Isaac I Comnè

De Viquipèdia

Isaac I Comnè (Isaacus I Comnenus, Ἰσαάκιος ὁ Κομνηνός) fou emperador bizantí del 1057 al 1059, i el primer de la família Comnè que va pujar al tron imperial.

Era el fill gran de Manel Comnè, praefectus totius orientis durant el regnat de Basili II, que va morir quan encara Isaac era jove, i l'emperador va assolir l'educació d'aquest fill i del seu germà Joan Comnè.

Van rebre aviat importants càrrec civils i militars en els que Isaac es va destacar i va obtenir la ma de Caterina la filla del rei dels búlgars (filla de Samuel o de Joan Vladislau) que estava captiva a Constantinoble. Una època agitada va venir a la mort de Basili II, amb vuit emperadors en 32 anys (Constantí VIII, Romà III, Miquel IV, Miquel V, Zoe, Constantí IX, Teodora de Bizanci i Miquel VI) i només la prudent conducta d'Isaac li va evitar ensurts greus.

El 1056 el clergat i els principals nobles i funcionaris, amb suport popular, van decidir deposar a Miquel VI i van oferir la corona al vell general Catacaló, un dels caps de la conspiració, que va refusar l'oferiment degut a la seva edat i el seu naixement obscur, i va recomanar a Isaac Comnè, que fou proclamat l'agost del 1057, abans d'estar assabentat dels fets, i que va dubtar en acceptar. Les forces de Miquel foren derrotades a Hades i va proposar a Isaac compartir el poder. Isaac hauria acceptat però Catacaló s'hi va oposar i finalment Miquel va haver d'abdicar i fer-se monjo. Joan Comnè va estar al costat d'Isaac en tot moment. Els caps de la revolució foren recompensats amb grans honors però molts d'ells foren enviats a províncies i amb oficis que els donaven un poder moderat.

Les funcions dels curopalates es van repartir entre Catacaló i Joan Comné. Per redreçar l'economia es va introduir un sistema d'estalvi econòmic en totes les branques de l'administració, i el mateix emperador va donar exemple; els eclesiàstics es van oposar a noves taxes a l'església i Miquel Cerulari, el patriarca, li va dir: "Li he donat la corona, i sé com recuperar-la". Immediatament Isaac el va desterrar, i va prendre mesures per evitar una revolta del clergat.

El 1059 va marxar contra els hongaresos que havien creuat el Danubi, i els va derrotar i obligar a demanar la pau. L'imperi es va recuperar lleugerament en dos anys, tan econòmica com militarment. Quan tornava de la campanya militar es va posar malalt amb molta febre; veien que estava proper a la mort va oferir la corona al seu germà Joan, que la va refusar, i llavors va nomenar successor al general Constantí X Ducas; no obstant Isaac es va recuperar, però va abdicar voluntàriament a favor de Constantí i es va retirar a un convent (1059) junt amb la seva dona i la seva filla.

Va viure dos anys més; fou visitar alguna vegada per Constantí X Ducas que la va consultar afers d'estat. La seva mort està datada el 1061, i no va deixar fills mascles.

Va deixar escrits sobre l'Ilíada, i uns manuscrits anomenats Περὶ τῶν καταλειφθέντων ὑπῦ τυῦ Ὀμήρου, i Χαρακτηρίσματα; altres possibles obres s'han perdut.