Joan Antoni Desvalls i d'Ardena

De Viquipèdia

Joan Antoni Desvalls i d'Ardena (Barcelona, 26 d'octubre de 1740 – Barcelona, 10 de març de 1820) sisè marquès de Llupià, quart del Poal, marquès consort d'Alfarràs i nét de Antoni Desvalls i de Vergós fou un hisendat i científic català. És considerat com un dels homes més il·lustres de la Barcelona del final del segle XVIII.

Estudià al col·legi de Cordelles a Barcelona on va ser un dels deixebles i col·laboradors del matemàtic Tomàs Cerdà.

L'any 1769 va contreure matrimoni amb Teresa de Ribes i d’Olzinelles, marquesa d’Alfarràs.

Com home culte i d'una gran sensibilitat artística va fer construir a l'any 1791 a la seva finca d'esbarjo a Horta un jardí d'estil neoclàssic anomenat parc del Laberint d'Horta. El concepte d'aquest jardí —influït per la mitologia grega— es basa en un disseny fet per el mateix Desvalls en col·laboració amb l'arquitecte italià Domenico Bagutti.

Esdevé un dels fundadors de la Conferència Fisicomatemàtica Experimental a l'any 1764, de la qual també fou secretari perpetu, així com vicepresident de la Reial Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona entre 1799–1808 i 1814–1820.

Posseí una biblioteca important i va escriure diversos treballs sobre física, zoologia i meteorologia, com per example la «Disertación sobre los Terremotos» (1783) i «El aerómetro o pesalicores» (1791).

1793 amb l'esclat de la guerra Gran contra la República Francesa Desvalls organitza a càrrec de l'ajuntament de Barcelona un cos de voluntaris. En la guerra del Francès (1808) contribuí a la resistència contra les tropes napoleòniques amb béns propis.

En 1812 fou elegit representat de Barcelona a les corts de Cadis, però per manca de salut no hi pogué assistir.