Perioeci
De Viquipèdia
Perioeci fou la denominació dels habitants d'un districte a l'entorn d'una ciutat concreta, però és més usat per classificar a la població depenent, que vivia fora de les muralles o als districtes allunyats d'una ciutat hegemònica. Encara que eren personalment lliures no gaudien dels drets ciutadans i polítics.
A Grècia aquesta condició es va originar en la conquesta; per exemple els habitants de Lacònia que eren aqueus, van esdevenir perioeci dels conqueridors doris; es van establir unes determinades condicions de subjecció per les quals eren deixats en possessió dels seus drets privats de ciutadania, incloent el dret de casar-se amb un dori, però van perdre part de les seves terres, van haver de reconèixer al rei o cap d'un estat invasor; eren elegibles per tots els càrrecs excepte per el més alt. Però al cap d'una o dues generacions aquest arranjament es va trencar i els perioeci van esdevenir vassalls dels conqueridors, potser després d'una revolta frustrada; les seves terres foren subjectes a taxes i van perdre els drets de ciutadania (casar-se amb doris, vot a l'assemblea general, dret a ser elegits per les magistratures). No eren especialment oprimits però es situaven en un estat notablement inferior a la classe dominant encara que per damunt dels ilotes. Els més distingits van poder exercir alguns càrrecs destacats especialment a la marina per la qual els espartans no estaven prou dotats; els perioeci van servir com soldats de línea i per exemple a Platees van aportar deu mil homes; dels 292 presoners fets pels atenencs a Esfactèria, 120 eren espartans i la resta perioeci.
A la revolta dels ilotes el 464 aC una parts dels perioeci s'hi van unir. El 368 aC quan els tebans van envair Lacònia, els perioeci els van ajudar; també foren els més hostils als espartans a la revolta de Cinadó. Per tots aquests fets coneguts es pot considerar als perioeci de Lacònia com a desafectes a l'estat. Per això els espartans els mantingueren dispersos en gran nombre de llogarets sense poder residir a les grans ciutats, i ocupant la part més improductiva del país (la millor terra era pels espartans).
Els perioeci gaudien d'algunes avantatges: tenien el monopoli de la fabricació d'objectes i del comerç ja que ocupaven les ciutats de la costa; també cultivaven les arts i la major part dels artistes de tota mena espartans foren perioeci.
El nombre de ciutats dels perioeci era d'unes cent, algunes a la costa com Gítion, el port d'Esparta, altres al interior com Túria o Cardamile; l'illa de Citera també era poblada de perioeci que rebien cada any un magistrat especial enviat per Esparta (el Justícia de Citera). S'han fets càlculs basats en el nombre de soldats aportats a Platees, i es pensa que la població de perioeci era en aquells temps d'uns 66.000 habitants.
Les ciutats dels perioeci foren en part sostretes a Esparta per Tit Quint Flaminí I i incorporades a la Lliga Aquea. August va crear 24 noves comunitats lliures conegudes com Eleutero-Lacònia (lacons lliures); encara algunes ciutats dels perioeci van restar subjectes a Esparta.
Sembla que hi havia perioeci a altres llocs com Beòcia (per exemple Tèspies), Argòlida (per exemple Orneatae virtualment independent fins el 580 aC) i Èlide (Trifília). També hi havia perioeci a les ciutats dòriques de Creta i a les colònies de Cirene i Tera.
