Parc del Laberint d'Horta
De Viquipèdia
El parc del Laberint d'Horta (a vegades també anomenat jardins del Laberint d'Horta) és un jardí històric al districte Horta-Guinardó de Barcelona i el més antic que es conserva a la ciutat. Ubicat a l'antiga finca de la família Desvalls a la vora de la serra de Collserola, el parc inclou un jardí neoclàssic del segle XVIII i un jardí romàntic del segle XIX.
Taula de continguts |
[edita] Història del parc
Les obres van començar a l'any 1791 quan Joan Antoni Desvalls i d'Ardena, marquès de Llupià, quart del Poal i marquès consort d'Alfarràs, propietari del terreny, va crear el disseny d'un jardí neoclàssic en col·laboració amb l'arquitecte italià Domenico Bagutti. L'execució es va fer a càrrec dels mestres d'obres Jaume i Andreu Valls i del jardiner francès Joseph Delvalet.
A mitjans del segle XIX els descendents del marquès van ampliar el parc sota la direcció de l'arquitecte Elies Rogent pel costat del torrent d'en Pallós amb un jardí romàntic amb parterres, placetes, grans arbres i una cascada. A més van afegir al jardí neoclàssic un canal d'aigua entre la terrassa superior i la terrassa intermèdia.
El 1880 es va crear un jardí domèstic al costat del palau Desvalls.
A finals del segle XIX la finca Desvalls esdevé l'escenari de vetllades socials i culturals amb representacions de teatre a l'aire lliure.
A l'any 1967 la família Desvalls cedeix el parc a l'ajuntament de Barcelona que el va obrir al públic al 1971. Amb diners de la Unió Europea es va sotmetre a una amplia restauració l'any 1994.
Avui el parc és un jardí-museu amb un nombre de visitants limitat a un màxim de 750 persones al mateix temps per preservar l'àmbit natural i les estructures de l'àrea. L'antic palau Desvalls acull desde l'any 1993 el Centre de Formació del Labrint (un institut municipal per a la formació en jardineria que depèn de Parcs i Jardins de Barcelona) a més d'una biblioteca especialitzada.
[edita] Elements del parc
Just a prop de l'entrada al parc es troba l'antic palau de la família Desvalls, un edifici amb elements d'estil neoàrab i neogòtic. En aquest conjunt també es conserva la Torre Subirana, una antiga torre medieval de defensa.
El parc, amb una superfície de 9,1 ha, està dividit en dues parts: el jardí neoclàssic i el jardí romàntic. A tot arreu del parc hi ha un gran nombre de peces escultòriques, algunes amb motius de la mitologia grega i d'altres amb motius rústics, així com un gran nombre de fonts, brolladors i basses d'aigua.
El jardí neoclàssic s'exten a tres terrasses esglaonades:
- A la terrassa inferior es troba el laberint vegetal que dóna nom al parc, format per 750 metres de xiprers retallats. A l'entrada al laberint hi ha un relleu de mabre amb Ariadna i Teseu i al seu centre hi ha una estàtua d'Eros.
- A la terrassa intermèdia, que s'alça sobre el laberint, destaquen dos templets d'estil italià amb estàtues de Dànae i Ariadna i columnes toscanes. Al costat de la gran escala que puja al tercer nivell es troba un bust de Dionís, déu del vi i de la exuberància.
- A la tercera terrassa s'aixeca un pavelló dedicat a les nou muses coronat per una escultura que representa l'art i la natura. A sota podem llegir: Artis Naturaque Parit Concordia Pulchrum (llatí per «L'harmonia de l'art i la natura engendra bellesa») i a l'altre costat: Ars Concors Foetum Naturae Matris Alumbrat (llatí per «L'art harmoniós dóna llum al fruit de la mare natura»). Darrere del pavelló hi ha un gran estany abastit amb aigua per la font de la nimfa Egèria.
En el jardí romàntic s'organitza en una sèrie de parterres i placetes a l'ombra de grans arbres. Al límit septentrional d'aquesta part del parc s'hi troba una cascada. De l'antic disseny no més es conserven pocs vestigis, però sembla que el jardí romàntic fos constuït per a al·ludir al tema de la mort —fins i tot hi havia una còpia d'un petit cementiri medieval avui desaparregut—, mentre el jardí neoclàssic gira a l'entron del tema de l'amor.
La zona enjardinada del parc està envoltada d'un extens bosc mediterrani.
[edita] Curiositats
- Els jardins van ser l'escenari de recepcions als reis Carles IV (el 1802), Ferran VII i Alfons XIII (el 1929).[1]
- Els templets de la terrassa intermitja van ser escollits per Joan Maragall per fer-hi representacions de teatre clàssic.[1] El 10 d'octubre de 1898 s'hi va estrenar la tragèdia Ifigènia a Tàurida de Goethe traduïda per Maragall i dirigida per Adrià Gual.
- Jorge Luis Borges fa referència al parc a «El jardín de los senderos que se bifurcan».
- Al parc es va rodar una escena de la pel·lícula «El perfum» del director alemany Tom Tykwer.
[edita] Galeria d'imatges
 El Palau Desvalls |
 El templet de Dànae |
 Els dos templets |
 El bust de Dionís |
 El pavelló neoclàssic |
 La font de Egèria |
 El canal |
 La cascada al jardí romàntic |
[edita] Enllaços externs
[edita] Referències
- ↑ 1,0 1,1 CIRICI A. Barcelona pam a pam. Barcelona 1971 (7a ed. 1985) Ed. Teide ISBN 84-307-8187-0
|
|||
|
Parc de les Aigües| Parc de la Ciutadella | Parc de l'Espanya Industrial | Parc Güell | Parc del Laberint d'Horta | Parc del Clot |
