Sega Dreamcast

De Viquip??dia

Sega Dreamcast


Fabricant	Sega
Tipus	Videoconsola
Generaci??	Sisena
Dates de llan??aments	27 de novembre de 1998 9 de setembre de 1999 9 de setembre de 1999 14 d'octubre de 1999
Vendes	10,6 milions^[1]
Perif??rics	VMU, Nexus Memory Card
CPU	200 MHz Hitachi SH4 RISC
Videojoc m??s venut	Sonic Adventure
Predecessora	Sega Saturn

La Sega Dreamcast (Japon??s:????????????????????????) va ser l'??ltima consola de videojocs creada per Sega. Despr??s que la Dreamcast fora discontinuada, Sega va abandonar el negoci de venda de videoconsoles, dedicant-se al m??n de les m??quines recreatives i al desenvolupament de programari per a plataformes d'altres empreses.

La Dreamcast va ser llan??ada el 27 de novembre de 1998 al Jap?? i el 9 de setembre de 1999 en Am??rica, molt abans que altres m??quines de la seva generaci?? estiguessin al mercat. Va ser la primera consola que va oferir connexi?? a internet, tant per a jocs com a navegaci?? per p??gines web. La Dreamcast va gaudir de bones vendes inicialment i va ser una de les m??quines m??s encertades de Sega. Va ser un intent de reconquistar el mercat de les consoles amb un sistema de pr??xima generaci?? dissenyat per a reempla??ar a la PlayStation de Sony i a la Nintendo 64 de Nintendo, per?? principalment per culpa de la desconfian??a (algunes consoles i accessoris de Sega van ser poc encertats, com el 32X i el Sega CD) i la proximitat d'una saturaci?? del mercat per l'aparici?? de Nintendo GameCube, Sony PlayStation 2, i de la Microsoft Xbox SEGA es va donar compte que el negoci estava en els jocs i no en les consoles. En Gener de 2001, Sega va anunciar que despr??s de Dreamcast no farien m??s consoles per a dedicar-se en exclusiva al desenvolupament de videojocs. El p??blic va malinterpretar com que el sistema havia fracassat (just en el seu millor moment), per?? curiosament a partir de llavors les vendes de la consola es van disparar, ja que la pirateria era summament f??cil (bastava de posar un disc d'arrancada abans del joc pirata o usar directament una c??pia amb autoarrancada, sense necessitat instal??lar xip de cap tipus) i en la gent regnava la idea que si no la comprava s'esgotarien les exist??ncies. En expandir-se tant les vendes de la consola per a jugar amb jocs pirates, que motiva que m??s gent descobrira com era de f??cil jugar amb jocs piratejats, els desenvolupadors de jocs per a Dreamcast van comen??ar a cancel??lar projectes (incl??s estant pr??cticament acabats) per no considerar-los rendibles. El que va fer que abans de tindre compet??ncia tinguera un aband?? prematur de novetats, encara a pesar d'haver pogut competir almenys durant una temporada amb els nous sistemes. Esta mescla d'??xit i frac??s de Dreamcast va fer les coses m??s f??cils a la compet??ncia. Els primers jocs de la compet??ncia oferien menys qualitat que els jocs de Dreamcast (alguns jocs ni tan sols han sigut superats en el que ??s el conjunt total del joc pels sistemes actuals, cas de Soul Calibur, joc de llan??ament de Dreamcast), amb la qual cosa es continuaven venent Dreamcast per a jugar a jocs pirates encara havent-hi la compet??ncia.

Dreamcast usava un format propietari de discos cridat GD-ROM per a emmagatzemar els jocs, intentant evitar la "pirateria", per?? aconseguint uns resultats poc efectius, ja que es va descobrir que els discos contenien defectes de disseny, i els pirates van ser capa??os de copiar els jocs. Sega es culpava en gran part a si mateixa pels alts nivells de pirateria del seu Dreamcast ??? el seu ??s del format GD-ROM va ser dominat totalment per la compatibilitat de la consola amb el format Mil-CD, el qual permetia a la consola arrancar des d'un CDR est??ndard. La compatibilitat amb Mil-CD va ser eliminada de la revisi?? final de la Dreamcast al final de la vida de la consola.

Microsoft va cooperar amb Sega amb la idea de promoure el seu Sistema Operatiu Windows CE per a videojocs, per?? Windows CE per a Dreamcast va mostrar capacitats limitades comparant amb el sistema operatiu natiu de Dreamcast. Les biblioteques que Sega va aportar oferien m??s pot??ncia final, encara que resultava m??s dificultosa la realitzaci?? de conversions entre consola i PC.

