Rascló

De Viquipèdia

Rascló

Estat de conservació

Risc mínim ^[1]

Classificació científica

Regne:	Animalia
Fílum:	Chordata
Classe:	Aves
Ordre:	Gruiformes
Família:	Rallidae
Gènere:	Rallus
Espècie:	R. aquaticus

Nom binomial

Rallus aquaticus
(Linnaeus, 1758)

Distribució geogràfica del rascló.

El rascló (Rallus aquaticus) és un ocell prim de l'ordre dels gruïformes comú als Països Catalans.

[edita] Morfologia

Fa 28 cm de llargària.
Té les parts superiors de color bru d'oliva amb taques negres, les inferiors d'un gris blavós, els flancs llistats de blanc i negre.
Quan aixeca la cua mostra una taca blanca que té al dessota.
El bec és llarg, prim i roig.
Té les potes llargues, rabassudes i proveïdes de dits allargats, que li faciliten el desplaçament sobre terrenys tous i plantes flotants.

[edita] Subespècies

Rallus aquaticus aquaticus (Linnaeus, 1758)
Rallus aquaticus hibernans (Salomonsen, 1931)
Rallus aquaticus indicus (Blyth, 1849)
Rallus aquaticus korejewi (Zarudny, 1905)

[edita] Reproducció

Nidifica a totes les zones humides importants dels Països Catalans i, fins i tot, en basses i rius de l'interior.

Fa un niu de joncs o canyís vora l'aigua i molt amagat. A l'abril-juny pon 6-11 ous; el covament dura 20 dies i és dut a terme pels dos pares. Després de 7 setmanes els petits poden volar. Fa dues postes a l'any (la primera a la darreria de febrer i començament d'abril, i la segona per juliol i agost).

[edita] Alimentació

Menja insectes, aràcnids, cucs, llavors i baies.^[2]

[edita] Hàbitat

Viu entre la vegetació aquàtica a pantans, basses, rieres, llacs, aiguamolls del litoral i de l'interior, i terrenys humits de tot Europa, fins al cercle polar, a Egipte i al nord-oest d'Àfrica. Està molt estès, n'hi ha que hivernen ací, a banda dels que són sedentaris.

[edita] Costums

És migrador parcial i molts rasclons de l'Europa septentrional i central hivernen cap al sud.

Si per terra camina ràpid, a grans gambades, en vol ho fa feblement, amb indolència, amb les potes penjant. És difícil de veure, però el delata la seua veu característica poc agradable (és un ocell sorollós, molt més sentit que vist, a causa dels seus costums tímids).^[3]

[edita] Referències

↑ BirdLife International (2004). Rascló. Llista Vermella d'espècies amenaçades de la IUCN, 2006. IUCN 2006. Consultat el 3 de juny del 2008.
↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, plana 43. ISBN 843150434X.
↑ Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, plana 102. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 8473063546.