Pere Jonqueres d'Oriola
De Viquipèdia
| Medaller | |||
|---|---|---|---|
| Hípica | |||
| Jocs Olímpics | |||
| Or | Helsinki 1952 | Salts individuals | |
| Or | Tòquio 1964 | Salts individuals | |
| Plata | Tòquio 1964 | Salts per equips | |
| Plata | Mèxic 1968 | Salts per equips | |
| Campionat del Món d'Hípica | |||
| Or | Buenos Aires 1966 | Salts individuals | |
| Plata | Madrid 1954 | Salts individuals | |
| Bronze | París 1953 | Salts individuals | |
| Campionat d'Europa d'Hípica | |||
| Plata | París 1950 | Salts individuals | |
Pere Jonqueres d'Oriola va ser un destacat genet català dels anys 50 i 60.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Pere Jonqueres va néixer l'1 de febrer de 1920 a Cornellà del Bèrcol, al Rosselló.
Les seves primeres competicions es remunten a l'edat de 12 anys, l'any 1932.
Jonqueres es proclamà campió olímpic dos cops, a Helsinki 1952, muntant el cavall Ali Baba, i a Tòquio 1964, muntant Lutteur B. En aquesta mateixa competició guanyà la medalla de plata en salts per equips, èxit que repetí quatre anys més tard a Mèxic 1968, muntant Nagir.
En els primers Campionats del Món d'Hípica, disputats a París el 1953, Jonqueres d'Oriola (sobre Ali Baba) guanyà una medalla de bronze. L'any següent, a Madrid, sobre Arlequin, obtingué la plata, mentre que es proclamà campió del món, muntant Pomone B, a Buenos Aires in 1966. Jonqueres també aconseguí la medalla d'argent al Campionat d'Europa d'Hípica de París 1959, muntant el cavall Virtuoso.
Els seus enfrontaments amb la federació francesa d'equitació foren freqüents. Un dels seus grans plaers era la de jugador rugbi a 15. Un cop retirat, es dedicà al cultiu del vi al seu poble natal. Li fou atorgada la distinció de cavaller de la legió d'honor, És autor del llibre A cheval sur cinq olympiades.
El seu cosí Christian d'Oriola, també es proclamà campió olímpic i del món en l'esport de l'esgrima.
[edita] Palmarès
[edita] Competicions individuals
- 2 medalles d'or als Jocs Olímpics de salts d'obstacles: 1952 (amb Ali Baba) i 1964 (amb Lutteur B)
- 1 Campionat del Mön de salts d'obstacles: 1966 (amb Pomone B)
- 1 Campionat d'Amèrica del Sud de salts d'obstacles: 1959
- 1 Campionat d'Alemanya de salts d'obstacles: 1967
- 4 Campionats de França de salts d'obstacles: 1954, 1956, 1958 i 1959
- 1 medalla d'or al pre-olímpic de Mèxic: 1967
- 1 Copa del Rei a Londres
- 1 Grand Prix de Pau
- 2 Grand Prix de Roma
- 1 Grand Prix de París
- 1 Grand Prix de Ginebra
- 1 Grand Prix de Niça
- 1 Grand Prix de Brussel·les: 1968
- Més de 500 victòries en 25 anys de competicions internacionals, entre elles cinc olimpíades.
[edita] Competicions per equips
[edita] Bibliografia
- Les d'Oriola et les Vendanges Olympiques, per Fernand Albaret, ed. La Table ronde, París, 1965.
- Pierre Jonquères d'Oriola. D'Or et de Pourpre, per Fernand Albaret, ed. Librairie des Champs-Elysées, París, 1965.
- A cheval sur cinq olympiades, per Pere Jonquères d'Oriola, ed. Solar, París, 1968.
