Pistola
De Viquip??dia
La pistola ??s una arma de foc curta, dissenyada per a ser utilitzada amb una sola m??, i que dispara bales a curta dist??ncia. Va ser ideada per utilitzar-la com a defensa, malgrat tamb?? es pot utilitzar de forma ofensiva.
Taula de continguts |
[edita] Desenvolupament de la pistola
[edita] Antecedents
Encara que les primeres pistoles es van crear en el segle XVI com a armes auxiliars de la cavalleria; en el segle XV el terme pistola es referia als petits punyals i dagues que es duien amagats entre la roba. En el segle XVIII comen??a a denominar-se pistoles a les armes de foc curtes empunyades amb una m??.
La paraula prov?? del franc??s pistole, aquesta del txec p??????ala (flauta), per la forma de les armes antigues de les guerres Husites. Una altra teoria es refereix a la ciutat italiana Pistoia, on es manufacturaven les dagues.
[edita] Antigues pistoles
Fins al segle XIX, la pistola empra b??sicament els mateixos mecanismes de tir que els mosquets i fusells antics, mecanisme de roda en el XVI/XVII, d'espurna en el XVIII i primera part del XIX i de percussi?? en apar??ixer aquest tipus de mecanisme a principis del XIX.
Totes aquestes pistoles requerien la rec??rrega manual despr??s de cada tir. La munici?? s'introdu??a per la boca del can?? (Arma d'avantc??rrega) i consistia de p??lvora, munici?? i tac de paper (que servia de tap per a mantenir comprimits els dos anteriors endins del can??). Aquest m??tode de rec??rrega era molt lent i, generalment, els combatents desenfundaven els seus sabres o espases despr??s de disparar, ja que les circumst??ncies no permetien recarregar novament la pistola.
[edita] Rev??lver
La primera evoluci?? de la pistola capa?? de disparar diverses vegades abans de recarregar munici??, va ser el rev??lver. S'en coneixen models utilitzats per l'ex??rcit brit??nic a principis del segle XIX, fins i tot alguns que empraven un can?? per a cada recambra (models pepperbox); no obstant el rev??lver modern el va patentar Samuel Colt el 1835. Aquest sistema allotja la munici?? en un tambor desmuntable que gira amb el recorregut de tornada del gallet, col??locant d'aquesta manera una nova recambra davant el percutor.
A cada recambra del tambor s'introdu??a una porci?? de p??lvora negra (generalment DuPont), tac de paper, munici?? (plom) i es retacava amb una palanca situada sota el tub can??. Aquest procediment es realitzava amb summa cura per a evitar que la pressi?? inflam??s la p??lvora anticipadament.
Per la part posterior de cada recambra del barrilet es col??locava un fulminant com a primer detonant.
A causa de ser lent i complex aquesta operaci??, no era d'estranyar que els membres de cavalleria duguessin al damunt una dotaci?? de tambors pre-carregats per poder-los canviar r??pidament.
La falta d'especialitzaci?? de la manufactura de les armes de l'??poca i els baixos controls de qualitat, van propiciar una s??rie d'accidents en els quals no era rar lesionar-se seriosament les mans al moment de carregar i accionar les pistoles.
Comunament, el tambor t?? sis recambres per?? hi ha models que tenen entre cinc i nou.
[edita] Definici?? emprada a M??xic
Generalment a l'actualitat, tret que sigui un pistola especial, les pistoles solen classificar-se pel seu disseny en 2 categories: rev??lver i esquadra, encara que aquesta denominaci?? per a armes de foc curtes ??s utilitzada a M??xic, on el terme pistola abasta ambd??s estils.
[edita] Pistola semiautom??tica
[edita] Hist??ria
Quan es va estendre l'??s de les metralladores Maxim, diversos fabricants d'armes van decidir adaptar el mecanisme de tir autom??tic per a crear pistoles semiautom??tiques. El primer model reeixit va ser la Bochardt creada per l'armer alemany Hugo Bochardt i apareguda el 1894. Era voluminosa, fr??gil, inc??moda i dif??cil de maniobrar amb una m??; es va caracteritzar per un enginy??s mecanisme d'asseguran??a semblant a l'articulaci?? del genoll, que era confiable. Utilitzava el potent calibre 7,63mm. Es van fabricar pocs exemplars del model.
