Peix guilla
De Viquipèdia
 |
||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||||
|
||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
| Alopias vulpinus (Bonnaterre, 1788) |
||||||||||||||||
 Distribució mundial del peix guilla (en blau).
|
||||||||||||||||
El peix guilla (Alopias vulpinus) -també anomenat pestriu de cua llarga o rabosa- és un tauró gros que pot arribar als sis metres, però freqüentment és més petit.
Taula de continguts |
[edita] Descripció
- És inconfusible per la seua cua amb el lòbul superior molt llarg i estret.
- Musell curt, espiracle molt reduït, cinc fenedures branquials, sense membrana nictitant als ulls.
- Dues dorsals, la primera grossa i triangular, la segona molt petita, igual com l'anal.
- Les aletes pectorals són llargues i en forma de falç.
- Dors de color blavós, més clar als flancs. Ventre blanc.
- El mascle arriba a adult quan fa entre 319 i 420 cm, i la femella entre els 376 i 549 cm.
- Pot fer 500 kg de pes.
[edita] Dieta
Menja principalment sardina, seitó, verat, bis, sorell, i també calamars, pops i crustacis pelàgics. Ocasionalment captura ocells marins que estan a l'aguait del banc de peixos que ell ataca.
La tècnica que fa servir per pescar les seues preses consisteix a copejar l'aigua amb el lòbul superior de la cua. Aquesta estratègia (a la qual deu el nom de peix guilla) li permet reunir les preses i capturar-les amb més eficiència.
[edita] Reproducció
És ovovivípar aplacentari i presenta canibalisme intrauterí. Generalment a l'estiu la femella pareix de dues a quatre cries, que mesuren en néixer entre 114 i 159 cm. No obstant aixó, hi ha constància que el nombre de cries podria ser més gran, ja que s'han trobat 8 fetus viables.
[edita] Ús gastronòmic
La seua carn es pot vendre al mercats dels Països Catalans amb diferents denominacions.
[edita] Bibliografia
- Llorente, Gustavo i Lope, Sílvia: Guia dels animals que es venen al mercat. Ed. Pòrtic, col·lecció Conèixer la natura, núm. 13. Barcelona, novembre del 1994. ISBN 84-7306-909-9, plana 64.
- Barrull, Joan i Mate, Isabel: Els taurons dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col. Conèixer la natura, núm. 14. Barcelona, març del 1996. ISBN 84-7306-920-X. Plana 115.
[edita] Enllaços externs
- Fordham et al (2006). Peix guilla. Llista Vermella d'espècies amenaçades de la IUCN, 2006. IUCN 2006. Consultat el 27 desembre 2007.
(anglès)
- Àmplia informació sobre aquesta espècie animal. (anglès)
- Descripció del peix guilla. (anglès)
