Miquel VII Ducas

De Viquipèdia

Miquel VII Ducas Parapinaces (Μιχαὴν ὁ Δοῦκας, ὁ Παραπινάκης) fou emperador bizantí el 1071.

Era fill de Constantí X Ducas que va morir el 1067 després de deixar als seus tres fills Miquel, Andrònic i Constantí per succeir-lo conjuntament, sota regència de la seva mare Eudòxia. Aquesta és va casar amb el general Romà IV Diògenes (1068) que fou emperador fins que l'agost del 1071 fou fet presoner per Alp Arslan, el soldà seljúcida. Quan això es va saber a la capital, Joan Cèsar va proclamar emperador al seu nebot Miquel amb l'objectiu de regnar en el seu nom; Romà va retornar aviat del captiveri però fou empresonat i cegat i va morir a causa de la operació (octubre del 1071) mentre Eudòxia fou empresonada. Miquel va tenir com a educador i custodi a Miquel Psel·le que el va iniciar en el coneixement de la gramàtica i la retòrica però no en la història.

El 1071 es va establir el govern dels ministres, Joan Cèsar, Joan bisbe de Sida a Pamfília, Niceforizos i altres, van governar en nom de Miquel. Com que el rescat que s'havia de pagar per Romà no havia estat pagat, Alp Arslan va enviar l'Imperi el 1072. Isaac Comnè i Aleix Comnè van dirigir l'exèrcit contra el sultà seljúcida, però per la manca de disciplina entre les tropes, Isaac va perdre la batalla i va caure presoner encara que després fou rescatat per Aleix.

Es preparaven per nous combats quan Ursel, un normand i comandant d'un cos d'europeus al servei de Bizanci, que s'havia apoderat de diverses fortaleses a les muntanyes de l'Antitaure, Armènia i Lazika, va començar a establir un estat independent contra turcs i grecs i amb aquest propòsit va intrigar amb Joan Cèsar, que com a virtuasl presoner fou proclamat emperador bizantí pels europeus i alguns grecs. Ursel fou derrotat i fet presoners pels turcs però va poder obtenir la llibertat i es va retirar al Pont on el va empaitar Nicèfor Paleòleg que el va derrotar en decisiva batalla. Tot seguit Ursel va caure en mans del turcs novament i els fou comprat per Aleix Comnè, que el va enviar a Constantinoble (1073) on fou tancat a la presó.

El 1074 els búlgars, exasperats per les excessives recaptacions de Niceforizos, van intentar desfer-se del jou grec i van oferir al corona a Bodí el net de Miquel de Sèrbia. Aquest va ajudar a la rebel·lió. El governador bizantí era Nicèfor Carentè, un home competent, que va prendre mesures per sufocar la revolta, però fou substituït per Damià Dalassè que devia el seu ascens a intrigues cortesanes i no estava capacitat; al cap de sis setmanes estava presoner dels búlgars i l'exèrcit havia fugit. Brienni que havia estat nomenat cèsar després de la captivitat de Joan, va restaurar la sort dels grecs i va derrotar a Bodí en diverses batalles; finalment Bodí fou fet presoner, i fou enviat com a presoner a una fortalesa siriana, d'on es va escapar al poc temps i va tornar a Sèrbia on va esdevenir rei a la mort del seu pare.

Brienni mentre havia obligat als serbis a signar la pau, i va eliminar de pirates normands la mar Adriàtica i la mar Jònica. L'exèrcit del Danubi, format per auxiliars bàrbars, es va amotinat dirigit pel seu comandant Nèstor, però la revolta fou dominada.

Després de tants èxits i mal aconsellat, Brienni es va revoltar i fou proclamat emperador sota les muralles d'Adrianòpolis. Va enviar al seu germà Joan a assetjar Constantinoble i ell va continuar consolidant el seu poder a Tràcia i Macedònia. La capital fou defensada per Constantí Ducas, per Aleix Comnè i per Ursel, que va recuperar la llibertat a condició de utilitzar el seu talent militar en aquesta defensa.

Mentre un altra revolta va esclatar a Orient, on Nicèfor Botaniates es va proclamar emperador deu dies després que Brienni. Amb un exèrcit en majoria format per turcs, va arribar fins a Nicea de Bitínia; ja llavors els homes de Joan Brienni havien abandonat el setge de Constantinoble per manca de disciplina i el seu cap va haver de tornar als quarters del seu germà Brienni. Botaniates va rebre aviat el suport de clergues i generals descontents de Miquel i hostils a Brienni, i el rebel va rebre una invitació per ocupar la ciutat i el tron.

Abandonat per tots menys per Aleix i Isaac Comnè, Miquel va haver d'abdicar el 25 de març de 1078. Botaniates va pujar al tron i va continuar la lluita contra Brienni. Miquel es va retirar a un convent i poc temps després fou nomenat per l'emperador arquebisbe d'Efes (vegeu Miquel d'Efes), lloc pel que estava millor dotat que pel tron.