Pla??a de la Vila (Vila-real)
De Viquip??dia
La pla??a de la Vila ??s la pla??a principal de la Vila, recinte emmurallat que envoltava Vila-real, fundat el 1274 pel rei Jaume I. De la Vila primitiva es conserven algunes edificacions i la major part del tra??at dels carrers. La pla??a de la Vila ??s des de 1974 monument historicoart??stic.
[edita] Hist??ria
La carta pobla o document fundacional de Vila-real, datat a Val??ncia ciutat a 20 de febrer de 1274, diu que a penes hi havia unes alqueries disseminades pel terme, fet que confirma la voluntat reial de crear una vila preconcebuda i amb un pl??nol elaborat, de planta rectangular, propi del racionalisme renaixentista avant la lettre. Aquest pl??nol compta amb un eix longitudinal de major extensi??, corresponent al cam?? Reial de Val??ncia a Tortosa i Barcelona (actual carrer major) i un altre transversal, corresponent al cam?? d???Onda a Borriana (actuals comte d???Albay i Ram??n i Cajal) que es troben perpendicularment i formen una pla??a porticada quadrangular: l'actual pla??a de la Vila. A aquest tra??at se li afigen dos carrers paral??lels al principal, el carrer d???Amunt (actuals Sant Antoni, Sant Roc) i el d???Avall (actuals Desemparats, Cova Santa).
El recinte murat, del qual queda algun tram en l'avinguda de la Mur??, es va iniciar al segle XIV i es va refor??ar en el XVI; comptava amb quatre baluards semicirculars en els cantons que tancaven el rectangle (torres de Martorell, Alcover, en Folch Miquel i Torre Motxa, l'??nica que s'ha conservat fins als nostres dies) i de quatre portes fortificades (les de Val??ncia, Onda, Castell?? i d'Enmig o Borriana).
El conjunt monumental d???origen medieval de la pla??a de la Vila es mantingu?? intacte fins al segle XVII, quan al costat SO els arcs g??tics foren substitu??ts per uns d???escar??ans per la banda del carrer Major. Al costat SE, la casa de la Vila fou enderrocada el 1791 i se???n f??u una de nova en estil classicista. Cap al 1908 s???eixampl?? la carretera d???Onda a Borriana i els dos extrems dels arcs meridionals foren destru??ts, i finalment tots els arcs g??tics que restaven al costat SO enderrocats per fer-hi l???actual Caixa Rural, amb arcs classicistes. Per?? la major desfiguraci?? de la pla??a data del 1966, quan un dels quatre costats, el SE ???on hi havia l???antic ajuntament, un convent de monges dominicanes i l???esgl??sia de Sant Dom??nec- fou enderrocat per fer-hi la impersonal pla??a Major -on hi ha l???actual ajuntament, edificacions d???una gran al????ria, l???est??tua de Jaume I i ara un aparcament soterrani-. Aquesta pla??a i els seus edificis s??n una mostra de la mediocritat urban??stica de l???arquitectura franquista.