El 1896 apareix el model C-96, creat per Paul Mauser. Tamb?? usava el calibre 7,63mm. Va ser el primer model semiautom??tic usat en la segona guerra dels B??ers a Sud-??frica i en les revolucions russa i xinesa.
El seg??ent model reeixit, aparegut aquest mateix any, va ser el Luger Parabellum creat per Georg Luger, i adoptada per l'ex??rcit alemany com la seva pistola oficial durant la Primera Guerra Mundial. Es va caracteritzar per millorar el mecanisme d'asseguran??a de la Bochardt i per ser el primer model a utilitzar el calibre 9mm Parabellum (tamb?? anomenat 9mm Luger o 9x19 mm), creat pel mateix fabricant. El seu model va sofrir diverses modificacions i va estar en producci?? fins a la Segona Guerra Mundial, quan l'ex??rcit alemany va adoptar una nova pistola reglament??ria, la Walther P38, la qual oferia multitud d'aven??os t??cnics, alguns vigents encara avui en dia. Tot i que la Luger era una arma for??a precisa i elegant, era molt costosa de fabricar i relativament delicada de funcionament, degut a la complexitat de les peces que l'integraven.
El primer armer nord-americ?? a crear pistoles semiautom??tiques va ser John Browning que comen???? a desenvolupar les seves pr??pies pistoles d'acci?? simple, i el 1900 comen???? a col??laborar amb la f??brica d'armes belga FN i la marca Colt per a la qual va dissenyar en aquests anys diversos dels cartutxos cl??ssics m??s coneguts per a pistola: el .25 ACP (6,35x16mm), el .32 ACP (7,65x17mm) i el .380 ACP (9x17mm o m??s popularment 9 mm curt) que va emprar indistintament per als seus dissenys a Europa i Estats Units.
Tots aquests calibres ACP (acr??nim d'Automatic Colt Pistol) van ser els m??s populars per a pistola a Europa durant molts anys, encara que als Estats Units aviat es van veure eclipsats pel potent .45 ACP de Browning.
La Colt M1911 va ser el primer model en utilitzar el poder??s calibre .45 ACP, creat espec??ficament per a aquest model pel seu fabricant. Un arma llegend??ria als Estats Units. Empleada per l'ex??rcit nord-americ?? durant 74 anys, fins que fou substitu??da per la Beretta 92F en calibre 9 mm Parabellum. El model 1911 nom??s va sofrir algunes modificacions el 1926 i es va canviar de nom a Colt M1911A1.
La primera pistola de doble acci?? va ser la Walther PP dissenyada el 1929 per a ??s policial i en diversos calibres de baixa pot??ncia. El primer model de doble acci?? d'??s militar va ser la Walther P38, utilitzat per primera vegada pels alemanys en la Segona Guerra Mundial; podia recarregar-se la seva munici?? i deixar-se llesta per a disparar sense risc de tir accidental.
La pistola Browning High Power venuda per primera vegada el 1935, ??s la primera a tenir un carregador amb 2 fileres per a emmagatzemar m??s munici??. A m??s de millors assegurances contra tirs accidentals i altres millores. Encara se segueix fabricant el model original i versions de doble acci??. Juntament amb el model M1911A1 han estat possiblement les pistoles m??s copiades i imitades de la hist??ria. Com an??cdota, l'arma va ser emprada a la Segona Guerra Mundial en els dos b??ndols, els alemanys la fabricaven en la B??lgica ocupada i els brit??nics a Canad??.
[edita] Definici??
El terme "pistola semiautom??tica" s'empra perqu?? el mecanisme que col??loca un nou cartutx a la recambra despr??s de disparar ??s autom??tic, per?? com que nom??s es dispara un tret cada vegada que es prem el gallet no es considera una arma autom??tica, que seria aquella capa?? d'efectuar r??fegues nom??s prement un cop el gallet.
Les pistoles semiautom??tiques tenen una armadura fixa on va muntat el disparador (i el seu gallet), percutor, can?? i una part m??bil, anomenada corredera, que encaixa sobre l'armadura i duu muntat una molla *recuperadora i una agulla percutora, aix?? com una finestra d'expulsi?? del casquet.
