Pebreta

De Viquipèdia

Nigella sativa

Nigella sativa (izq.) y Nigella damascena (der.)

Classificació científica

Regne:	Plantae
Divisió:	Magnoliophyta
Classe:	Magnoliopsida
Ordre:	Ranunculales
Família:	Ranunculaceae
Subfamília:	Ranunculoideae
Tribu:	Nigelleae
Gènere:	Nigella
Espècie:	N. sativa

Nom binomial

Nigella sativa
L.

Sinònims

Nigella truncata Viv. [1831]
Nigella cretica Mill.

La pebreta, Nigella Sativa és una herbàcia que forma part de la família de les Ranunculàcies. La part utilitzada són les llavors, les quals són de color negre. Els romans ja les utilitzaven com a espècie culinària en substitució al pebre negre. Actualment encara té aquest ús i a més, es fa servir també com a condiment per a productes de pastisseria i per a fer infusions. A l’Índia en fan un ús diferent, col•loquen llavors entre la roba, ja que creuen que aquestes fan allunyar els insectes.

[edita] Noms populars i etimologia

Nigella sativa llavors

En català trobem dos noms populars: Pebreta i Sanuj. I en castellà en trobem tres: Ajenuz, Neguilla i Grano negro. Etimològicament, el nom Nigella prové del llatí, niger, que fa referència al color negre de la llavor.

[edita] Ecologia

El seu hàbitat natural són zones rocoses i camps en estat silvestre. És originària de Síria, però actualment està distribuida pel SE d'Europa. A la Península Ibèrica la trobem a la zona del Mediterrani.

[edita] Descripció

És una planta herbàcia d'uns 20-40 cm, de cicle anual. Segons Raunkjaer la seva forma vital és un camefit (els meristemes resten a menys de 40 cm de terra). Té una rel axonomorfa i la tija és epigea i herbàcia. Les seves fulles són compostes i palmaticompostes, de forma oblonga amb l'àpex agut. Tenen una disposició oposada i una textura herbàcia. La pilositat de la pebreta és glabrescent (quasi sense pèl). És una planta hermafrodita amb inflorescència aïllada. El seu calze és gamosèpal amb cinc sèpals. La corol·la és labiada, gamopètala amb cinc pètals, actinomorfa i de tipus rotàcia. L'androceu consta de deu estams i el gineceu és pluricarpelar, amb cinc carpels soldats i ovari súper. El fruit, és una càpsula.

[edita] Farmacologia

La part utilitzada com a droga són les llavors, les quals contenen:

Sapònids (melantina): proporciona el sabor amarg de la llavor.
Olis essencials (nigelona).
Tanins
Nigelina.

[edita] Usos medicinals

En el camp de la medicina s'utilitza com a:

S’utilitza també com a tractament per a les erupcions o taques a la pell, ja que té acció queratolítica. Els seus ácids grassos poliinsaturats aporten gran valor nutricional per a metabòlits descompensats. S’usa també com a tractament d’al•lèrgies, bronquitis asmática i estats febrils. També té propietats antiinflamatòries, analgèsiques i excitants. El te preparat amb les llavors serveix per al tractament de la diarrea i els còlics hepàtics. L’extracte de la llavor concentrada s’utilitza per a eliminar berrugues i durícies.

[edita] Toxicitat

Cal tenir en compte que les saponines són tòxiques. Poden interferir en la absorció d’esterols o fins i tot destruir les membranes plasmàtiques cel.lulars. Poden provocar nàusees i vòmits.

[edita] Cultiu

Creix bé en terrenys argilosos i poc compactats. Acostuma a sembrar-se a finals de l’hivern en fileres de 20 cm de distància entre unes i altres, i floreix entre la primavera i l’estiu. L’ adob amb fems frescs, no fermentat, no li és gaire favorable, és millor l’adob mineral. Les càpsules es recullen a finals de primavera (a l’Hemisferi Nord, durant el mes de juny), quan comencen a assecar-se. Cal que s’assequin en zones ben ventilades i és habitual donar-los cops per a alliberar les llavors. És important que estiguin ben seques a l’hora de guardar-les. A Espanya, durant un temps, es cultivava com a planta ornamental, però actualment ja no és tant freqüent.