Platihelmint
De Viquipèdia
 |
||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
||||||||
| Classificació científica | ||||||||
|
||||||||
|
|
||||||||
|
Monogenea |
||||||||
Els platihelmints (Platyhelminthes, del grec "platy", pla i "helminth", cuc) constitueixen un fílum d'animals invertebrats acelomats i protòstoms de cos tou i relativament simples. Es coneixen unes 25.000 espècies. La majoria són hermafrodites que habiten ambients marins, fluvials i terrestres humits; moltes de les espècies més difoses són paràsits que necessiten diversos hostes, uns per a l'estat larvari i altres per a l'estat adult.
Actualment es considera que el fílum comprèn diversos clades, i des d'un punt de vista rigorós la classificació tradicional es considera obsoleta.
Taula de continguts |
[edita] Característiques
Els platihelmints són els animals triblàstics més simples i probablement els més primitius. Estan aplanats dorso-ventralment com una cinta i presenten simetria bilateral. Els turbelaris, com les planàries, presenten cefalització amb ganglis concentrats en un cervell en un dels extrems del cos; els grups paràsits no tenen cap.
L'espai entre l'ectoderma i l'endoderma és ple d'un teixit mesodèrmic denominat mesènquima en el qual estan incrustats els òrgans interns. A diferència de la majoria de bilateris no tenen, doncs, cavitat general i l'estructura del cos és de tipus massís (acelomat).
El tub digestiu no té anus, actuant com a cavitat gastrovascular; pot presentar nombroses ramificacions, en especial en les espècies de major mida (fins a 60 cm en algunes planàries terrestres). Moltes formes paràsites no tenen aparell digestiu. Tampoc no tenen aparell circulatori ni respiratori; l'oxigen que necessiten per al seu metabolisme es difon a través dels prims teguments de l'animal.
Tampoc no tenen apèndixs locomotors; es desplacen mitjançant les vibracions del seu epiteli ciliat. Tenen un senzill sistema nerviós bilateral que recorre el cos. Un sistema excretor rudimentari està constituït pels protonefridis, que comencen cecs en el mesénquima.
Moltes espècies paràsites tenen ventoses i ganxos de fixació.
[edita] Reproducció
En contraposició amb aquesta organització simple, els òrgans reproductors són dels més complicats del regne animal. La majoria són hermafrodites, presenten sempre fecundació interna i, per tant òrgans copuladores. En les femelles, els òvuls fan cap a l'ootip, on nombroses glàndules aboquen el seu contingut; els vitelaris també vessen les seves cèl·lules vitelínes a l'ootipo. Els òvuls són empaquetats junt amb nombroses cèl·lules vitelines, que arriben a l'úter, on el penis del mascle ha introduït els espermatozoides. En algunes espècies, el seu sistema muscular els permet partir-se en segments que escampen els ous que porta cada segment. Cada segment també pot tenir testicles i ovaris, a més de reproduir un animal complet a partir cada segment.
També es reprodueixen asexualment i per regeneració.
Els platihelmints paràsits tenen complexos cicles vitals, parasitant diversos hostes vertebrats i invertebrats.
[edita] Classificació
Segons la classificació tradicional, el fílum platihelmints, comprèn quatre classes:
- Turbelaris. De vida lliure, com la planaria (Dugesia sp.)
- Monogenis. Paràsits de peixos i amfibis.
- Trematodes. Paràsits, com Fasciola hepatica.
- Cestodes. Paràsits, com a la tènia o solitària (Taenia solium).
[edita] Bibliografia
- Altaba, C. R. et al., 1991. Invertebrats no artròpodes. Història Natural dels Països Catalans, 8. Enciclopèdia Catalana, S.A., Barcelona, 598 pp. ISBN 84-7739-177-7
- Hickman, C. P., Ober, W. C. & Garrison, C. W., 2006. Principios integralos de zoología, 13a edición. McGraw-Hill-Interamericana, Madrid (etc.), XVIII+1022 pp. ISBN 84-481-4528-3
