Molleric clapat
De Viquipèdia
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Suillus variegatus [Olof Swartz |
||||||||||||||
El molleric clapat o mataparent clapat (Suillus variegatus) és un bolet molt abundant.
Taula de continguts |
[edita] Morfologia
Barret molsut, de fins a 15 cm de diàmetre, de color ocre brunenc i tacte vellutat, hemisfèric de jove i aplanat a la fi. A sota porta tubs que acaben en porus molt petits de color groc olivaci, que blavegen si es premen o es freguen.
El peu, que pot atènyer fins a 10 cm d'alçària, és gruixut, ple, del mateix color del barret o un xic més clar.
Carn groguenca, que blaveja, poc o molt, en contacte amb l'aire, amb olor suau de lleixiu i gust dolcet.
[edita] Hàbitat
Ix al final d'estiu i durant la tardor, a les pinedes, preferentment de pi roig.
[edita] Comestibilitat
És un comestible de poca qualitat. Convé menjar-se estrictament la carn del barret, sense la cutícula ni els tubs i rebutjar el peu sencer.
[edita] Possibles confusions
Amb altres mollerics, tots de baixa qualitat gastronòmica, però cap de metzinós.
[edita] Bibliografia
- Pascual, Ramon; Llimona, Xavier; Nistal, Miquel; Cuello, Pilar i Cuello, Josep: Els bolets. Edicions Intercomarcals, S.A, Col·leccions Temàtiques, volum I, Manresa, 1994. ISBN 84-88545-06-1, plana 113.
