Palau de Diocleci??
De Viquip??dia
El palau de Diocleci?? (en croat Dioklecijanova pala??a) ??s la resid??ncia imperial fortificada constru??da per l'emperador Diocleci?? sobre la costa d??lmata per retirar-s'hi despr??s de la seva abdicaci?? volunt??ria l'any 305. ??s un dels edificis de l'Antiguitat tardana m??s ben conservats i els vestigis s??n preservats al cor hist??ric de Split, a Cro??cia. Ha estat declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Taula de continguts |
[edita] El pl??nol i els vestigis del palau
La resid??ncia de Diocleci?? combina els aspectes de diversos tipus de construccions : s??n a la vegada una fortalesa per les seves muralles, una ciutat amb els seus carrers i els seus santuaris, i una gran vil??la pel luxe dels seus pisos privats. ??s representativa de les tres formes arquitecturals principals que caracteritzen l'??poca del seu fundador.
L'indret sobre el qual va ser constru??t el palau tenia un doble pendent, amb un desnivell superior a 8 m, de nord a sud, cap a la costa, i inferior a 2 m en la direcci?? est-oest. L'??rea constru??da ??s superior a 3,8 ha i forma un rectangle lleugerament irregular : les dimensions exteriors i interiors de cada costat s??n respectivament de 215,5 m i 191,3 m a l'est i l'oest, 175 m i 151 m al nord, i 181 m i 157,5 m al sud.
???A t??tol indicatiu, el palau ocupa aproximadament 1/6a part de la superf??cie d'una fortalesa legion??ria est??ndard concebuda per a 5.400 soldats, i dues vegades l'escaira d'un fort de 500 auxiliars. El 1926, data en la qual l'h??bitat medieval i modern instal??lat a la fortalesa existia encara, la poblaci?? intra muros era de 3.200 habitants per a 278 cases.
[edita] Les muralles
Els murs de la fortificaci??, d'una espessor mitjana de 2,10 m, estan constitu??ts de dos paraments de ma??oneria, de 0,40 a 0,60 m d'espessor. El parament exterior de les muralles est?? acuradament aixecat i ajuntat, sense morter, per?? amb crampons de ferro. La ma??oneria ??s continua sense fonament d'ajust en maons. Descansa directament sobre fonaments posats sobre el substrat roc??s.
La muralla es fa menys espessa en la seva part superior - 1,15 m - que comen??a sota els forats de les finestres del cam?? de ronda. Aquestes s??n en formes d'arcs formats de dos rangs de c??dols desaprimats (cara exterior de 17, interior d'11), d'una amplada mitjana de 2 m per a 3,10 a 3,90 m d'al??ada en el centre. Una senzilla cornisa en forma de S fa el tomb al per??metre a un interval regular del s??l, i per tant, donat el pendent, a una al??ada variable : ??s doncs m??s alta d'1,10 m a l'angle nord-est que a la porta oest, l'indret m??s baix on encara ??s visible. Sobre el costat oest, la cornisa es situa a 22 m sobre el nivell del mar, per?? sobre el costat est, es troba 0,82 m m??s baix : el canvi d'altitud es fa a l'al??ada de la torre octogonal de la porta nord. El resultat ??s una difer??ncia de talla de les obertures del cam?? de ronda entre les dues meitats oest i est de la muralla nord que s??n respectivament de 3,60 i 3,10 m. Entre cada volta, hi han 6 o 7 obertures.
[edita] El peristil
El cardo ??s perllongat al sud de la cru??lla amb el decumanus per un pati pavimentat, vorejat d'arcades, que mesura 27 m de longitud per a 13,50 m d'ample : molt de temps coneguda sota la denominaci?? ??Pati de la catedral??, s'ha pres el costum al segle XX de designar-la sota el nom de Peristil, en refer??ncia a les dues columnates que la delimiten. D'una al??ada de 5,25 m, les columnes s??n de granit vermell d'Egipte per a dotze d'elles, i de marbre segurament d'Eubea per la resta. Moltes d'elles tenen estan envoltades per una anella de bronze des de fa molt de temps perqu?? s'havien esquerdat sota el pes de l'arquitrau i de les arcades. M??s que un monument en ell mateix, el Peristil est?? constitu??t en realitat de les fa??anes dels tres monuments que el voregen, el vest??bul monumental dels pisos privats al sud, el porxo del mausoleu a l'est, i la fa??ana del Temple de J??piter a l'oest.
