Moviment d'Alliberament Nacional Basc
De Viquipèdia
Moviment d'Alliberament Nacional Basc (basc Euskal Herri Askapenerako Mugimendua) és un terme que fa referència a tot el conglomerat d'organitzacions de caire social, polític, sindical i militar que giren al voltant d'ETA. Hi ha una àmplia varietat d'organitzacions que tenen diferents nivells de vinculació a l'espai polític abertzale d'esquerres. El mot es va popularitzaren els anys 80 i 90.
El MLNV ha patit des de finals de la dècada del 1990 una persecució judicial que ha portat a la presó molts dels seus dirigents i ha il·legalizat moltes de les organitzacions, però no totes. Generalment les accions judicials eren a causa de la connexió amb els lligams directes entre ETA i moltes d'aquestes organitzacions, així com l'exaltació o apologia de les accions terroristes d'ETA, que el MANB es negava a condemnar.
Totes elles s'aplegaven políticament al voltant de la coalició Herri Batasuna, creada el 1979 i que després canvià el nom pel d'Euskal Herritarrok (EH) i Batasuna (B). Les altres organitzacions que formen part del moviment són:
- Grups armats
- Partits polítics
- Acció Nacionalista Basca (ANV), partit polític abertzale i aconfesional fundat el 1922.
- HASI, primer embrió polític d'ETA, dissolt el 1992 i integrat a KAS.
- Partit Comunista de les Terres Basques (EHAK), fundat el 2002.
- Sindicats
- LAB (Comissió Obrera Nacionalista, LAB) sindicat assambleari fundat el 1975. Dirigit per Rafael Diaz Usabiaga.
- Altres organitzacions:
- Coordinadora Abertzale Socialista (KAS) considerada l'aparell polític directe d'ETA, els seus membres són els que han dut a terme les negociacions amb el govern espanyol.
- Gestoras Pro-Amnistía, encarregada de donar suport als presos d'ETA
- Abertzale Sozialista Komiteak (ASK), creat el 1976, que potencia la lluita per l’idioma i els presos. El cap més destacat ha estat Floren Aoiz.
- Jarrai (Seguir), fundat el 1979, secció jovenil, considerada la pedrera de futurs militants d'ETA, molts d'ells curtits en la kale borroka.
- Egizan secció femenina creada el 8 de març del 1988 com a evolució d'Aizan o Mujeres KAS.
- Ikasle Abertzaleak, secció estudiantil
- Alfabetizazio ta Euskaldunizazio Koordinadora (AEK), coordinadora d'alfabetització en euskera, per tal de promoure la llengua basca.
- Herriko tabernas són tabernes que funcionen com a seus socials del moviment.
També controlen diversos òrgans de premsa, com els diaris Egin (clausurat), Gara i Egunkaria. Alguns d'ells han estat sovint clausurats sota l'acusació d'apologia del terrorisme.
