primerencs arcosaures (coneguts antigament com a tecodonts, tot i que aquest terme ja no s'empra), alguns dels quals, com l'Euparkeria, eren petits i de constitució lleugera, i altres com l'Erythrosuchus eren tan grans o més com els majors teràpsids.
Els teràpsids del Triàssic inclouen dos grups, els herbívors especialitzats amb bec coneguts com els dicinodontia (com el Lystrosaurus i els seus descendents, els Kannemeyariidae, alguns dels quals van arribar a ésser enormes; els cada cop més freqüents rèptils semblants als mamífers, herbívors, carnívors i insectívors cynodonts (incloent-hi els eucynodonts, un representant primerenc del Cynognathus; i els Terocèfals, els quals només van sobreviure al començament del triàssic.
A diferència dels dicynodonts, els quals van romandre grans, els cynodonts van esdevindre progressivament més petits i més semblants als mamífers a mesura que passava el Triàssic. Dels cynodonts més avençats i petits (de la mida d'una musaranya) van evolucionar els precursors dels mamífers, al Triàssic tardà, fa uns 220 milions d'anys
Durant la successió evolutiva dels primers teràpsids als cinodonts, d'aquests als eucinodonts, i aquests darrers als mamífers, la mandíbula inferior, gradualment, esdevingué un sol os, llarg, amb diversos dels ossos mandibulars més petits migrant cap a l'oïda i permetent un sentit de l'oïda molt sofisticat.
Ja fos per canvis climàtics o de la vegetació, competició ecològica o una combinació de diferents factors la majoria dels grans cinodonts i dicinodonts desaparegueren al període Norià, fins i tot abans de la gran extinció. Els nínxols ecològis fóren ràpidament ocupats pels arcosaures,entre ells els dinosaures. Aquests dominarien tots els ecosistemes terrestres per la resta del Mesozoic. Els pocs sinàpsids mesozoics eren petits, oscil·lant entre la mida d'una musaranya i la d'un teixó.
Avui en dia, les 4.500 espècies vivents de sinàpsids son els animals terrestres dominants, i també s'hi han d'incloure les balenes, als mars, i les ratapinyades, al cel. A més a més, el major animal conegut de la història de la terra es un sinàpsid, la balena blava.
Els sinàpsids han dominat dues eres geològiques al llarg de la seua història i encara avui ho fan, la primera, al permià, i avui dia, el Cenozoic.
[edita] Taxonomia
[edita] Classificació
- Sèrie Amniota
- CLASSE SYNAPSIDA*
- Ordre Pelycosauria*
- Subordre Caseasauria
- Subordre Eupelycosauria*
- Família Varanopseidae
- Família Ophiacodontidae
- Família Edaphosauridae
- Família Sphenacodontidae*
- Order Therapsida*
- Suborder Biarmosuchia*
- Eotitanosuchus
- Subordre Dinocephalia
- Subordre Anomodontia
- Subordre Gorgonopsia
- Subordre Therocephalia
- Subordre Cynodontia*
- Procynosuchus
- Thrinaxodon
- Cynognathus
- Superfamília Probainognathia*
- Suborder Biarmosuchia*
- Ordre Pelycosauria*
- CLASSE MAMMALIA
- CLASSE SYNAPSIDA*
[edita] Filogènia
Synapsida
|-Caseasauria
`-Eupelycosauria
|-Varanopseidae
`-+-Ophiacodontidae
`-+-Edaphosauridae
`-Sphenacodontia
|-Sphenacodontidae
`-Therapsida
|-Biarmosuchia
| `-Eotitanosuchus
`-Eutherapsida
|-Dinocephalia
`-Neotherapsida
|-Anomodontia
`-Theriodontia
|-Gorgonopsia
`-Eutheriodontia
|-Therocephalia
`-Cynodontia
|- + -Dvinia
| `--Procynosuchus
`- Epicynodontia
|-Thrinaxodon
`-Eucynodontia
|- + -Cynognathus
| `- + -Tritylodontidae
| `- Traversodontidae
`-Probainognathia
|- + - Trithelodontidae
| `--Chiniquodontidae
`- + - Prozostrodon
`- Mammaliaformes
`-Mammalia
[edita] Referències
- Benton, M. J. (2004), Vertebrate Paleontology, 3rd ed. Blackwell Science Ltd
- Carroll, R. L. (1988), Vertebrate Paleontology and Evolution, WH Freeman & Co.
- Colbert, E. H., (1969), Evolution of the Vertebrates, John Wiley & Sons Inc (2nd ed.)
- Laurin, M. and Reisz, R. R., (1997), Tree of Life - Synapsida - Tree of Life Web Project
[edita] Enllaços externs
- Synapsida - Pelycosauria - a Palaeos
- Transitional Vertebrate Fossils - inclou descripcions d'importants fòssils transicionals de rèptils a mamífers
