Rafael Díez Usabiaga
De Viquipèdia
Rafael Díez Usabiaga (Lasarte, 1956) és un sindicalista basc, secretari general de Langile Abertzaleen Batzordeak (LAB), únic sindicat amb presència a País Basc, Navarra i Iparralde. Treballador de l'empresa Michelín, es va iniciar molt jove en el sindicalisme, unint-se a les estructures de LAB pràcticament des dels seus inicis. Ja en els anys vuitanta s'incorpora a la direcció del sindicat, que en aquest moment s'exercia de forma col·legiada i en el III congrés, celebrat al març de 1992 en Leioa (Biscaia) és nomenat coordinador general de LAB. Posteriorment, en l'IV congrés, celebrat a l'abril de 1996 en el mateix escenari, passa a ocupar el càrrec de secretari general, sent reelegit en el V Congrés (Sant Sebastià, 2000) i en el VI congrés (Pamplona, 2004).
Segons els estatuts de la central obrera, en el pròxim congrés, previst per a 2008, haurà de deixar el seu càrrec. Rafa Díez, com se'l coneix habitualment, ha ocupat a més labors com parlamentari abertzale a les llistes de Herri Batasuna, tant en el Congrés dels Diputats d'Espanya com en el Parlament Basc de Vitòria a les eleccions al Parlament Basc de 1984. Considerat com una persona de gran influència en la esquerra abertzale, va assistir com assessor a les converses d'Alger entre el Govern espanyol i ETA en la primavera de 1989, en el que fou el primer intent de negociació entre l'Estat espanyol i l'organització armada basca. Després de la il·legalització de Batasuna en 2002, en virtut l'aplicació de la Llei de Partits espanyola, LAB és l'única organització important del Moviment d'Alliberament Nacional Basc que roman en la legalitat.
Usabiaga va ser citat com un dels participants en els contactes no oficials mantinguts entre l'esquerra abertzale i el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) a fi d'obrir un procés de diàleg després de la declaració alto el foc permanent per part de ETA al març de 2005. L'atemptat perpetrat per ETA mitjançant la col·locació de bombes en la terminal T4 de l'aeroport de Barajas, en Madrid, el 30 de desembre de 2006 (i que va costar la vida a dues persones), va suposar la ruptura de facto de l'alto el foc. El 17 de gener de 2007, Usabiaga va afirmar: "amb bombes no hi ha procés". També va subratllar que amb "lleis d'excepció", la "persecució" de la esquerra abertzale o polítiques penitenciàries basades "en la venjança", tampoc. Va afegir que el procés només es construirà sobre les bases de les condicions democràtiques i la no violència.
