Selímbria

De Viquipèdia

Selímbria (Selymbria, Σηλυβρίη) fou una ciutat de Tràcia a la Propòntida, a uns 30 km a l'est de Perint i a 60 km a l'oest de Bizanci. A la ciutat començava la muralla construïda per Anastasi Dicoros que defensava Constantinoble que anava fins a l'Euxi (a Scyllae). El seu nom volia dir "Ciutat de Selis" i es suposa que Selis fou el fundador de la ciutat, que fou fundada com a colònia de Megara. En temps de l'emperador Arcadi (377-408) el seu nom va ser canviat a Eudoxiòpolis, en honor de l'emperadriu Eudòxia. Mes modernament es va dir Silivri.

Fou lloc de naixement de Pròdicos, deixeble d'Hipòcrates. A aquesta ciutat Xenofont es va trobar amb Medosades, enviat del rei odrisi Seutes II. El 410 aC la ciutat va refusar admetre a les forces atenenques dirigides per Alcibíades, però va pagar un tribut a canvi de ser deixada en pau. Alcibíades es va apoderar poc després de la ciutat mercès a la traïció d'alguns dels seus habitants, i hi va deixar una guarnició.

El 351 aC es esmentada com a aliada atenenca. Filip de Macedònia la va assetjar el 343 aC segons un document del que l'autenticitat es dubtosa.

Sota domini romà i després bizantí, va passar als búlgars el 805 però els bizantins la van recuperar ràpidament.

L'emperador Miguel III (839 - 867) hi va construir una fortalesa (les ruïnes encara existeixen).

El 1346 el soldà Orhan I es ca casar amb Teodora, filla de Joan VI Cantacuzè a Selímbria. La ciutat no va caure en mans dels otomans fins després de la conquesta de Constantinoble (1453).

A la guerra dels Balcans la ciutat fou ocupada pels búlgars el 16 de novembre de 1912, ocupació que va durar fins el 30 de maig de 1913.

El 20 de juliol de 1920 fou ocupada pels grecs i quan la van evacuar fou entregada als italians (22 d'octubre de 1922) retornant als turcs el 1 de novembre de 1922.