Necròpolis paleocristiana de Tarragona
De Viquipèdia
La necròpolis paleocristiana de Tarragona és un conjunt funerari d’època tardoromana de mitjans del segle III dC ubicat fora del nucli urbà i que perdura fins al segle V dC. És el cementiri paleocristià més important de la Mediterrània Occidental.
El cementiri de Tàrraco va sorgir al voltant d’una basílica martirial dedicada a Sant Fructuós i als seus dos diaques. La basílica documentada constava de tres naus i capçalera amb absis exterior. Posteriorment s’hi afegiren algunes cambres funeràries i un baptisteri. Les restes d’aquesta basílica van desaparèixer per deixar pas a la construcció de la Fàbrica de Tabacs de Tarragona durant la primera meitat del segle XX.
La tipologia dels sepulcres és molt variada i va des d'enterraments simples amb àmfora o teula (tegulae) fins als mausoleus, passant per una gran diversitat de sarcòfags, alguns de procedència nord-africana, o en taüts de fusta. Una peça que cal significar és la nina d'ivori, datada del segle IV dC, que va aparèixer dins d'un sarcòfag amb les despulles d'una nena d'uns sis anys. Medeix 23 cm. d'alçada i és articulada per les espatlles, colzes, malucs i genolls. Tot plegat permet endinsar-se en l'essència de la societat cristiana de Tàrraco.