Una unitat de desenvolupament per a la Dreamcast. En aquesta es podia utilitzar tant el kit de desenvolupament de sega com el kit de desenvolupament Windows CE

La Dreamcast t?? una modesta comunitat d'hackers. La disponibilitat del kit de desenvolupament de Windows CE en Internet, aix?? com conversions dels Sistemes Operatius Linux i NetBSD per a Dreamcast van donar als programadors una selecci?? de ferramentes de desenvolupament per a treballar. Un Sistema Operatiu casol?? cridat Kallistios oferix compatibilitat amb la majoria del maquinari, per?? no oferix multi-tarea, la qual cosa ??s superflu per als jocs. Molts emuladors i altres utilitats (mp3, reproductors DivX i visors d'imatges) han sigut portats o programats per a la consola, aprofitant-se de la relativa facilitat amb la qual l'usuari casol?? podia crear un CD capa?? d'arrancar en una Dreamcast no modificada a nivell de maquinari.

Sega va llan??ar una placa, usant la mateixa tecnologia que la Dreamcast, crida Sega NAOMI per a usar en videojocs recreatius.

Encara que la Dreamcast va ser discontinuada oficialment al 2001, es continuen desenvolupant jocs comercials (la majoria nom??s al Jap??). El 24 de febrer de 2004, Sega va llan??ar el seu ??ltim joc conegut per a Dreamcast, cridat Ponxo Ponxo Fever. Un xicotet nombre de jocs de third-partys es continuen llan??ant i alguns altres nous jocs s??n oficialment comercialitzats per Sega Jap??. Actualment incl??s es ven una xicoteta quantitat de consoles procedents de reparacions, ja que la demanda continua sent alta.

[edita] Especificacions

CPU: SH-4 RISC amb unitat FPU vectorial de 128 Bits (freq????ncia d'operaci??: 200 MHz 360 MIPS/1.4 GFLOPS)
Motor Gr??fic: PowerVR2DC (PowerVR2 CLX2 modificat) de NEC amb 8 MB de VRAM.
Mem??ria RAM: 16 Mb.
Targeta de So: S??per Intelligent (Yamaha) Processador de so amb CPU RISC ARM de 32-Bit (64 canals PCM/ADPCM) amb 2 MB de mem??ria.
Unitat GD-ROM: velocitat m??xima 12x (quan funciona a una velocitat angular constant) - CAV GD-ROM ??s un nou mig de mem??ria d'alta densitat. La seua capacitat m??xima era de 1.2 Gb.
M??dem: M??dem extra??ble de 56 Kbps (33.6 Kbps a Europa). En algunes regions d'??sia no va ser incl??s). Un adaptador de banda ampla (b??sicament una targeta Ethernet pr??pia basada en un xip Realtek) conegut popularment com BBA (broadband adapter) estava disponible per separat.
Eixida de Color: Aproximadament 16.77 milions de colors simultanis (24 bit).
Emmagatzemament: "Visual Memory Unit" (VMU) unitat removible amb 128 Kb de capacitat de mem??ria.

[edita] Perif??rics per a la Sega Dreamcast

Comandament est??ndard amb creu digital, estic anal??gic, 4 botons i 2 gallets.
Visual Memory Unit (targeta de mem??ria amb pantalla, creu i botons).
Arcade Estic.
M??dem dial up de 56k.
Broadband adapter (adaptador de xarxa per a banda ampla).
Canya de pescar, usada en jocs de pesca.
Pistola, usada en jocs de tir.
Maraques, usades en Samba D'Amic i la seua continuaci??, Samba D'Amic Veure. 2000.
Teclado.
Ratol??.
Estora de ball, usada en jocs de ball com els Dance Dance Revolution o Feet Of Fury.
Micr??fon, usat en Seaman i Alien Front Online.
Vibration Pack, per a donar efectes de vibraci?? als comandaments o perif??rics.
Dreamcast Developement Kit Katana, per al desenvolupament d'aplicacions Dreamcast.

[edita] Aplicacions i jocs novells

NesterDC emulador de la NES, que emula a la perfecci?? la majoria dels jocs de la consola de 8 bits de Nintendo.
DreamSNES emulador de la Super Nintendo.
GNUboy emulador de la Game Boy.
Emuladors de moltes altres consoles i ordinadors.
ScummVM DC, adaptaci?? del motor ScummVM que permet jugar a les aventures gr??fiques en 2D de LucasArts.
Beats of Rage DC i adaptacions basant-se en un motor de creaci?? de jocs d'estil beat'em up, modificable per complet i molt senzill, realitzat per Senile Team, els creadors del fam??s joc hom??nim.
Reproductors de v??deo per a diferents formats (Divx i MPG entre altres).
Conversions de Quake, Doom, Quake II, entre altres.
Conversions de Linux, NetBSD i QNX.