Pere Foix i Cases

De Viquipèdia

Pere Foix i Cases (Torà de Riubregós, Segarra 1893 - Barcelona 1978) fou un sindicalista i escriptor català. Des de molt jove es va afiliar a la CNT i fou amic de Salvador Seguí, Ángel Pestaña i Joan Peiró. Va viure a París del 1914 al 1919, i allí el 1918 amb el pseudònim Xifort, escriví a Le Libertaire, i també a L'International. Col·laborà en diaris i diverses revistes anarquistes de Barcelona com Acción, Mañana, La Revista Blanca, El Diluvio i el Noticiero Universal de Barcelona. També traduí obres de Panait Istrati, André Lorulot, A. Robertson i M. Viard.

Fou empresonat repetidament durant la dictadura de Miguel Primo de Rivera, i a causa de la seva militància sindicalista hagué d'exiliar-se a França el 1923. Integrà el grup que restablí Solidaridad Obrera el 1930. Tanmateix, col·laborà amb Esquerra Republicana de Catalunya i escriví a L'Opinió, La Humanitat i La Rambla. Durant la guerra civil espanyola fou cap de l'oficina de premsa de la conselleria d'obres públiques de la Generalitat de Catalunya.

S'exilià el 1939 i residí a Mèxic, on continuà la seva activitat periodística en diaris mexicans com Excelsior, El Nacional i Patria Nueva; també fou un assidu col·laborador en les revistes dels catalans de l'exili com El Poble Català, La Nostra Revista i Pont Blau, de Mèxic, Catalunya i Ressorgiment de Buenos Aires, i Endavant de París. Ací fundà la revista bibliogràfica Horizontes (1958-1967) i en els Jocs Florals de Montevideo de 1949 obtingué el premi Trueta. El 1977 tornà a Barcelona.