Rasheed Wallace

De Viquipèdia

Nota: L'article necessita algunes millores en el seu format:
(Cal retirar la plantilla un cop millorat l'article) Pot necessitar retocs en; negretes, enllaços, capçaleres, imatges, categories, interwikis, ...

Important: Aquesta pàgina és sospitosa de no respectar la neutralitat del punt de vista. Fins a la desaparició d'aquest advertiment, el seu contingut no ha de ser considerat objectiu. Vegeu la pàgina de discussió per a una major informació.

Rasheed Wallace

Rasheed Abdul Wallace (nascut el dia 17 de Septembre de 1974 a Philadelphia, Pennsylvania) és un jugador professional de bàsquet, de nacionalitat Nord-Americana i actualment juga als Detroit Pistons de l'NBA.

CARACTERÍSTIQUES TÈCNIQUES

Físicament parlem d'un privilegiat. Medeix 2'13 cm i pesa 105 kg.

La seva posició a la pista i on ha desenvolupat bona part de la seva carrera és la d'aler pivot. A més a més, es capaç de rendir a un altíssim nivell tant com a pivot (si es busca la seva faceta més agressiva i defensiva) o bé d'aler, on deixa a lluir un bon llançament exterior, impossible de taponar gràcies a la seva alçada i la llargada dels braços.

L'aspecte anotador destaca per ser una de les armes d'aquest jugador. Pur talent ofensiu, qualsevol acció atacant és possible per part d'aquest home: Esmaixades contundents, llançaments de 3 punts, suspensions caient-se al terra d'esquenes... en alguns moments pot mostrar-se erràtic o capficat en els llançaments llunyants, però gràcies per als aficionats els moments d'inspiració abunden més que no pas els d'ofuscació.

El valor afegit respecte altres jugadors interiors, i que fan de Rasheed Wallace una de les estrelles de l'NBA és l'enorme capacitat defensiva. Si bé ja han quedat enrere les èpoques on era la primera referència ofensiva de l'equip (l'etapa a Portland Trail Blazers), Sheed sempre ha estat capaç de "secar" l'estrella ofensiva interior rival. I això, quant durant 82 nits t'enfrontes a Tim Duncan, Kevin Garnett, Shaquille O'Neal, Jermaine O'neal, possiblement alguns dels jugadors més decisius de la lliga, es converteix de vital importància per al que de veritat importa a l'equip: guanyar partits. L'alçada, força, velocitat i capacitat intimidatòria el converteixen en un rival a témer per a qualsevol oponent. Malgrat no ser un gran rebotejador, fa una bona feina cada partit, promitjant vora les 7 captures en més de 900 partits repartits en 12 temporades.

Per la seva qualitat, talent, capacitat de llançament, sacrifici defensiu i agressivitat sens dubte es troba entre els grans aler pivots de la dècada dels 90. Malgrat potser no és tant conegut per el gran públic o les seves estadístiques no disposin de la mateixa lluentor que altres rivals en la seva mateixa posició, el nivell de Sheed no té res a envejar als Kevin Garnett, Tim Duncan, Elton Brand o Dirk Nowitzki.

Guerra psicològica

Una dels aspectes més coneguts de Rasheed Wallace és la lluita psicològica que porta a terme al llarg dels partits. Intimida a rivals, àrbitres i afició rival, no dubtant a cometre faltes tècniques o personals contundents sempre que l'ocasió ho requereixi (no en va va liderar diversos anys aquesta peculiar classificació, arribant al màxim de 16 faltes tècniques fa 5 anys. No és un jugador violent ni antiesportiu, de fet és molt ben valorat entre companys i rivals per la seva professionalitat, educació, respecte i tracte cap als jugadors joves. No ho és tant per als àrbitres, autèntic "enemic" i martiri de Wallace, que no dubta en esbroncar-los, tingui o no raó, havent-se guanyat certa fama de rondinaire i antipàtic. Res més lluny de la realitat, en la famosa "baralla del Palace", en que hi van participar els equips de Detroit Pistons i Indiana Pacers el 19 de Novembre del 2004, Rasheed Wallace va rebre per part de la NBA el reconeixement a "excellent job" (excel·lent tasca) ja que va intervenir en separar rivals i aficionats de la batussa general. Es tracta del clar exemple de jugador que separa perfectament la rivalitat fins a límits estrictament esportius i separant perfectament aquesta rivalitat de la vida personal. No en va, la seva fundació Rasheed A. Wallace Foundation, va ésser creada el 1997 per tal de col·laborar en la formació acadèmica i esportiva dels joves a Philadelphia, Pennsylvania, Portland, Oregon, i Durham, North Carolina. Més tard va ser renombrada com a Stand Tall With Sheed.

