Antoni Desvalls i de Vergós

De Viquipèdia

Antoni Desvalls i de Vergós (el Poal, Pla d'Urgell 1666 - Viena, Àustria 1724) fou un militar català, nomenat primer marquès de Poal. Era fill d'Antoni Desvalls i de Castellbell. Durant el regnat de Carles II fou patge del valid Joan Josep d'Àustria i més tard ingressà a l'exèrcit, on assolí el grau de capità.

Quan començà la guerra de Successió es posà a favor de l'arxiduc Carles i aconseguí de posar l'Urgell, la Segarra, el Segrià, la Ribagorça i la vall de Benasc sota l'obediència austriacista el 1705. Per la seva lleialtat el 1706 obtingué el títol de vescomte, i poc temps després, el de marquès del Poal. S'encarregà de la defensa de Barcelona i va dirigir les campanyes de 1707 i 1710. El 1713 presidí la junta de guerra a Barcelona, i dugué a terme, com a coronel de cavalleria, diverses campanyes militars pel Principat amb els miquelets, com la que va fer vora Sant Llorenç Savall que provocà un miler de baixes a les tropes filipistes el 1714. Poc després fou nomenat comandant general dels sometents per intentar d'aixecar el setge de Barcelona filipista.

Quan Barcelona va caure, s'embarcà cap a Mallorca i Nàpols, i després a Viena. Continuà com a comandant militar a Àustria i el 1716 va combatre els turcs a Hongria comandant una divisió imperial. El seu fill Manuel Desvalls i d'Alegre fou preceptor del futur emperador Josep II, el seu nét Joan Antoni Desvalls i d'Ardena un il·lustre científic.