Pintura barroca als Països Baixos
De Viquipèdia
La pintura barroca als Països Baixos agafa diferents direccions segons el territori. El control acèrrim de la corona castellana minva en triomfar la revolta d’Holanda. Bèlgica continua sota el domini castellà.
- A l’Holanda protestant i burgesa hi ha una major diversitat de gèneres pictòrics com diversificació de temàtica.
- A la Bèlgica (Flandes) catòlica i aristocràtica la pintura d'història i la temàtica religiosa s’imposen.
[edita] Pintura a Holanda
El profund canvi estructural que va viure Holanda en esdevenir independent va permetre una nova direcció en la seva pintura. La pintura, en no anar destinada a l'aristocràcia sinó a la burgesia, va haver de canviar en primera instància de dimensions. Els grans formats per a palaus i esglésies han de ser adaptats a les necessitats dels nous mecenes. Pintura de petit format i temàtica relacionada amb la realitat quotidiana: el retrat, el paisatge i la pintura de gènere.
Destaquen tres pintors:
[edita] Pintura a Flandes
L'època d'esplendor de les escoles flamenques, durant el barroc, es redueix a la naturalista d'Anvers del segle XVII el cap de la qual i àdhuc el fundador es considera l'insigne Rubens (1577-1640) pintor, gravador, arquitecte, humanista i diplomàtic.
Aquest geni universal en pintura, que es va formar a Anvers i a Itàlia i a qui s'atribueixen prop de 2.300 quadres de tot gènere es distingeix per la seva brillant imaginació creadora, per la seva viva expressió de sentiments, amb tendència a les actituds dramàtiques i de vegades amb excés, la seva estudiada composició sovint és amarada de sensualitat, el seu dibuix es mostra rotund amb robustes formes i la seva senzillesa en la coloració resulta brillant i correctament combinada.
Entre els nombrosos deixebles de Rubens passa pel millor Anton van Dyck i entre els seus condeixebles o companys Jacob Jordaens, ambdós d'Anvers. Van Dyck va ser el gran retratista d’aristòcrates del seu temps, solament comparable amb Velázquez i va sobresortir així mateix en pintura d'història. Se li atribueixen en conjunt uns 1.500 quadres. Jordanes és proper pel que fa els dos anteriors en el realisme i colorit, tot i això, les seves figures no disposen d’aquella noblesa ni el seu pinzell resulta tant prolífic.
Cal destacar també, dels molts artistes que es van inspirar en Rubens i van rebre les seves lliçons, la nissaga Teniers (David el Vell i els seus fills Abraham i David el Jove) per la seva enginyosa pintura de gènere i els seus paisatges.
