Mussola vera

De Viquipèdia

Mussola vera

Classificació científica

Regne:	Animalia
Fílum:	Chordata
Classe:	Chondrichthyes
Subclasse:	Elasmobranchii
Ordre:	Carcharhiniformes
Família:	Triakidae
Gènere:	Mustelus
Espècie:	M. mustelus

Nom binomial

Mustelus mustelus
(Linnaeus, 1758)

La mussola vera (Mustelus mustelus) és una espècie de tauró d'interès pesquer.

[edita] Descripció

Cos allargat i força cepat a la regió cefàlica.
Musell cònic i agusat.
Amb cinc parells de fenedures branquials, el darrer per sobre de l'aleta pectoral.
Sense membrana nictitant.
Dues aletes dorsals, aproximadament de les mateixes mides.
Origen de la primera aleta dorsal, per davant de l'angle posterior intern de les aletes pectorals.
Dents petites, romes i iguals en els dos maxil·lars, disposades en mosaic.
Color gris uniforme, alguns cops amb taques fosques, amb els flancs més clars i el ventre blanquinós.
La longitud màxima assolida per la femella és de 164 cm i pel mascle és de 110 cm.
El mascle madura entre els 70 i 74 cm i la femella pels voltants dels 80 cm.

[edita] Hàbitat

Prefereix nedar prop del fons però es pot trobar entre dues aigües. És relativament abundant en llocs de poca fondària de la plataforma continental, entre 5 i 50 m de profunditat. Acostuma a caçar durant la nit.

[edita] Alimentació

Presenta una dentició adaptada a triturar conquilles de mol·luscs i closques de crustacis. Menja bàsicament llagosta, llamàntol, crancs, alguns cefalòpodes com el pop, i petits peixos de fons.

[edita] Reproducció

És vivípar placentari. Es troben femelles gestants durant tot l'any. Pot tindre de 4 a 15 cries per ventrada, amb període de gestació de 10 mesos. Els petits, en néixer, fan uns 39 cm.

[edita] Aprofitament

La seua carn és gustosa i es pot menjar fresca, salada o congelada. Es converteix molts cops en farina de peix. També es ven amb el nom de caçó. Del fetge se n'aprofita l'oli. L'arrossegament, el tresmall i el palangre són els arts emprats per a la captura. La forma juvenil s'anomena xancarella.

[edita] Referències

Barrull, Joan i Mate, Isabel: Els taurons dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col. Conèixer la natura, núm. 14. Barcelona, març del 1996. ISBN 84-7306-920-X. Plana 109.