Saragatona
De Viquipèdia
 |
||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Manca una imatge
|
||||||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||||
| Plantago psyllium L. |
||||||||||||||||||
La saragatona (Plantago psyllium) és una planta herbàcia nativa de l’Iran i de l’Índia, i actualment es cultiva en aquests països. També és natural de la zona occidental del Mediterrani, sobretot d’Espanya i el Marroc. Es cria en llocs arenosos, cultivada o silvestre en tota la Península Ibèrica, sobretot a la zona mediterrània i a les Illes Balears.
Taula de continguts |
[edita] Etimologia
El nom genèric d’aquesta planta deriva de “planta” que en llatí significa “peu” i del verb “ago”, que vol dir semblant, és a dir, semblant a un peu per la semblança de les fulles amb la planta del peu.
[edita] Ecologia
Es troba en terres de cultiu, al costat de les carreteres, en llocs trepitjats, en camps rics en adobs orgànics o granges.
[edita] Descripció
És una planta herbàcia caducifòlia amb la tija erecte i ramificada, glandulosa almenys a la part superior. Són enteres o denticulades ambs dents agudes i distants. Té fulles de fins a 15 cm en forma de roseta basal o no, linears, ovals o el·líptiques, glabres, en verticils de tres en tres. Té una llarga arrel subterrània fusiforme.
Pel que fa a la inflorescència, es produeixen denses espigues aïllades en la part superior dels peduncles que neixen de les axil·les de les fulles. Les flors tenen un to blanc, amb el calze amb 4 sèpals i la corol·la és tubular amb 4 pètals, actinomorfa, són hermafrodites, ja que tenen androceu i gineceu alhora.
El gineceu és súper, bicarpel·lar, sincàrpic i bilocular amb els primordis seminals de placentació axial. Hi ha un sol estil filiforme i l'androceu consta de 4 estams inserits a la corol·la, les anteres són grogues i de dehiscència longitudinal. Cada petit fruit conté dos llavors negres amb uns enfonsaments en un dels seus costats, el fruit és una càpsula dehiscent.
[edita] Farmacologia i composició química
S’utilitzen medicinalment les llavors d’aquesta planta. Les llavors contenen mucílags (12%-15%), formats fonamentalment per xilosa, àcid galacturònic, arabinosa i ramnosa, que donen la propietat laxant, però a diferències d’altres espècies de Plantago, aquestes no contenen midó; també té traces d’alcaloides com són la plantagonina, la indicaina i la indicamina; hi trobem fitosterols com el beta-sitosterol, campestrol, estigmasterol; també oligoelements, sals de potassi, oli insaturat (5 a 10%), proteïnes (15-18%) i un glicòsid iridoide Aucubin al qual se li atribueixen unes propietats protectores per al fetge.
[edita] Usos medicinals
S'usa per el tractament de l'aterosclerosi, estrenyiment, diabetis, hemorroides, colesterol alt, triglicèrids alts, i la síndrome de l’intestí irritable; també té uns usos secundaris com són el tractament de la diarrea i de la pèrdua de pes i la obesitat.
[edita] Accions farmacològiques
Es fa servir per combatre l’estrenyiment, al provocar un augment del peristalisme o moviments intestinals causats per l’augment de mida que produeix aquesta substància a l'absorbir aigua, el que porta a la necessitat d’evacuació.
[edita] Toxicitat
No s’ha descrit una toxicitat de la planta però si uns efectes secundaris en el seu ús com reaccions al•lèrgiques amb la inhalació de la pols, obstrucció esofàgica o intestinal quan no s’ingereixen líquids en abundància i diarrea, còlics, meteorisme o irritació rectal.
[edita] Observacions
S’han estudiat per els seus efectes en la lluita contra el càncer. Contenen una quantitat interessantment alta d’uns flavonoides que actuen sobre el sistema de duplicació de l’ADN. Això afecta a les cèl·lules que es divideixen molt i molt depressa, per tant, és una bona eina per lluitar contra el càncer. De fet en la medicina tradicional ja es feia servir per tractar tumors.
Normalment les llavors de saragatona s’administren en forma de pols, en sobres o en qualsevol altre forma sòlida, la presa habitual es de 5 a 15 grams al dia, es recomana beure molt de líquid.
Floreix duran la primavera-estiu, es recomana sembrar-la a finals d’hivern, la llavor sembrada s’ha de tapar amb poca sorra. Per la zona centre de la Península es recol·lecta a meitats d’agost, així es poden obtenir grans quantitats de llavor.
