[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Mussola vera - Viquipèdia

Mussola vera

De Viquipèdia

Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiques
Com entendre les taules taxonòmiques
Mussola vera

Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Chondrichthyes
Subclasse: Elasmobranchii
Ordre: Carcharhiniformes
Família: Triakidae
Gènere: Mustelus
Espècie: M. mustelus
Nom binomial
Mustelus mustelus
(Linnaeus, 1758)

La mussola vera (Mustelus mustelus) és una espècie de tauró d'interès pesquer.

Taula de continguts

[edita] Descripció

  • Cos allargat i força cepat a la regió cefàlica.
  • Musell cònic i agusat.
  • Amb cinc parells de fenedures branquials, el darrer per sobre de l'aleta pectoral.
  • Sense membrana nictitant.
  • Dues aletes dorsals, aproximadament de les mateixes mides.
  • Origen de la primera aleta dorsal, per davant de l'angle posterior intern de les aletes pectorals.
  • Dents petites, romes i iguals en els dos maxil·lars, disposades en mosaic.
  • Color gris uniforme, alguns cops amb taques fosques, amb els flancs més clars i el ventre blanquinós.
  • La longitud màxima assolida per la femella és de 164 cm i pel mascle és de 110 cm.
  • El mascle madura entre els 70 i 74 cm i la femella pels voltants dels 80 cm.

[edita] Hàbitat

Prefereix nedar prop del fons però es pot trobar entre dues aigües. És relativament abundant en llocs de poca fondària de la plataforma continental, entre 5 i 50 m de profunditat. Acostuma a caçar durant la nit.

[edita] Alimentació

Presenta una dentició adaptada a triturar conquilles de mol·luscs i closques de crustacis. Menja bàsicament llagosta, llamàntol, crancs, alguns cefalòpodes com el pop, i petits peixos de fons.

[edita] Reproducció

És vivípar placentari. Es troben femelles gestants durant tot l'any. Pot tindre de 4 a 15 cries per ventrada, amb període de gestació de 10 mesos. Els petits, en néixer, fan uns 39 cm.

[edita] Aprofitament

La seua carn és gustosa i es pot menjar fresca, salada o congelada. Es converteix molts cops en farina de peix. També es ven amb el nom de caçó. Del fetge se n'aprofita l'oli. L'arrossegament, el tresmall i el palangre són els arts emprats per a la captura. La forma juvenil s'anomena xancarella.

[edita] Referències

[edita] Enllaços externs