[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Punt volat - Viquipèdia

Punt volat

De Viquipèdia

Signes de puntuació
{ } claus
' apòstrof
/ barra obliqua
\ barra obliqua inversa
< > claus angulars
[ ] claudàtors
 : dos punts
  espai
« »
“ ”
cometes
( ) parèntesis
. punt
punts suspensius
 ! signe d'exclamació o d'admiració
 ? signe d'interrogació
· punt volat
 ; punt i coma
- guionet
guió
, coma
Altres signes
@ arrova
* asterisc
Asterisme
| ¦ barra vertical
# coixinet
° grau
& i comercial
† ‡ obelisc
§ Indicador de paràgraf
peu de moix
puça
 símbols matemàtics :
  +  Signe de sumar
  -  Signe de restar
  ×  Signe de multiplicar
  ÷  Signe de dividir
  =  Signe d'igualtat
  ±  Signe de més o menys
 Símbols monetaris :
  ¤  moneda
  $ ¢  dòlar, centau
  €  euro
  £  lliura
  ¥  ien
~ titlla
_ espai (espai baix o barra baixa)

El punt volat (·) s'utilitza com a signe diacrític en català, entremig de dues eles, quan aquestes estan geminades (l·l). És un punt que s'escriu a mitja alçada de la línia de text, en lloc de a sota, com el punt habitual al final d'una frase.

El so del dígraf l·l és de doble l, tot i que en moltes paraules cultes d'origen llatí han perdut aquesta sonoritat, a causa de la gran influència del castellà. Això comporta la majoria de les faltes d'ortografia.


Taula de continguts

[edita] Escriptura de l'ela geminada

Es pot trobar l'ela geminada en alguns mots que:

  • Comencen per:
al·l-, col·l-, gal·l-, il·l-, mil·l-, sil·l-
  • Acaben amb:
-el·la, -il·la, -il·lar

També s'hi escriuen molts cultismes que no es podrien recollir en agrupacions com les anteriors.

[edita] Punt volat en d'altres llengües

  • Occità: s'empra especialment en el dialecte gascó on el punt volat és anomenat punt interior.
    • Distingeix el grafema nh (equivalent del català ny) i la seqüència n·h (n seguida de h fricativa). Per exemple: pertànher / in·hèrn ("pertànyer, infern").
    • Dinstingeix el grafema sh (equivalent del català x de deixar) i la seqüència s·h (s seguida de h fricativa). Per exemple: deishar / des·har (català "deixar, desfer").
      • Aquesta h fricativa de l'occità gascó equival a f en els altres dialectes occitans (in·hèrn = infèrn, des·har = desfar, gahar = gafar).
    • Cal notar que l'occità no té la l·l geminada. En occità, ll equival a la l·l geminada del català i lh equival a la ll palatal del català. Per exemple: illustrar (català "il·lustrar") / palha (català "palla").
  • Francoprovençal: el punt volat distingeix
    • el grafema j pronunciat [dz] i el grafema pronunciat [ʒ].
    • el grafema g pronunciat [dz] davant de e, i i el grafema pronunciat [ʒ] davant de e, i.
    • el grafema ch pronunciat [ts] i el grafema ch· pronunciat [ʃ].
  • Grec: amb ell s'expressa sovint l'Ano Teleia literalment "punt superior", malgrat que l'Unicode posseeix un codi propi U+0387.
  • Japonès: sovint per separar les paraules estrangeres escrites en katakana si és necessari. El japonès no empra espais ni cap tipus de puntuació per separar les paraules, sinó que s'utilitza una combinació d'escriptures katakana, kanji i hiragana per aquesta finalitat. De vegades també s'empra per separar llistes en lloc de la coma japonesa "、" (coneguda com a tōten). En la tipografia japonesa, el "punt mig katakana" ("katakana middle dot" com l'anomena el consorci Unicode) té una amplada fixa o completa (fullwidth), que és igual a la majoria dels caràcters kana. I tot i que mentre alguns d'aquests punts apareixen com a quadrats si s'amplien, això no és una propietat definitòria del punt mig emprat al Japó.
  • Llatí: el punt volat s’utilitzava habitualment al llatí antic per separar les paraules. Va ser substituït més tard per l'espai.
  • Taiwanès: s'utilitza sobre la dreta d'una vocal per indicar que és més oberta, i s'expressa sovint com un punt mig Unicode, ja que el caràcter necessari no es va codificar fins a juny del 2004.

[edita] Altres usos

  • En publicacions britàniques de fins i tot meitat dels anys 1970, especialment científiques o matemàtiques, el punt decimal era substituït sovint per un punt volat. El 1971, amb la conversió a decimal de la moneda britànica, la recomanació oficial era escriure els decimals amb punt volat (així: £21·48) i usar un punt decimal quan no quedava cap altre remei. La introducció de màquines d'escriure electròniques i calculadores, poc després, va ser possiblement la causa principal del desús del punt volat decimal, encara que fins i tot pot veure's en cercles acadèmics: Universitat de Cambridge 2004 i Universitat de Durham 2004.
  • En matemàtiques un punt volat petit pot utilitzar-se per representar la multiplicació, per exemple "x"·"y" per representar el producte de "x" per "y". Quan s'empra amb números escalars és equivalent a "×" on "x·y" és el mateix que "x×y". Tanmateix, quan es tracta de vectors el punt és el producte escalar i la creu el producte vectorial. Aquest ús té el seu propi caràcter Unicode U+2219 (·).


[edita] Punt volat a l'ordinador

El punt volat de la ela geminada és substituït per un guionet quan s'ha de separar a final de ratlla.

Aquest punt es va introduir ben aviat en els teclats d'ordinador, cosa que ha facilitat molt la feina dels autors i autoeditors a l'hora de compondre els seus textos, però sovint el punt volat crea una separació massa gran de l'interlletratge. El format de fonts digitals Open Type permetrà disposar d'un caràcter amb el punt volat adequadament acostat cap a l'esquerra i definir-lo com una variant de l per als casos de final de ratlla en què la ela geminada s'hagi de tallar pel mig.[1]


[edita] Tipografia

A continuació una mostra tipogràfica del punt volat i altres punts similars:

Mostra Unicode (decimal) HTML Descripció
· U+00B7 (&#183;) &middot; Punt volat o punt mitjà (ela geminada i interpunció)
U+22C5 (&#8901;) &sdot; Operador matemàtic de multiplicació
U+2022 ( &#8226; ) &bull; Punt d'entrada a llistes (en anglès bullet)

Tipografia de l'ela geminada:

Mostra Unicode HTML Descripció
L·L l·l U+00B7 &middot; Ela geminada mecanogràfica de tres caràcters.
ĿL U+013F &#319; Ela geminada tipogràfica majúscula de dos caràcters.
ŀl U+0140 &#320; Ela geminada tipogràfica minúscula de dos caràcters.

[edita] Referències

  1. PUJOL, Josep M. “L’escriptura tipogràfica, 2. Tipografia de qualitat”. Llengua i Ús, 23, pàg. 25-36.