Romà III

De Viquipèdia

Romà III Argir (Romanus Argirus o Argiropulus, Ῥωμανὸς ὁ Ἀργυρὸς o ὁ Ἀργυρόπουλος) fou emperador bizantí del 1028 al 1034.

Era fill de Lleó Argir, dux, d'una distingida família, i va obtenir diverses victòries en el regnat de Constantí VIII. Aquest el va nomenar successor i li va concedir la ma d'una de les seves filles només uns dies abans de morir. Romà va declinar l'oferiment però l'emperador li va donar a elegir entra acceptar o ser cegat, y llavors es va casar amb la princesa Helena, a la que va estimar.

Romà va insistir en renunciar a l'Imperi i també a la seva dona i aquesta li va implorar acceptar al menys l'Imperi i finalment ho va acceptar, va dissoldre el seu matrimoni amb Helena i es va casar amb Zoe sent coronat el 12 de novembre de 1028. Fou un home molt intel·ligent i un dels més grans erudits del seu temps. Amb els seus actes de liberalitat i clemència es va guanyar al suport popular però no van evitar algunes conspiracions.

Al mateix temps els seus exèrcits foren desgraciats a Sicília i a Síria, cosa que no va poder arreglar ni agafant el comandament en persona. Derrotat pels àrabs a Azar a Síria, es va lliurar de caure presoner refugiant-se darrera els murs d'Antioquia (1030) des de on va poder tornar a Constantinoble. Els seus lloctinents Nicetes, Simeó i Teoctistes van poder restaurar la situació militar.

Aquesta derrota i l'èxit dels seus col•laboradors el van fer caure en una profunda melancolia o depressió i es va limitar a construir edificis i esglésies, deixant a la seva dona Zoe les regnes del poder.

La guerra amb els àrabs va continuar amb alternatives fins que els bizantins van obtenir una gran victòria naval i van conquerir també Edessa (1033). Una plaga però va assolar l'Imperi i les províncies del nord foren assolades pels Patzinegues (Petxenegs) i altres bàrbars.

La seva indolència el va fer impopular i quan va voler reaccionar ja era tard, i fins i tot havia perdut el suport de la família; el poble estava convençut de que s'obtindrien més victòries sense l'emperador que amb ell; la seva dona Zoe, una dona que tenia llavors uns 50 anys, ambiciosa i voluptuosa, va conspirar amb el general Miquel Paflagó i va enverinar a l'emperador que va morir (1034) amb 66 anys.

El va succeir Miquel IV Paflagó que es va casar amb Zoe. No va deixar successió coneguda.