[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Miquel Payà i Rico - Viquipèdia

Miquel Payà i Rico

De Viquipèdia

Miquel Payà i Rico (Beneixama, 20 de desembre de 1811Toledo, 24 de desembre de 1891) va ser un cardenal valencià. Després de ser bisbe de Conca i arquebisbe de Santiago de Compostel·la fou arquebisbe de Toledo i per tant Cardenal Primat d'Espanya.

[edita] Biografia

Va estudiar a la Universitat de València i al Seminari Conciliar, fent estudis de filosofia, teologia i dret canònic, especialitat de la que seria professor a la Universitat. Va ser ordenat sacerdot l'any 1836, i el 1841 va ser nomenat rector de la parròquia del seu poble, Beneixama. Durant aquest període es va dedicar a constuir l'església, només amb recursos econòmics dels fidels locals.

El 1844 va tornar a València, on va ser professor de la Universitat i del Seminari. El 1848 va ser nomenat capellà major de la Confraria de Nostra Senyora del Milacre i va començar a ocupar-se de la direcció del diari El Eco de la Religión, on va publicar articles en contra de la propugnada llibertat religiosa pels sectors liberals.

Va obtenir per oposició la canongia lectoral de la Catedral de València, on va prestar serveis fins ser nomenat bisbe de Conca, el 5 de març de 1858, sent consagrat com a bisbe a València el 12 de setembre del mateix any.

Va participar al Concili Vaticà I amb una disertació de defensa de la infalibilitat pontifícia, prerrogativa que finalment hi seria aprovada.

Va ser nomenat arquebisbe de Santiago de Compostel·la el 16 de gener de 1874. Sota la seua guia es va restaurar la basílica, possibilitant la troballa de les restes de l'apòstol, i va fundar el manicomi de Conjó. Pius IX el va nomenar cardenal el 12 de març de 1877 i com a tal intervigué en el conclave que va elegir al papa Lleó XIII.

Va ser elegit senador per la circumscripció de Guipúscoa l'any 1871.

Va batejar el rei Alfons XIII i va culminar la seua carrera com a Cardenal Primat de Toledo, responsabilitat que va ocupar des de l'any 1885 fins a la seua mort als 80 anys d'edat.

[edita] Bibliografia

  • (castellà) Vicente Gascón Pelegrí. Prohombres valencianos en los últimos cien años, 1878-1978. València. Caixa d'Estalvis de València, 1978. ISBN 845002603X

[edita] Enllaços externs