Originalment, les arcades laterals eren tancades per una barana feta de plafons, d'una al??ada de 2,40 m. L'entrecolumnat que marca l'entrada del mausoleu i del temple de J??piter ??s lleugerament m??s important, mentre que les tres arcades m??s al sud s??n una mica m??s altes, fins a tocar gaireb?? l'arquitrau.
El costat sud del Peristil correspon al porxo tetr??stil monumental dels pisos privats: quatre columnes de granit vermell amb capitells corintis sostenen un front?? i un arquitrau formant un arc en la part central sobre la porta. El front?? ??s superat al seu torn d'un plint de 4,26 m d'ample per acollir un grup estatuari - potser una qu??driga. Era precedit d'una escala descendent cap a una porta voltada donant acc??s al nivell inferior del vest??bul, i m??s enll?? a la porta sud. Al Renaixement, dues petites capelles van ser afegides en els entrecolumnats laterals del porxo.
[edita] El mausoleu
El mausoleu ocupa l'angle sud-est del palau, una zona rectangular tancada de 32 m d'ample per 39 m de longitud, la fa??ana del qual ??s l'arcada del Peristil. Els tres altres costats del recinte s??n murs plens, amb la mateixa al??ada que l'arcada, amb n??nxols al parament interior, alternativament de forma semicircular i quadrada, on havien de ser instal??lades les est??tues. L'espai central est?? ocupat pel mausoleu octogonal de Diocleci??, sent el monument m??s ben preservat del palau, en gran part gr??cies a la seva transformaci?? ulterior en esgl??sia i a la seva restauraci?? entre 1880 i 1885.
El mausoleu ??s un oct??gon de 7,60 m de costat en el qual els murs de 2,75 m d'espessor descansen sobre un podi m??s ample, de 3,70 m d'al????ria. El podi, igualment octogonal, protegeix una cripta voltada de 13 m de di??metre, i es perllonga aproximadament 9 m cap a l'oest per sostenir el porxo d'entrada. ??s sobre el costat sud-oest d'aquesta extensi?? que es troba l'obertura estreta (aproximadament 1 m) d'un passatge permetent accedir a la cripta pel costat oest. Aquesta cripta, que era il??luminada i era airejada per tres clivelles situades prop del cim del podi, probablement no tenia funci?? formal, i no podia ser el lloc de descans del sarc??fag de Diocleci??. L'interior no estava decorat i en part estava obstru??t per vuit contraforts projectats davant de les parets cap al centre. L'exist??ncia d'un pou, del qual no se'n coneix la data, deixa pensar que aquest espai continuava sent accessible, encara que la seva funci?? no fos clara.
L'espai interior del t??m??nos, al voltant del mausoleu, podia estar pavimentat o condicionat en jard??. L'entrada del mausoleu, sobre el costat oest, s'assenyala per un bastiment continu, ricament decorat amb un fulles de parra i caps d'animals. Dues consoles sostenen una coronaci?? en fris. Gaireb?? tot el porxo d'entrada original ha desaparegut per la construcci?? del campanar entre els segles XIII i XVII: Es conserven els rastres dels fonaments de les vuit columnes del porxo, que s'havia d'assemblar a una versi?? m??s petita del porxo del vest??bul.
La cambra circular del mausoleu t?? un di??metre de 13,35 m per a una al??ada m??xima de 21,50 m, en el centre. A nivell del s??l, els costats estan ocupats en alternan??a per quatre n??nxols semicirculars i quatre de rectangulars - del qual un correspon a l'entrada sobre el costat oest. Entre els n??nxols, a una dist??ncia de 0,56 m del mur, es troben vuit columnes de granit vermell d'Assuan, amb un capitell corinti, i un arquitrau, que li donen una al??ada total de 9,06 m. ??s al seu torn superat, sense base, d'un petit ordre comprenent vuit columnes - quatre de p??rfir i quatre de granit egipci gris - quatre capitells compostos i quatre de neocorintis, i un segon arquitrau, que fan una al??ada de 4,85 m. Els dos ordres combinats atenyen una al??ada, a la base de la c??pula, de 13,91 m. Les columnes no tenen funci?? arquitectural, s??n purament decoratives i han estat afegides despr??s de l'acabament de l'estructura del mausoleu.
