Romà IV Diògenes
De Viquipèdia
Romà IV Diògenes (Romanus Diogenes, Ῥωμανὸς ὁ Διογένης) fou emperador de Bizanci del 1067 al 1071.
Era fill d'un noble de nom Constantí Diògenes que va conspirar contra Romà III però es va lliurar del càstig mercès a les influencies de la seva dona.
Romà era besnebot de Romà III per via materna i gaudia d'influència a la cort, arribant a patrici i duc de Sardica o Triaditza. Sota Constantí X Ducas va demanar el càrrec de magnus vestiarius que no li fou concedit per manca de mèrits; llavors va retornar a Sardica, va atacar a una partida de petxenegs, i va enviar el seus caps a la capital, i finalment el càrrec li fou concedit.
Durant algun temps va planejar revoltes i conspiracions per accedir al tron, i a la mort de Constantí i la pujada al tron de la seva dona Eudòxia estava a punt de passar a l'acció però fou arrestat, jutjat i condemnat a mort. Abans de l'execució fou presentat a l'emperadriu i com que era un home molt guapo li va causar una gran impressió, i la seva condemna fou commutada per exili a Capadòcia; als dos dies de sortir, un missatgers de l'emperadriu el van fer retornar a la capital on al arribar fou nomenat comandant en cap de l'exèrcit i finalment Eudòcia i Romà es van casar i als tres dies fou proclamat emperador.
Constantí X havia deixat tres fills que es van considerar perjudicats i van iniciar complots contra el nou emperador, però la mare va aconseguir dominar-los i imposar la seva autoritat. Tot i així un fort partit de descontents va romandre a la cort. Romà va introduir mesures de reforma radical de l'administració i es va escapar de l'autoritat de la seva dona traslladant la seva pròpia cort a l'altra costat del Bòsfor ( a la part asiàtica).
Mentre els seljúcides s'havien acostat a la mar Càspia i al nord de Pèrsia sota Alp Arslan i un dels seus lloctinents va atacar Síria. Romà va encapçalar un exèrcit contra els invasors i es va dirigir a Síria i ja quasi hi era quan se'l va informar de l'entrada dels seljúcides pel nord. Va deixar llavors Síria i es va dirigir cap al Pont amb tanta rapidesa que va sorprendre als invasors i en va derrotar a alguns cossos aïllats; així el principal cos de l'exèrcit seljúcida va haver de sortir de Pèrsia per anar en ajut dels seus companys. Romà va tornar a Síria i va fer una victoriosa campanya entre Antioquia i l'Eufrates derrotant a l'enemic arreu, però un dels seus generals fou sorprès i derrotat i va perdre la meitat de l'exèrcit; Romà va córrer en el seu ajut i va derrotar als turcs en una gran batalla nocturna el 20 de novembre del 1068. Llavors va marxar a l'Eufrates cap a Dara, fustigat per les tropes enemigues i va establir als seus soldats en seguretat als quarters de hivern. Va tornar a Constantinoble on es va reconciliar amb Eudòxia i van governar junts en harmonia.
La campanya es va renovar el 1069 i altre cop l'exèrcit imperial fou victoriós en general encara que els seljúcides van poder ocupar i saquejar Iconium.
El 1070, en la tercera campanya, el general en cap fou Manel Comnè que fou derrotat i fet presoner. L'emperador, aconsellat per alguns nobles, va agafar el comandament . El seljúcida Torkish estava enfrontat a Alp Arslan i Manel Comnè el va convèncer de desertar i marxar amb ell a Constantinoble, amb la promesa de que l'ajudaria a obtenir el tron. Així que sobtadament Comnè es va presentar a la capital acompanyat del general turc, sense ser necessari per Romà d'agafar el comandament.
El 1071 Romà va agafar altre cop la direcció de l'exèrcit; molts dels que l'acompanyaven no eren molt favorables a l'emperador. L'exèrcit bizantí va avançar cap a l'Araxes vencent la resistència dels turcs i amb algunes derrotes parcials. El sultà li va oferir la pau que Romà va refusar, però la seva posició no era optima. El 26 d'agost de 1071 es va lliurar la decisiva batalla de Manzikert en la que els bizantins foren aniquilats per la traïció d'alguns oficials bizantins. Romà fou fet presoner.
Alp Arslan el va tractar amb correcció. Li va preguntar que hauria fet si la situació sigues a l'inrevés i Romà va dir que l'hauria matat; Arslan va dir "jo faré una cosa diferent i d'acord als mateixos principis de la vostre religió tractaré als presoner i ferits humanament"; li va donar 10000 peces d'or i el va deixar marxar amb tots els presoners que volgués; després d'això es va acordar la pau en termes justos, però l'Imperi va haver de pagar un rescat de 1500000 peces anyals i 360000 peces d'or de tribut. Romà va poder marxar a Constantinoble.
Però les noticies de la greu derrota ja havien arribat a Constantinoble i s'havia produït una revolució que va portar al tron a Miquel VII Ducas Parapinaces; quan Romà es va presentar li fou refusada l'entrada; va voler lluitar però no fou afortunat i derrotat en dues batalles es va haver de rendir i fou executat per orde de Parapinaces.
Va deixar tres fills.
