Miquel Psel·le el Jove

De Viquipèdia

Miquel Psel·le el Jove o Miquel Constantí Psel·le (Psellus, Ψέλλος) fou un escriptor bizantí del segle XI.

Va néixer a Constantinoble el 1020, de família de rang consular i patrícia; als 5 anys va quedar sota un tutor que va detectar la seva laboriositat i talent; va estudiar a Atenes i fou un dels més intel·ligents del seu temps. Va ensenyar filosofia, retòrica i dialèctica a Constantinoble. L'emperador el va honorar amb el títol de "prínceps dels filòsofs" (Φιλοσόφων ὕπατος.

Va florir entre el regnat de Constantí IX Monòmac (1042-1054), l'emperadriu Teodora (1054-1056) i Miquel VI Estratiòtic. Aquest darrer li va encomanar una missió davant Isaac I Comnè, proclamat emperador pels soldats (1057). Va romandre en el favor de Comnè i del seu successor, Constantí X Ducas (1060) i l'emperadriu Eudòcia i els seus tres fills. Quan Romà IV Diògenes fou proclamat emperador pel seu enllaç amb Eudòcia (1068) Psel·le fou un dels seus consellers; al cap de tres anys (1071) el senat va deposar a Romà Diògenes i va proclamar Miquel VII Ducas (fill de Constantí Ducas) que era deixeble de Psel·le, i que es va dedicar més a l'estudi que als deures imperials; Psel·le fou substituït en el favor imperial per Joan Italià (Joannes Italus), home de menys talent però molt eloqüent i ben relacionat amb els nobles.

A la caiguda de Miquel VII, Psel·le (1078) va perdre tots els càrrecs per decisió del nou emperador Nicèfor III Botaniates que el va obligar a retirar-se a un monestir; el següent emperador Aleix I Comnè va donar el títol de príncep dels filòsofs a Joan Italià (1081).

Psel·le va morir no abans del 1105, i potser va viure fins al tomb del 1110.

Fou l'escriptor més voluminós del set temps, en prosa i en poesia i sobre gran varietat de temes. Algunes de les seves obres són:

• 1. Περὶ ἐνεργείας δαιμόνων διάλογος, de Operatione Daemonum Dialogus
• 2. De Lapidum Virtutibus
• 3. Synopsis Oryani Aristotelici
• 4. Obres sobre matemàtiques
  • Pseli Opus in quatuor Mathematicas Disciplinas
  • Arithmeticam
  • Musicam
  • Geometriam et Astronomiam
  • Geometria,
  • περὶ ἀριθμητικη̂ς σύνοψις, Arithmetices Compendium
  • Σύνοψις μονσικη̂ς, Compendium Musices
• 5. Synopsis Leyum, versibus iambis et politicis
  • Carmina political de Dogmate, Carmina de Nomuocanone
  • Tractatus de septen sacris synodis oeculoenicis
• 6. Διδασκαλία παντοδαπή, sive de onmnifaria doctrina capita et quaestiones ac responsiones CXCIII ad Michaelem Ducam Imp. Const.
• 7. Εἰς τὰς ἁγίας ἑπτὰ συνόδους, δε σεπτεμ σψνοδις
• 8. Paraphrasis in Cantica Canticorum
• 9. Capita XI. de S. Triatate et persona Chzristi
• 10. Celebres Opiniones de Anima
• 11. De Vitis et Virtutibus, et Allegoriae
• 12. Eneomium in Metaphraslem Domium Symeonem
• 13. Judicium de Heliodori et Achillis Tatii fabulis amnatorüs
• 14. Carmen lamnbicum in depositionert Joannes Chrysostomus
• 15. Patria, seu Origines Urbis Constantinopolitanae, i. e. de Antiquitatibus Constantinopolitanis Libri IV
• 16. Scholia in Zoroastrem
• 17. Annotationes in Gregorium
• 18. Παράφρασις εἰς τὸ περὶ ἑρμηνίας, De Interpretatione