Paul Auster
De Viquipèdia
Paul Auster ( Newark, Nova Jersey, EUA 1947 ) és un novel·lista, poeta, guionista i director de cinema nord-americà.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Nascut a la ciutat de Newark, suburbi de Nova Jersey, el 3 de febrer de 1947 fill d'una família originària d'Europa central.
El seu contacte amb els llibres és bastant prematur gràcies a la biblioteca que un oncle seu traductor li deixava consultar. Entre els seus escriptors de joventut preferits es troben: Fedor Dostoievski, Edgar Allan Poe, Miguel de Cervantes i Samuel Beckett, entre d'altres. Començà a escriure als 12 anys, abans fins i tot de descobrir el beisbol, un esport molt recorrent en les seves novel·les. Entre 1965 i 1967 estudia a la Universitat de Columbia literatura francesa, italiana i anglesa. Més tard, comença a traduir autors francesos i viatja fins a París, on va suspén l'examen d'ingrés a l'Institute des Hautes Etudes Cinématographiques (Institut d'Alts Estudis de Cinematografia). Tornà als Estats Units el 1967 i durant els deu anys següents, el treball serà dur. Escriu articles per a revistes, comença les primeres versions del Viatge d'Anna Blume i de El palau de la lluna, treballa en un petroler. Al llarg d'aquestos anys col·laborà amb publicacions com The New York of Books i a Harper's Saturday Review. Posteriorment, torna a França on viurà uns tres anys (1971-1974) gràcies a les seves traduccions de Stéphane Mallarmé, Jean-Paul Sartre o Georges Simenon, alhora que escriu poesies i obres de teatre en un acte.
El 1979, just després de divorciar-se de la seva primera esposa, i de tractar sense èxit de publicar una novel·la policiaca sota el pseudònim de Paul Benjamin (Bala falsa), la mort del seu pare li proporciona una petita herència que el treu dels greus problemes econòmics i l'inspira La invenció de la solitud (1982), inici del seu èxit literari i considerada per molts una òbra autobiogràfica.
No fou fins la publicació de Trilogia de Nova York (1985-1986), que gaudí de reconeixement internacional. Es tracta d'una sèrie de tres contes, que avançarien la publicació de la seua primera novel·la, El país de les últimes coses (1987). A aquesta, li seguirien altres títols com El palau de la lluna (1989) i La música de l'atzar(1990), duta a la pantalla per Philip Hass. El 1992 gràcies a la seva obra Leviatán aconseguirà l'èxit total, guardonada amb el premi Medici (1993).
L'obra d'Auster es completa amb títols com: El quadern roig (1993), Mr Vertigen (1994), Smoke (1995), Viure al dia (1997), Ferides d'amor (1999), El llibre de les il·lusions (2002), La nit de l'oracle (2003) i la recent Brooklyn Follies (2006).
Cal no oblidar els seus poemaris, Espais blancs (1983), Fragments del fred (1988), entre d'altres, així com L'art de la fam (1992), una recopilació d'articles i assaigs sobre literatura francesa, anglesa i estadounidenca.
Algunes de les seues novel·les han estat adaptades a la pantalla. És el cas de Smoke (1995) adaptada per Wayne Wang i amb què guanyà el Independent Spirit Award. També amb Wang codirigí la seua obra Blue in the face (1995). En solitari el ja reputat novel·lista, adaptà la seua obra Lulú on the bridge (1999). En maig del 2006 començà a rodar en Portugal el seu segon llargmetratge en solitari, The inner life of Martin Frost, amb un guió basat en el Llibre de les il·lusions.
Tal volta, una de les seues activitats menys conegudes siga la seua tasca al Pen Club, presidida per l'escriptor iranià Salman Rushdie i de la qual Auster n'és vicepresident. Es tracta d'una organització d'escriptors en paraules del propi Auster "que promou els drets humans en el món".
