[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Protoceratops - Viquipèdia

Protoceratops

De Viquipèdia

Engranatges
Article inacabat!
Un (o més d'un) viquipedista treballa en l'edició de la present entrada, per la qual cosa és possible que trobeu defectes de contingut o de forma: a fi de coordinar la redacció, contacteu amb els col·laboradors més recents amb un missatge a la pàgina de discussió de l'article en qüestió abans de realitzar modificacions o substitucions importants.

El seu ús és temporal mentre l'usuari estigui editant l'article. No us oblideu de treure l'avís un cop estigui acabat, o bé es podrà treure després d'uns dies d'inactivitat.


Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiques
Com entendre les taules taxonòmiques
Protoceratops
Registre fòssil: Cretaci tardà
Protoceratops exposat al CosmoCaixa, Barcelona
Protoceratops exposat al CosmoCaixa, Barcelona
Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Sauropsida
Superordre: Dinosauria*
Ordre: Ornithischia
Subordre: Marginocephalia
Infraordre: Ceratopsia
Família: Protoceratopsidae
Gènere: Protoceratops
Espècies

P. andrewsi (tipus)
P. hellenikorhinus

Protoceratops és un gènere de dinosaure quadrúpede ceratopsia. Presentava un bec corni i una gola que podia tenir utilitat defensiva enfront depredadors com Velociraptor o sexual enfront de les femelles en zel. El robust cos (de fins a 400 quilograms) no superava els 2 metres de longitud.

S'han trobat nombrosos esquelets i sobretot diversos nius, amb molts ous i fins i tot embrions fossilitzats. Originariament el descobriment d'aquests nius va servir per a demostrar per primera vegada, l'any 1922, que els dinosaures eren ovípars, tot i que no és segur que els ous trobats fossin de Protoceratops.

El seu hàbitat era la Mongòlia del Cretaci superior (fa entre 75 i 65 milions d'anys).

Es creu que l'ésser mitològic grifó fou concebut a partir de males interpretacions de les restes de Protoceratops, éssent les ales la cresta cranial.

Taula de continguts

[edita] Descobriment

A la década de 1920 el Museu Americà d'Història Natural de Nova York preparà tot un seguit d'expedicions a Àsia Central. Aquestes campanyes eren conegudes com les "Central Asiatic Expeditions". Una d'aquestes expedicions tenia com a destinació Mongòlia. Al setembre de l'any 1922 un equip dirigit per Roy Chapman Andrews i Walter Granger van descobrir una zona de Mongòlia repleta d'óssos de dinosaures a la que anomenaren Flaming Cliffs. Fou en aquest emplaçament on trobaren un crani de dinosaure que rebé el nom de Protoceratops andrewsi.[1]

[edita] Comportament

En un niu es van trobar uns 30 ous, i precisament aquest nombre tan elevat dugué als científics a suposar que un mateix niu va poder ésser compartit per dues o més femelles. S'han trobat diversos nius molt propers, el que sembla indicar que vivien en grups familiars o en petits ramats. Una vegada finalitzat el desenvolupament dins de l'ou, les cries que trencaven la closca medien uns 30 centímetres de longitud. Les femelles adultes les defensaven i els portaven aliment al niu fins que el petits creixien prou per a buscar-lo per si mateixos i defensar-se de depredador propers.

[edita] Referències

  1. Cazadores de dragones. Historia del descubrimiento e investigacion de los dinosaurios. José Luis Sanz. Editorial Ariel.

[edita] Enllaços externs