Olius

De Viquipèdia

Olius és un municipi de la comarca del Solsonès, amb capital a el Pi de Sant Just. És un municipi molt ample car té una extensió de 54,5 km² i les seves terres rodegen tot el terme de Solsona, menys per la part nord.

Amb l'anomenada Reconquesta apareixen les primeres notícies d'Olius^[1].

Entitat de població	Hab. (2005)
Brics	64
Castellvell, el	38
Olius	118
Pi de Sant Just, el	395
Font: Municat

Taula de continguts 1 Demografia 2 Edificis emblemàtics 2.1 L'església i la cripta 2.2 El cementiri 3 Referències 4 Enllaços externs

[edita] Demografia

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 14 18 17 223 532 847 589 522 488

1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 416 487 572 600 559 475 323 448 507

1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 - 494 507 482 520 555 582 610 686 -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

[edita] Edificis emblemàtics

Els edificis més emblemàtics del municipi són l'església d'art romànic de Sant Esteve d'Olius, de finals del segle XI i el cementiri modernista.

[edita] L'església i la cripta

És un dels monuments cabdals de l'arquitectura llombarda del darrer quart de segle XI. El temple d'art romànic va ser consagrat l'any 1079, pel bisbe de la Seu, Bernat Guillem. Hi dedicà dos altars, un a dalt, en honor de Sant Esteve i l'altre a sota, en la confessió o cripta, en honor del Sant Sepulcre i de Santa Maria.

L'església és un temple de grans proporcions (36 m per 10 m) amb una sola nau de volta de canó, sostinguda per quatre arcs torals. L'absis de semicercle manté l'amplada i l'altura de la nau. En la seva part de fora s'hi dibuixen arquacions segues i lecenes.

La cripta forma un espai rectangular de 10'4 m per 6'28 m, dividit en tres naus de quatre tramades que aguanten arcs de mig punt i voltes d'aresta. L'estança rep llum per tres finestres de dobre esqueixada (veure fotografia adjunta), amb notable pendent cap endins.

[edita] El cementiri

A l'any 1915 es va encomanar el projecte d'un nou cementiri a l'arquitecte diocesà Bernardí Martorell i Puig, home de confiança del bisbe Vidal i Barraquer. Era un arquitecte d'estil modernista que va rebre l'influència d'Antoni Gaudí i de Lluís Domènec i Muntaner.

L'espai escollit per fer el nou cementiri fou un de roques caigudes, voltades d'alzines. Les roques caigudes simbolitzen la mort, mentre les alzines, sempre verdes, simbolitzen la vida. Vida i mort com expressió d'un cementiri cristià. L'entrada està formada per un arc parabòlic típicament gaudinià.

L'interior és un espai de planta irregular, adaptat al terreny, on les tombes i els panteons són excavats en les roques i segueixen el sentit ascendent de la muntanya. Sobresurt l'esvelta agulla cònica per la seva altura i per la seva execució a base de petites pedres sobreposades que es van apropant fins arribar al cim, acabat amb una doble creu. Al peu d'aquesta creu hi ha la tomba dels rectors d'Olius.

[edita] Referències

1. ↑ A l'any 985, el prevere Duran dóna una vinya a la casa de Sant Esteve. Això fa pensar que ja hi existia una església amb una comunitat de clergues

[edita] Enllaços externs

• Pàgina web de l'Ajuntament
• Informació de la Generalitat de Catalunya
• Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Olius

editar	Municipis del Solsonès
Castellar de la Ribera | Clariana de Cardener | la Coma i la Pedra | Guixers | Lladurs | Llobera | la Molsosa | Navès | Odèn | Olius | Pinell de Solsonès | Pinós | Riner | Sant Llorenç de Morunys | Solsona