Nakhtxivan
De Viquipèdia
|
||
 |
||
| Capital | Nakhitxevan | |
| Creació | 1918 RSS Autònoma
1991 Independència |
|
| Dissolució | 1991 Dissolució | |
| Llengua oficial | Àzeri | |
La República Autònoma de Nakhtxivan (en àzeri Naxçıvan Muxtar Respublikası) és un territori del sud del Caucas pertanyent a l'Azerbaidjan, enclavat entre Armènia al nord i a l'est, i l'Iran al sud i a l'oest. Té una extensió de 5.500 km² i una població de 372.880 habitants (2005). Durant l'època soviètica era coneguda amb el nom de Nakhitxevan.
La capital de la república autònoma és la ciutat de Nakhtxivan (o Naxçıvan), nucli industrial i centre cultural, seu de la Universitat Estatal de Nakhtxivan.
Segons el ministre d'Afers Estrangers de la República Turca del Nord de Xipre, aquest enclavament és l'única entitat política (a part de Turquia) que reconeix aquesta part de Xipre com a estat sobirà, tot i que aquesta no és la posició oficial del govern central de l'Azerbaidjan.
[edita] Història moderna
La regió de Nakhtxivan formava part d'Armènia encara que tenia part de la seva població turcòfona; els otomans la van ocupar a l'estiu del 1918. El govern de l'Azerbaidjan establert a Gandja (dirigit pel Musavat), aliat dels turcs, fou el beneficiari de la mesura, ja que gràcies a aquesta ocupació els turcòfons van ocupar el poder.
Després de la retirada turca a la fi del mateix any 1918, els turcòfons àzeris hi van proclamar la República de l'Araks o Araxes (novembre de 1918), sota la direcció de Jafarkuli-Khan, però els britànics es van desplegar a la zona i els armenis van recuperar la regió el juny de 1919.
Després de la presa del poder pels comunistes a l'Azerbaidjan (abril de 1920) va esclatar la guerra entre ambdós països per la possessió de Nakhtxivan, Zangezur i l'Alt Karabagh, regions en poder dels armenis i que els àzeris reclamaven. Els nacionalistes turcs també s'havien revoltat contra el tractat de Sèveres i atacaven Armènia, que rebia ajuda en armament de la Gran Bretanya. Al juny, Armènia, atacada per dos fronts, va pactar un alto el foc amb l'Azerbaidjan amb la promesa d'accedir a totes les seves peticions, i el juliol de 1920 els comunistes àzeris, amb suport dels turcs, van prendre el poder a Nakhtxivan i hi van proclamar la República Soviètica. Al setembre, un acord de pau entre Armènia i l'Azerbaidjan va posar fi a la guerra, i Armènia va renunciar finalment als territoris en litigi i va reconèixer el govern de Nakhtxivan, el qual el 1921 es va unir a l'Azerbaidjan com a regió autònoma.
Junt amb l'Azerbaidjan, dins de la República Federal Socialista Soviètica de Transcaucàsia, va entrar a la Unió Soviètica. Durant el període soviètic no es registraren fets importants. Fou elevada a República Socialista Soviètica Autònoma el 9 de febrer de 1924.
El 1989 fou una de las primeres regions on sorgí el nacionalisme àzeri. Després del cop d'estat contra Gorbatxov, la República es va proclamar independent, proclamació que al cap de pocs dies fou anul·lada.
[edita] Banderes
La República Soviètica de 1920-1921 (que fou independent jurídicament) va utilitzar la bandera del partit comunista de l'Azerbaidjan (Hummet), que era vermella amb una mitja lluna i un estel blanc al cantó.
Com a República Socialista Soviètica Autònoma, va tenir la seva primera bandera vermella amb inicials daurades al cantó el 1937, i el model es va modificar als anys 50 a una bandera vermella amb franja blava a la part inferior i inicials daurades al cantó sota la falç i el martell amb l'estrella.
La bandera que se suposa que és l'actual fou utilitzada després de la caiguda de la Unió Soviètica, i és similar a la de l'Azerbaidjan però amb la franja central vermella de doble amplada i la franja inferior groga en lloc de verda, amb la mitja lluna i l'estel al centre també de color groc.