L'avantatge de les semiautom??tiques respecte als rev??lvers radica en el seu carregador, el qual els permet allotjar una major quantitat de munici?? i tamb?? una rec??rrega potencialment m??s r??pida. No obstant aix??, la major complexitat del mecanisme augmenta el seu cost de fabricaci?? i les fa m??s susceptibles a les avaries, enfront de la simplicitat estructural dels rev??lvers.
Err??niament s'han denominat pistoles autom??tiques pel seu mecanisme semiautom??tic; una aut??ntica pistola autom??tica seria aquella que mantenint premut el gallet, dispar??s cont??nuament una r??fega. No obstant aix??, existeixen pistoles que tenen un mecanisme per a triar disparar semiautom??ticament o b?? efectuar r??fegues de trets prement el gallet un sol cop. Algunes d'aquestes s??n la Beretta model 93 (9 mm Parabellum) o les antigues Mauser C96 (7,65 mm Parabellum).
[edita] Funcionament de les pistoles semiautom??tiques
Quan a l'interior de la pistola no t?? munici??:
- S'insereix un carregador ple de munici?? o bales.
- S'estira la corredera cap enrere i es deixa anar. La molla recuperadora far?? que torni a la seva posici??, arrossegant un cartutx ??til dins la recambra.
- Alhora el martell percutor s'haur?? quedat enganxat en la dent d'escapament; aix?? ??s anomenat amartellament (acci?? senzilla o acci?? doble).
- En pr??mer el gallet, s'allibera la dent d'escapament, el percutor retorna bruscament a la seva posici?? original i, copeja una agulla retr??ctil, anomenada agulla percutora, la qual impacta violentament el fulminant del culot del cartutx, provocant l'ignici?? de la p??lvora, tot impulsant la bala.
- La reacci?? provocada pel tret fa retrocedir la corredera i expulsa el casquet de l'interior de la pistola (amb la mateixa pot??ncia que es llan??a la bala) gr??cies a l'ungla extractora, acoblada a la corredera, permetent immediatament l'acc??s d'un nou cartutx a la part posterior del can?? (recambra).
- La molla recuperadora torna a col??locar la corredera en la seva posici?? original.
- Es pot disparar altra vegada fins a acabar la munici??.
[edita] Carregador
El carregador ??s una petita, llarga i prima caixa met??l??lica que normalment s'insereix per la part inferior de l'empunyadura de la pistola. Serveix per a emmagatzemar i carregar la munici?? que utilitzar?? la pistola semiautom??tica.
Posseeix una molla a la seva part inferior que empeny els cartutxos emmagatzemats cap amunt, de manera que s'aniran introdu??nt d'un en un a la recambra immediatament despr??s del tir.
Depenent del calibre, el nombre de fileres i dimensions, els carregadors emmagatzemen comunament entre 7 i 18 cartutxos. ??nicament els carregadors de pistoles de butxaca emmagatzemen 6 cartutxos.
[edita] Classificaci?? de carregadors
Els carregadors es classifiquen pel nombre de fileres. Una filera ??s una fila vertical de cartutxos emmagatzemada dintre d'un carregador. Els carregadors poden ser:
- De filera simple: que nom??s emmagatzemen una fila de cartutxos i per tant menys munici??, al voltant de 7 a 10 cartutxos, d'acord al calibre.
- De doble filera: que emmagatzema dues files de cartutxos, en zig-zag, i aix?? els permet m??s munici??, al voltant de 12 fins a 20 cartutxos.
[edita] Classificaci?? de pistoles
Les pistoles semiautom??tiques es classifiquen d'acord al seu mecanisme de tir en 3 tipus:
- Acci?? simple: aquestes pistoles requereixen amartellar el percutor abans d'efectuar el primer tret, o en cas contrari no dispararan; aix?? nom??s ??s v??lid quan hi ha un cartutx a la recambra i el percutor no est?? amartellat. Tradicionalment possee??xen un fiador lateral accessible amb el polze, que en activar-se impedeix tant l'amartellament com l'alliberament del percutor.
- Doble acci??: poden disparar-se de dues maneres,
- Amartellant-se abans d'estr??nyer el gallet.