El 2006 fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries de les Lletres. Actualment, treballa en la seua pròxima novel·la, Troubles in the scriptorium, que tracta de la relació d'un autor amb els seus personatges.
[edita] Obra escrita
[edita] Novel·la
|
[edita] Poesia[edita] Guions de cinema
[edita] Assajos
[edita] Teatre
|
[edita] Anàlisi de la seva obra
Paul Auster és, per excel·lència, l'escriptor de l'atzar i de la contingència. Persegueix, en l'ambient quotidià, les bifurcacions sorgides d'esdeveniments aparentment normals, fets evidents a Leviatan i La música de l'atzar..
El seu estil és aparentment senzill, gràcies al seu treball i coneixement de la poesia, però amaga una complexa arquitectura narrativa, composta de digressions, d'històries en la història i de miratges. També descriu la pèrdua, la inclinació als diners i els ambient vagabunds de les ciutats. Es qüestiona la identitat, especialment en la Trilogia de Nova York en la qual un dels seus personatges (que no és el narrador) es diu com ell; en el Leviatan, en la qual el narrador té les seves inicials (Peter Aaron) i coneix a una dona que es diu Iris (anagrama de la seva esposa Siri); o en La nit de l'oracle, on un personatge es diu Trause (anagrama d'Auster).
Són molts els qui han afirmat que les novel·les de Paul Auster són novel·les mudes. El ben cert és que a les seues obres no abunden els diàlegs, sinó que estan construïdes a partir de la juxtaposició d'escenes omplertes amb personatges que intercanvien paraules.
Pel que fa a les seves influències, en una entrevista a Joseph Mallia confessà:
Franz Kafka i Samuel Beckett. Ambdós van tenir un gran impacte sobre mi. La influència de Beckett va ser tan forta que gairebé no puc sortir d'ella. Entre els poetes em sentia molt atret a la poesia contemporània francesa i als objetivistes americans, particularment George Oppen, que es va convertir en el meu amic. I el poeta alemany Paul Celan, que al meu entendre és el millor poeta de la post-guerra en qualsevol idioma. Dels poetes vells, Hölderlin i Leopardi, els assaigs de Montaigne i El Quixot, de Miguel de Cervantes, que segueix sent una gran font per a mi.
Sens dubte El Quixot és la novel·la que més l'ha influenciat. "Novel·la de novel·les" ha arribat a afirmar l'autor al referir-se a l'obra de Cervantes.
[edita] Guardons
- Premi Morton Dauwen Zabel de l'Acadèmia Americana de les Arts i les Lletres (1990)
- Premi Medicis de França a la millor novel·la d'un autor estranger (1993) per Leviatán
- Independent Spirit Award al millor guió original por Smoke (1995)
- Premi Literari Arquebisbe Juan de San Clemente de Santiago de Compostela per Tombuctú (2000).
- Cavaller de l'Ordre de les Arts i les Lletres de França (1992)
- El 2003 obté el Premi al millor llibre de l'any del Gremi de Llibreters de Madrid per El libro de las ilusiones
- El 2005 obté el Premi Qué Leer que atorguen els lectors d'aquesta revista per La noche del oráculo.
- El 2006 li fou atorgat el Premi Príncep d'Astúries de les Lletres.
[edita] Anècdotes
- En Leviatan, Paul Auster en gran mesura es va inspirar en la vida i les pràctiques de Sophie Calle per tal de crear el personatge de Maria, una artista. Més tard, Sophie Calle es va inspirar en el personatge de Maria.
En Doble joc, sèrie de fotografies, es posa en escena "a la manera de Maria". L'escriptor va escriure Instruccions personals per a Sophie Calle amb la fi de millorar la vida a Nova York, una sèrie de consells que cal seguir per tal que la ficció s'incorpore a la realitat.
- El pianista francès Stephan Oliva va composar el seu àlbum Coincidències a partir de l'obra d'Auster, creant una vertadera música de llibre.