La c??pula hemisf??rica s'eleva a una al??ada d'1,25 m sobre la cornisa superior. Est?? feta de maons de producci?? local, portant el segell DALMATI. No era perforada d'un ull de bou, contr??riament per exemple a la c??pula del Pante?? de Roma. La ma??oneria estava probablement amagada per un revestiment de mosaic. La c??pula estava coberta per una teulada amb teules a vuit pendents, superada per una pinya descansant sobre quatre figures animals.
El s??l de la cambra estava pavimentat a l'origen amb marbre negre i blanc. La disposici?? de les instal??lacions funer??ries de Diocleci?? i de la seva fam??lia en aquest espai no ??s coneguda. L'historiador Ami?? Marcel?? descriu l'any 356 el robatori d'un vestit de p??rpura que es trobava en aquesta tomba. D'altra banda, el sarc??fag de Diocleci?? estava probablement en p??rfir, com ??s el cas de la dinastia constantiniana: fragments de p??rfir conservats al museu arqueol??gic de Split podrien provenir-ne.
L'??nica altra decoraci?? original que ha sobreviscut ??s un fris esculpit darrere els capitells de l'ordre superior: es tracta d'escenes de ca??a, amb Erotes, garlandes i m??scares. Els Erotes porten corones en les quals s??n esculpides tres cares que recorden la decoraci?? de certs sarc??fags romans. Sobre el n??nxol davant l'entrada, es troben dos busts, un d'home, l'altre de dona, respectivament identificats com Diocleci?? i la seva esposa Prisca, que no va rebre mai la dignitat d'augusta ni va ser oficialment reconeguda com a emperadriu. Un tercer retrat correspon a Hermes.
El mausoleu ??s envoltat d'un p??rtic de 24 columnes de reutilitzaci??, de materials diversos, portant capitells corintis, i coberts per una teulada que descansa sobre un arquitrau sobre la fa??ana exterior del mausoleu.
El mausoleu de Diocleci?? ??s comparable a altres monuments contemporanis com el Mausoleu de Galera a Tessal??nica, i sobretot el Mausoleu de Maxenci sobre la Via Appia a Roma. ??s en qualsevol cas un dels monuments de l'Antiguitat tardana m??s ben conservats.
[edita] El temple
L'angle sud-oest del palau era ocupat per un altre edifici, d'una amplada equivalent a la del mausoleu, per?? m??s llarga (44 m). Comprenia un petit temple cl??ssic i dues estructures circulars, en els angles nord-est i sud-est, corresponents potser a altars. D'aquests dos ??ltims edificis se'n conserven els fonaments i la seva funci?? doncs no pot ser identificada amb certesa.
El temple ??s un edifici tetr??stil pr??stil corinti amb l'entrada girada cap al peristil, i constru??t sobre un podi de 21 m per 9,30 m i amb una al??ada de 2,50 m. No queda res del pronaos i per tant de la fa??ana, per?? la resta del temple est?? molt ben conservada. Els murs exteriors de la cel??la, llarga d'11,40 m, presenten un aparell ben ajustat, i s??n decorats als angles amb pilastres amb el seu capitell. La porta, de 2,50 m d'ample i de 6 m d'al??ada, t?? un bastiment ricament esculpit: enmig del fullatge, nens cullen ra??ms mentre que ocells voletegen al voltant. Dues consoles amb volutes sostenen una cornisa cor??ntia a deu modillons: els entremodillons estan ocupats per caps esculpits representant dos tritons, Helios, Hercules, Apolo, un cap hum?? no identificat, dues Vict??ries alades i una ??guila. Cap element d'aquest programa iconogr??fic no pot directament ser connectat a la ideologia tetr??rquica.
La cambra del temple ??s coberta per un volta feta de tres rengleres de lloses acuradament ajustades, i esculpida per formar un sostre en caixons: la seva decoraci?? esculpida de caps humans i de rosetes ??s sovint comparada amb la del temple de Venus a Roma, constru??t sota el regnat d'Adri?? prop del F??rum rom??. Immediatament sota la volta hi ha una cornisa cor??ntia amb modillons decorats per llampecs.
