Santa Maria d'Àneu
De Viquipèdia
El monestir de Santa Maria d’Àneu, es troba en el municipi de la Guingueta d'Àneu en la comarca del Pallars Sobirà.
[edita] Història
Apareix documentat l'any 839 a l'acta de la consagració de la Catedral d’Urgell. Es creu que el seu origen va ser un monestir visigòtic dedicat a Santa Deodata. Fins a finals del segle X estava dedicat a San Pere.
En el 1064, el comte de Pallars va cedir el cenobi, juntament amb el de Sant Pere de Burgal i el de Sant Pere de les Maleses al comte Ramon IV del comtat de Pallars Jussà. A canvi li va ser lliurat el monestir de Santa Maria de Lavaix així com altres possessions.
Al segle XI es va construir el monestir benedictí que al 1216 va passar a ser canònica de l'ordre dels agustinians. Va anar decaient a poc a poc amb el pas dels anys, arribant 1723 a tenir solament un prior, un subprior i un germà llec, fins a la seva extinció com convent. Va passar a formar part del deganat de Àneu i es va convertir en un centre de peregrinació de tota la regió. Durant la guerra civil espanyola de l'any 1936 va ser cremada la talla de Santa Maria amb el Nen del segle XIII; es va substituir per una reproducció.
Funciona com santuari dedicat a la Mare de Déu d'Àneu.
[edita] L'edifici
Datada la seva construcció en la primera meitat del segle XI, consta de planta de tres naus amb absis central (l'únic que es conserva) i dos absidioles laterals amb voltes d'aresta. Es pot veure la decoració llombarda de arcs cecs i lesenes en l'absis central. Té un petit campanar de cadireta. La façana va ser reformada per complet al segle XX.
Destaquen les pintures murals que decoraven la zona del presbiteri. El tema central es troba molt deteriorat i estava dedicat a l'Epifania i a l'Adoració dels Reis Mags. S'han conservat en molt bon estat una sèrie de serafins amb ales plenes d'ulls (que simbolitzaven la vigilància). Estan envoltats per lletres del Sanctus que apareixen tres vegades repetides i una representació de les visions de Isaías i Ezequiel. Són pintures amb abundant policromia atribuïdes al Mestre de Pedret encara que poden ser posteriors. Les pintures poden veure's en el Museu Nacional d'Art de Catalunya.