- Estrenyent el gallet sense amartellar-se.
El mecanisme de doble acci?? amartella i retorna el percutor, amb nom??s estr??nyer el gallet. I l'impuls del tir deixa amartellada la pistola per al seg??ent tir.
- Doble acci?? exclusiva: aquestes pistoles no necessiten amartellarse amb el polze, sin?? que solament s'estreny el gallet per a disparar. Despr??s del tir, el percutor es queda sense retrocedir, tornant-se a amartellar i retornar en pr??mer de nou el gallet.
[edita] Pistoles actuals
Tots els models actuals s??n doble acci?? o de doble acci?? exclusiva. Se segueixen fabricant versions modernes de models m??tics com la Colt M1911 i Browning High Power respectant el seu mecanisme original d'acci?? simple tant per a ??s defensiu com esportiu.
No obstant aix??, les forces de seguretat i els ex??rcits nom??s usen les pistoles de doble acci?? que s'han est??s en ??s en els ??ltims 30 anys.
Les pistoles de doble acci?? exclusiva se solen destinar per a defensa personal al ser el seu funcionament m??s senzill, gaireb?? com un rev??lver.
Els canvis m??s notables en les pistoles de les ??ltimes d??cades han estat:
- La majoria dels models estan elaborats amb altres materials diferents de el acer tradicional per a alleugerir-les. (Inclouen aliatges, pol??mers i materials compostos).
- Atenuaci?? dels efectes del retroc??s de tir, per a millorar la punteria en tirs r??pids.
- Millores en les mires.
- Millors sistemes de seguretat que fan gaireb?? impossible el tir accidental.
[edita] Marques populars
Els fabricants europeus solen ser els m??s avan??ats en el disseny i fabricaci?? de pistoles i per aix?? gaudeixen de bona reputaci?? mundial:
- Heckler & Koch (HK)
- Walther
- Sig-Sauer
- Star(desapareguda)
- GLOCK
- Beretta
- Bersa
- Fabrique Nationale (FN)
- ??esk?? Zbrojovka (CZ)
Els grans fabricants nord-americans que segueixen fabricant productes de qualitat:
- Colt (desapareguda encara que se segueix fabricant variants del model 1911 per moltes f??briques)
- Smith & Wesson
- Ruger
[edita] Fabricants per pa??sos
- Alemanya
- Carl Walther
- Heckler & Koch
- Mauser-Werke
- Sauer
- Argentina
- Fabricaciones Militares (FM)
- Bersa S.A.
- Hispano Argentina F??brica de Autom??viles Sociedad An??nima (HAFDASA)
- ??ustria
- GLOCK GMBH
- Steyr-Mannlicher GMBH & Co
- B??lgica
- Fabrique Nationale (FN)
- Brasil
- Forjas Taurus SA
- Rep??blica Txeca
- Arms Moravia
- ??zesk?? Zbrojovka (CZ)
- Strojirna s.r.o.
- Canad??
- Para-Ordnance Mfg.Inc.
- Xile
- FAMAE
- Col??mbia
- Indumil
- Corea del Sud
- Daewoo
- Eslov??quia
- Grand Power s.r.o.
- Espanya
- Astra-Unceta y Cia. (desapareguda)
- STAR, Bonifacio Echeverr??a S.A. (desapareguda)
- Llama Gabilondo y Cia SA . (desapareguda)
- Fabrinor (desapareguda)
- S.P.S. Custom
- Estats Units
- Browning Arms Company
- Colt's Manufacturing Company LLC
- Savage Arms Corporation
- Ruger
- Springfield Armory
- STI
- Fran??a
- Manufacture d'Armes de Saint-Etienne (MAS)
- Manufacture d'Armes de Chatellerault (MAC)(desapareguda)
- Manufacture d??Armes de Toulouse (MAT)(desapareguda)
- Manufacture d'Armes Automatiques de Bayonne (MAB)(desapareguda)
- Manufacture du Haut Rhin (Manurhin)
- Finl??ndia
- Sako Tikka
- Hongria
- Fegyuver es Gepgyar (FEG)
- It??lia
- B.Bernardelli s.r.a.
- Fabbrica d'Armi Pietro Beretta S.p.A.