L'est??tua de culte que contenia la cel??la ??s probablement la que va ser portada a Ven??cia al final del segle XIV: se suposa, segons l'ascend??ncia divina que Diocleci?? ha volgut donar-se, que es tractava d'una est??tua de J??piter, al qual hauria estat dedicat el temple. La pres??ncia de l'??guila jovien, i del servidor heroic de J??piter que ??s Hercules entre les figures esculpides de la cornisa exterior, per?? tamb?? la dels llampecs sobre la cornisa interior porten cap a aquesta hip??tesi.
Com el podi del mausoleu, el del temple t?? una cripta, en la qual s'accedeix per un estret passatge al darrere. La seva funci?? ??s desconeguda.
[edita] El vest??bul
Darrere del porxo monumental d'entrada constituint el costat sud del peristil es troba el vest??bul, una gran cambra circular rodona de 12 m de di??metre i 17 m d'al??ada. Quatre n??nxols semicirculars obrenles entrades nord i sud de l'habitaci??, que era aclarida en el seu origen per petites i altes finestres. El sostre ??s una volta que, com els murs, havia de ser recoberta d'un mosaic de vidre virolat. La rotonda del vest??bul ??s inscrita en un edifici quadrat, de tal manera que els murs eren prou gruixuts en els angles per permetre la disposici?? d'escales en espiral portant als nivells superior i inferior.
A nivell del subs??l del vest??bul s'havia prove??t l'acc??s sobre els seus quatre costats, cap a les termes est i oest, el peristil i els soterranis dels pisos.
[edita] Les termes
L'estreta banda d'espai situada entre els dos edificis dels nord i els pisos privats al sud est?? ocupada per dos petits conjunts termals, posseint cadascun la seva palestra i les seves habitacions de serveis. Aquests dos banys han estat descoberts per les excavacions contemporanis i continuen sent poc coneguts. Diverses habitacions prove??des d'hipocausts han estat identificades aix?? que un praefurnium per als banys a l'oest.
L'alimentaci?? d'aigua d'aquestes termes i del conjunt del palau es feia per un aq??educte portant l'aigua del Jadro, riu que dista 9,7 km. El tram m??s ben preservat d'aquesta obra essencialment subterrani compr??n 28 arcs alts de 16,5 m travessant la vall seca de Dujmovaa. La cabdal de l'aq??educte era estimada en 13 m3/s., el que vol dir 1.000.000 m3 per dia.
[edita] Els apartaments privats
La zona residencial pr??piament dita del palau correspon a una banda de 40 m d'ample immediatament darrere de la fa??ana sud. Aquests pisos reposen sobre un conjunt d'habitacions subterr??nies voltades d'una al??ada que podia at??nyer 8 m. L'entrada principal s'ha trobat en el prolongament del passatge sud del vest??bul, amb una gran habitaci?? rectangular (31 x 12 m) en la continu??tat arquitectural del peristil. Aquesta habitaci??, il??luminada per finestres altes, era potser recoberta d'una volta, i enlla??ava el vest??bul al nord amb la llarga galeria de la fa??ana sud, l'??nic acc??s als pisos privats.
Dos pous de llum flanquegen el vest??bul d'entrada i el separen de dues rengleres sim??triques de petites habitacions rectangulars (aproximadament 4,30 x 5,25 m) amb bastidor sobre un passad??s encorbat sobre el costat oposat. En la meitat est, es troben un conjunt d'habitacions ordenades al voltant d'una altra m??s gran octogonal, prove??da de n??nxols, on s'hi reconeix el menjador principal, el triclini. L'eix nord-sud d'aquesta habitaci?? correspon a les entrades i es troba m??s o menys alineada amb una de les obertures m??s grans de la fa??ana sud del palau. La meitat oest dels apartaments compr??n la major sala, de forma rectangular (32 x 14 m), acabada en l'extremitat nord per un absis inscrit.
Les seves voltes en cru??lla descansen sobre sis pilars massius disposats en dues rengleres creant tres ales diferents. L'habitaci?? est?? il??luminada per dos pous de llum sim??trics sobre els costats est i oest. S'hi accedeix per tres portes sobre el costat sud. ??s probable que es tracti de la sala d'audi??ncia principal del palau. L'extremitat oest del complex est?? ocupada per un conjunt de 14 petites habitacions de formes variades, certes prove??des d'absis, d'altres circulars o cruciformes. La localitzaci?? d'aquest conjunt prop de la sala d'audi??ncia, i al contrari del triclini, suggereix que es tracta de les parts pr??piament privatives de la resid??ncia.
