Pere Joan Cererols i Fornells
De Viquipèdia
Joan Cererols, de nom Pere Joan Cererols i Fornells, (Martorell, 9 de setembre del 1618 - Montserrat, 27 d'agost del 1680) va ser compositor, músic i monjo benedictí. Fou l'autèntic pratiarca de la moderna música monserratina, destacà no sols com a compositor sinó també com a notable instrumentista (orgue, arpa, arxillaüt).
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Aprengué música en el seu pas per l'Escolania de Montserrat amb el P. Joan Marc. Entrà en el noviciat el 1636, i es formà en humanitats i teologia moral. Després de passar un temps en el monestir benedictí de Montserrat de Madrid (1648), que aprofità per conèixer nous corrents musicals, tornà a l'Abadia de Montserrat, on va ser nomenat mestre de capella, tasca que desenvolupà al llarg de 30 anys, exercí de sagristà major i impulsà la decoració del cambril de la Mare de Déu. El 1658, en morir Marc, esdevingué director de l'escolania, càrrec que mantingué fins al seu traspàs el 1680. Escrigué diversos llibres amb finalitats docents. Instruí gran quantitat de deixebles, que continuaren i impulsaren la seva obra.
A més de l'orgue i el clavicèmbal, tocava diversos instruments de corda: l'arpa, l'arxillaüt, el violó i la trompa marina. Fou autor d'una notable producció de música religiosa polifònica, clarament emmarcada en els corrents del Barroc hispànic. Compongué tant en llatí com en llengua vulgar castellana: oratoris, misses, vespres, completes, antífones, lamentacions, lletanies i motets, per a un o més cors. Escrigué en estil contrapuntístic pur amb independència de les veus, en estil homofònic o en una combinació d'un i altre. La seva obra completa ha estat editada per en David Pujol, i publicada per l'Abadia de Montserrat.
La música de Cererols té paral·lelismes i similituds amb compositors polifònics castellans de l'alçada d'un Tomás Luis de Victoria i afinitats amb compositors italians de l'escola romana, i usa ja la forma en què el cantus recolza sobre un baix instrument que s'alterna amb els cors. És considerat un dels grans músics de l'escola montserratina, amb una obra de ressó mundial i a l'alçada dels millors especialistes mundials en cant gregorià. També és el compositor més conegut de l'escola de Montserrat, i les seves obres s'hi programen de forma habitual.
[edita] Obra
(segons l'estructura de l'Obra completa)
- Asperges me
- Missa, a 8 veus
- Missa primero tono
- Missa 4or vocum. 2s tonus
- Missa 3º tono
- Missa a 5 vozes. 4º tono
- Missa a 5 vozes [5è to]
- Missa de Batalla
- Missa pro defunctis a 4 veus
- Missa pro defunctis a 7 veus
- Hodie nobis, Magnificat, Completes, Salve Regina (d'ecos), Salve Regina a 8 veus, Alma redemptoris, Lletanies al Santíssim, Missa de cinquè to, Adoro te devote, Visus, tactus, gustus, In cruce latebat, Plagas sicut Thomas, O memoriale, Pie pellicane, Tèrcia dels diumenges, Miserere, Completes, Dies iræ, Dan, dan, dan: Silencio
[edita] Vespres
Dixit Dominus, Confitebor, Beatus vir, Laudate pueri, Lætatus, Nisi Dominus, Credidi, Ave maris stella, Magnificat
[edita] Completes
Cum invocarem, Qui habitat, Ecce nunc, Te lucis ante terminum, In te Domini speravi, Nunc dimitis, Alma redemptoris mater, Ave Regina cœlorum, Regina cæli
[edita] Villancicos
- Al amor que viene a sembrar el pan
- Albricias pido, señores
- Vuelve a la playa, barquero
- Segura vais, labradora
- Díganme que cielos lloran
- Sin pasión no hay afición
- Alarma! toca el amor
- Son tus bellos ojos soles
- A recoger sagrados desperdicios
- Vivo yo, mas ya no vivo
- Si suspiros te pido
- Pues pára en la sepultura
- Señor mío Jesucristo
- ¡Mi Dios!
- Ya està en campaña de vidro
- ¡Ay, qué dolor!
- Serafín que con dulce harmonía
- Fuera que va de invención
- Galanes, a ver, jugar
- Bate, bate las alas
- Ay, ay, ay! que me muero
- Alarma, alarma! que sale
- A la flor de la valentía
- ¡Aquí del sol!
- Ah! grumete ligero
- Al altar cortesanos discretos
- Aunque preso me tengan aquí
- Serrana, tú que en los valles
- Señor bravo no haga fieros
- Suspended, cielos, vuestro dulce canto
- A Belén, zagales
- Venid, zagales, venid
- Soles, penas y cenas
- Vuela, paloma divina
[edita] Bibliografia
- Joan Cererols, David Pujol Obres completes Montserrat: Abadia, 1930-1983
- Actes del I Symposium de Musicologia català. Joan Cererols i el seu temps Barcelona: 1985
- Ambròs M. Caralt L'Escolania de Montserrat Montserrat: Abadia, 1955