- Fratelli Tanfoglio SpA.
- Rino-Galesi-Rigarmi-Brescia
- Israel
- Israel Military Industries (IMI)
- Pol??nia
- Prexer Ltd.
- Z.M. ??ucznik Zak??ady Metalowe ??ucznik S.A.
- R??ssia
- Izhmek Izhevsky Mekhanichesky Zavod
- Su??cia
- Husqvarna Vapenfabrik (fins el 1970)
- F??rsvarets Fabriksverk (FFV)
- Su??ssa
- Sweizerishe Industrie Gesellschaft (SIG)
- Sphinx Systems Ltd.
- Turquia
- Trabzon Arms Industry Corp.
- Vene??uela
- CAVIM
[edita] Calibres actuals
- Vegeu tamb??: Llista de calibres per a pistola
El calibre de pistola m??s popular del m??n ??s [[9mm Parabellum]]. Es va popularitzar temps despr??s que la OTAN l'establ??s com a reglamentari.
Als Estats Units amb la seva habitual obsessi?? pels calibres potents, apareix en els anys 80 un cartutx calibre 10mm, amb una pot??ncia molt superior a la del 9mm Parabellum. Va ser adoptat per l' FBI, el que li va donar popularitat immediata fins que el seu ??s pr??ctic va demostrar que la major part dels agents no tenen suficient for??a per a controlar la punteria pel retroc??s que provoca. Posteriorment va apar??ixer un nou calibre derivat del 10mm, el .40 Smith&Wesson, m??s controlable, per?? encara m??s potent que el 9mm Parabellum. Aquest ??s actualment el calibre de pistola m??s popular als Estats Units, encara que tamb?? est?? molt est??s el 9x19mm.
A Espanya per motius hist??rics (era el calibre de la primera semiautom??tica comprada per l'ex??rcit, de fabricaci?? belga) l'ex??rcit i la policia van emprar fins als anys 1980 armes en calibre 9x23mm (m??s conegut per 9mm llarg o .38 Super, una mica m??s potent que el 9mm Parabellum) de manera que les armes havien de ser produ??des per fabricants nacionals.
Durant la Guerra Freda es van imposar en tots els pa??sos del bloc sovi??tic dos calibres russos, el 7,62x25mm Tokarev primer i posteriorment el 9x18mm Makarov dissenyats ambd??s pels armers que els donen el nom. El Makarov segueix sent el calibre m??s popular a R??ssia encara que a la majoria de pa??sos ex-sovi??tics el 9mm Parabellum, m??s potent, l'ha substitu??t gaireb?? en la seva totalitat.
La majoria dels calibres petits dissenyats per Browning a principis de segle segueixen en ??s per a petites pistoles de defensa personal, principalment el 9mm curt i el .32 ACP.
Encara s'empren diferents tipus de calibre .22 en les compet??ncies de tir esportiu i en les pr??ctiques de tir, per la seva baixa pot??ncia i gran control de tir. Gaireb?? ning?? l'utilitza per a la defensa personal a pesar de ser mort??fer.
[edita] Bibliografies
- De Florentiis, Giuseppe. (2001). Historia de la pistola. "Colecci??n temas varios". Editorial De Vecchi. Barcelona, Pa??sos Catalans. ISBN 84-315-0612-1.
[edita] Cintes de v??deo
- Barquilla Cozas, Juli??n. (2001). Pistola semiautom??tica. Academia Caballero. Madrid, Espanya. ISBN 84-7023-391-2. (VHS)
[edita] Vegeu tamb??
- Rev??lver
- Munici??
- Gallet
[edita] Enlla??os externs
- (angl??s) Pistola interactiva
- (angl??s) Base de dades de les pistoles
- (angl??s) Sobre les armes d'STAR Bonifacio Echeverr??a S.A.
- (angl??s) Valor actual de les pistoles ASTRA
[edita] Munici?? de pistoles
- (angl??s) ???Munici?? de Winchester
- (angl??s) Munici?? de Federal
- (angl??s) Munici?? de Hornady
- (angl??s) Munici?? de Remington
- (angl??s) Munici?? de de Cor-Bon/Glaser
- (angl??s) Munici?? de CCI
- (angl??s) Munici?? de PMC