Palau d'Aranjuez
De Viquipèdia
El Palau d'Aranjuez és una de les històriques residències de la Família Reial espanyola ubicada a la localitat madrilenya d'Aranjuez. Gestionada per Patrimonio Nacional es troba a la riba del riu Tajo.
El paratge d'Aranjuez, de gran bellesa natural, ja albergava instal·lacions pertanyents a la Corona durant l'època dels Reis Catòlics. La residència reial fou substituïda pel rei Felip II d'Espanya durant el segle XVI que ordenà la construcció d'un nou palau a l'arquitecte Juan Bautista de Toledo i Juan de Herrera.
Malgrat tot, fou el rei Felip IV d'Espanya qui consolida Aranjuez com una residència de la Família Reial. A Felip IV se li deu la disposició dels jardins, els jocs d'aigües i les múltiples fonts i ornaments artístics del paratge.
Durant els regnats de Ferran VI d'Espanya i de Carles III d'Espanya, ja al segle XVIII, el Palau fou definitivament conclòs afegint-hi dues ales laterals a la residència.
El Palau d'Aranjuez fou molt emprat durant tot el segle XVIII i XIX i molt especialment durant els regnats de Carles IV d'Espanya i d'Isabel II d'Espanya. A Aranjuez hi ocorrogué el famós Motí d'Aranjuez l'any 1808 i la línia ferroviària que uneix Madrid i el Real Sitio fou construida davant la petició de la Reina Isabel II pel marquès de Salamanca.
El Palau era emprat per la Cort durant la Primavera després de passar la tardor i l'hivern al Palau Reial de Madrid i l'estiu a La Granja de San Ildefonso. La ubicació a la riba del Tajo permetia escapar del rigorós clima de Madrid ja que el conjunt representa un espai de naturalesa exhuberant al mig de l'àrida meseta castellana.
Durant el regnat de Carles IV d'Espanya al Jardí del Príncep s'hi construí la Casa del Labrador' o casa del llenyataire. La Casa del Labrador és un dels més brillants conjunts neoclàssics d'Europa.
L'any 2001 fou declarat per la UNESCO com a Paisatge Cultural Patrimoni de la Humanitat.