TRAJECTÒRIA PROFESSIONAL

Originalment va ser escollit per Washington Bullets (actualment Washington Wizards)en el número 5 del Draft de la nba, procedent de la universitat de North Carolina, la mateixa per on vàren passar anteriorment Michael Jordan, Antawn Jamison, Vince Carter, Brendan Haywood i un llarg seguit de grans jugadors NBA.

Aquella primera temporada va ser escollit en el segon quintet ideal de Rookies. El guanyador d'aquell any va ser Damon Stoudamire, actual company de Pau Gasol als Memphis Grizzlies. En aquell equip de Washington va coincidir amb Chris Webber, a qui les casualitats han fet retrobar al cap de més de 10 anys, defensant ambdós la samarreta de Detroit Pistons.

L'any següent va arribar al que seria el seu equip durant els propers 7 anys. Arribava a Portland Trail Blazers a canvi de Rod Strickland i Harvey Grant. A partir d'aleshores va convertir-se en el líder d'un dels equips punters de la lliga, possiblement amb la millor plantilla (Rasheed Wallace, Sabonis, Derek Anderson, Bonzi Wells, Scottie Pippen...) Tot pagat per Microsoft, bé, per Paul Allen, fundador amb Bill Gates de l'empresa de Software i que no dubtava a gastar esplèndides fortunes en salaris, el contracte de Rasheed inclòs. En aquella plantilla, un jove Jermaine O'Neal no tenia ni minuts de les escombraries.

Malgrat això, mai va arribar a disputar una final de l'NBA, quedant-se a les portes l'any 2000, quan incomprensiblement, en el 7è partit de la final de conferència, van deixar escapar un marge de 20 punts per sucumbir davant els Lakers de Shaquille O'Neal i Kobe Bryant. Quedava inaugurada l'era daurada a Los Angeles i els 3 anells ja han quedat per a la història.

El Febrer de 2004, i a punt d'esgotar-se el marge per a efectuar previstos, Rasheed és traspassat a Atlanta Hawks. De la relació d'aquell equip amb Rasheed en queden unes fotos amb la gorra de l'equip, un bon partit (va anotar 20 punts, va posar 5 taps i va capturar 6 rebosts). Immediatament, és traspassat, en una de les operacions clau de la lliga, als Detroit Pistons, gràcies a la ingeniositat de Joe Dumars, qui posa a les ordres de Larry Brown un dels millors defensors de la lliga i la peça clau que donava coherència al joc de Detroit.

L'arribada de Rasheed suposa un gir de 180º a Detroit. Amb ell es converteixen en grans aspirants al títol, podent unir al defensor més intimidador de la lliga, el poderós Ben Wallace, amb un anotador de pal baix i mitja distància, amb una gran capacitat així mateix d'intimidació com és Rasheed Wallace. Es crea així la parella de moda a la lliga, el pentinat "Afro" i la força de Ben Wallace juntament amb la barba, la taca de naixement al cap i el talent de Rasheed. Wallace & Wallace, o "Wallace x2", com passen a anomenar-los, dominen les pintures de les pistes de l'NBA i Detroit Pistons arriba a la marca de 54-28, la millor de la conferència Est i el rècord de l'equip des de l'any 1997.

El camí a les finals enfronta a Rasheed i els Pistons amb Milwaukee Bucks, New jersey Nets (a qui vencen en 7 partits despés de remonntar un 2-3 desfavorable) i Indiana Pacers, liderats per l'ex-entrenador dels Pistons Rick Carlisle.

La final els porta a Los Angeles Lakers. Revenjant-se de l'oportunitat perduda 4 anys enrere, els Pistons s'imposen, clara i indiscutiblement per un resultat de 4 a 1. L'equip que porta a terme la gesta per els de Detroit queda per al record: Chauncey Billups (MVP de les finals), Richard Hamilton, Tayshaun Prince, Rasheed i Ben Wallace. El de Los Angeles Lakers també, doncs vàren perdre clarament amb un quintet que integrava Gary Payton, Kobe Bryant, Devean George (el menys estel·lar), Karl Malone i Shaquille O'Neal. Aquella desfeta va provocar la desmembració dels Lakers 3 vegades campions amb el traspàs d'O'neal a Miami Heat.